superflu
Català
modifica- Pronúncia(i): /suˈpɛr.fɫu/
- Etimologia: Del llatí superfluus, segle XIV.
Adjectiu
modificasuperflu m. (femení supèrflua, plural masculí superflus, plural femení supèrflues)
Traduccions
modificaTraduccions
- Alemany: überflüssig (de)
- Anglès: superfluous (en)
- Armeni: ավելորդ (hy) (avelord)
- Castellà: superfluo (es)
- Danès: overflødig (da)
- Eslovac: prebytočný (sk)
- Esperanto: superflua (eo)
- Finès: ylenpalttinen (fi)
- Francès: superflu (fr)
- Gallec: superfluo (gl)
- Grec: περιττός (el) (peritós)
- Grec antic: περισσός (grc) (perissós)
- Hongarès: felesleges (hu)
- Irlandès: iomarcach (ga)
- Islandès: ofaukinn (is)
- Italià: superfluo (it)
- Japonès: 冗長な (ja)
- Llatí: superfluus (la), supervacuus (la)
- Neerlandès: overtollig (nl), overdadig (nl)
- Noruec: overflødig (no)
- Persa: زیادی (fa)
- Polonès: niepotrzebny (pl)
- Portuguès: supérfluo (pt)
- Romanès: superfluu (ro)
- Rus: ли́шний (ru) (lixni)
- Serbocroat: сувӣшан (sh), suvišan (sh)
- Suec: överflödig (sv)
- Txec: zbytečný (cs), nadbytečný (cs)
- Vietnamita: dư thừa (vi)
- Xinès: 多餘 (zh) (多余, duōyú)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: su·per·flu (3)