trava

Potser volíeu: travà

Català

Oriental:	central /ˈtɾa.βə/, balear /ˈtɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɾa.βa/
	valencià /ˈtɾa.va/, /ˈtɾa.βa/

Rimes: -ava
Etimologia: Femení del català antic *trave, de trau, del llatí trabe(m), acusatiu de trabs ‎(«pal, post») perquè s’hi travaven els animals. Doblet de treu via el francès.

trava f. ‎(plural traves)

Peça que impedeix que una cosa pugui separar-se d’una altra o que es puguin moure.
(figuradament) Obstacle que s’oposa a l’acompliment d’una cosa.

trava

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de travar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb travar.