xerraire

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʃəˈraj.ɾə/, occidental /t͡ʃeˈraj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: De xerrar i el sufix -aire, segle XVI.

Nom

xerraire m. f. ‎(plural xerraires)

1. Qui parla molt en va.

Adjectiu

xerraire inv. ‎(plural xerraires)

1. Que parla molt en va.

Relacionats

• xarraire, grafia alternativa
• xerrador, xarrador

Traduccions

Que parla molt

• Anglès: chatterbox ^(en), talkative ^(en)
• Castellà: charlatán ^(es), parlanchín ^(es), hablador ^(es) m.
• Francès: bavard ^(fr), babillard ^(fr), parleur ^(fr)
• Italià: ciarlone ^(it), cicalatore ^(it), parolajo ^(it)
• Llengua de signes catalana: ROTLLO-PARLAR ^(csc)
• Occità: charraire ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: xer·rai·re (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot