Edició de la pàgina «Bàrbar»
Aparença
L'edició està preparada per ser desfeta. Comproveu que el resultat és el que volíeu i deseu la pàgina per a activar-lo. Considereu abans modificar i refer el redactat de la versió actual. Si el motiu no és per vandalisme, expliqueu-lo al resum de l'edició en lloc del missatge per defecte. |
Revisió actual | El vostre text | ||
Línia 9: | Línia 9: | ||
Aviat ''bàrbar'' no sols va significar 'estranger' sinó també 'mancat d'educació', amb independència del lloc de naixement. Així utilitza ja el terme el grec clàssic [[Isòcrates]]. En una línia xenòfoba, més endavant l'etnologia i antropologia occidentals tradicionals van denominar ''barbàrie'' aquelles societats primitives que consideraven en un estadi d'evolució cultural intermedi entre el salvatgisme i la civilització. |
Aviat ''bàrbar'' no sols va significar 'estranger' sinó també 'mancat d'educació', amb independència del lloc de naixement. Així utilitza ja el terme el grec clàssic [[Isòcrates]]. En una línia xenòfoba, més endavant l'etnologia i antropologia occidentals tradicionals van denominar ''barbàrie'' aquelles societats primitives que consideraven en un estadi d'evolució cultural intermedi entre el salvatgisme i la civilització. |
||
Com veiem, durant mil·lennis, es va considerar com a bàrbara només la ''civilització d'altri'', per a així poder legitimar i sacralitzar la civilització pròpia. Ara bé, pensadors crítics moderns com [[Montaigne]], [[Diderot]] o [[Walter Benjamin]] han negat aquests principis xenòfobs i han destacat que tota civilització o cultura arrela també en algun tipus de barbàrie pròpia i no aliena.<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/CIDOBpoliticConocDinamIntercultCast.pdf G. Mayos "Conocimiento y cultura, ¿Agentes de barbarie?"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130927145244/http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/CIDOBpoliticConocDinamIntercultCast.pdf |date=2013-09-27}} en CIDOB, 2012 pp. 137-152.</ref> |
Com veiem, durant mil·lennis, es va considerar com a bàrbara només la ''civilització d'altri'', per a així poder legitimar i sacralitzar la civilització pròpia. Ara bé, pensadors crítics moderns com [[Montaigne]], [[Diderot]] o [[Walter Benjamin]] han negat aquests principis xenòfobs i han destacat que tota civilització o cultura arrela també en algun tipus de barbàrie pròpia i no aliena.<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/CIDOBpoliticConocDinamIntercultCast.pdf G. Mayos "Conocimiento y cultura, ¿Agentes de barbarie?"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130927145244/http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/CIDOBpoliticConocDinamIntercultCast.pdf |date=2013-09-27}} en CIDOB, 2012 pp. 137-152.</ref>wenomechicindesama tubajarbisaun wifenloof estrilifsterbraun |
||
== Referències == |
== Referències == |