Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Cardona: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Es desfà la revisió 34238749 de 95.22.113.79 (Discussió)
Etiqueta: Desfés
 
(40 revisions intermèdies per 17 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{vegeu (des)|Cardona, municipi del [[Bages]]}}
{{vegeu (des)|Cardona, municipi del [[Bages]]}}
{{Infotaula geografia política}}
{{Infotaula geografia política}}
'''Cardona''' és una [[vila]], cap del [[municipi]] del mateix nom, de la [[comarca]] del [[Bages]].
'''Cardona''' és una [[vila]] de [[Catalunya]], cap del [[municipi]] del mateix nom, de la [[comarca]] del [[Bages]].


{{capentcat|}}
{{capentcat|}}
Línia 7: Línia 7:
{{entcat|[[la Coromina (Cardona)|Coromina, la]]|codi=0804703}}
{{entcat|[[la Coromina (Cardona)|Coromina, la]]|codi=0804703}}
{{fientcat|idescat}}
{{fientcat|idescat}}

== Geografia ==
* '''[[Llista de topònims de Cardona]]''' (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)


== Història ==
== Història ==
Encara que Cardona existia ja molt abans, com en testimonien les restes [[iber]]es que s'ha trobat, sempre vinculades a la riquesa de la [[Vall Salina]], Cardona té una data de naixement documentada: el [[23 d'abril]] de l'any [[986]], dia en què el comte [[Borrell II]] atorgà la [[Carta de Poblament de Cardona|Carta de Poblament]],<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=24053e91ce0a0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=24053e91ce0a0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |títol=Carta de població de Cardona (23 d’abril de l’any 986) |consulta=6/4/2014 |obra= |editor=Generalitat de Catalunya |data=}}</ref> que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona, comença veritablement en l'etapa medieval, a partir del [[798]] fins al {{Segle|XVI|s}}, la vila va ser un dels indrets clau en el desenvolupament històric i social de [[Catalunya]]. Molts factors –com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluïen nombrosos camins– van atorgar a la vila aquesta cabdal importància a la història de Catalunya.
Encara que Cardona existia ja molt abans, com en testimonien les restes [[iber]]es que s'hi ha trobat, sempre vinculades a la riquesa de la [[Vall Salina]], Cardona té una data de naixement documentada: el [[23 d'abril]] de l'any [[986]], dia en què el comte [[Borrell II]] atorgà la [[Carta de Poblament de Cardona|Carta de Poblament]],<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=24053e91ce0a0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=24053e91ce0a0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |títol=Carta de població de Cardona (23 d'abril de l'any 986) |consulta=6/4/2014 |editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona comença veritablement en l'etapa medieval; a partir del [[798]] fins al {{segle|XVI|s}}, la vila va ser un dels indrets clau en el desenvolupament històric i social de [[Catalunya]]. Molts factors –com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluïen nombrosos camins– van atorgar a la vila aquesta cabdal importància a la història de Catalunya.


Així mateix, amb l'arribada de la família vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs [[vescomtat de Cardona|vescomtes de Cardona]]) al castell a fi del {{segle|X|s}}, la població va prendre importància política. Aquesta família fou enormement important durant les següents generacions fins que al {{Segle|XV|s}} va ser la més decisiva després de la família reial, tenint permís per batre la seva pròpia [[moneda cardonina]]. Els seus dominis abastaven tot Catalunya, amb 30 viles, 25 castells, 272 llocs i quatre ports de marítims.<ref name=CB>{{ref-llibre|cognom=Ginesta |nom=Salvador |títol=La Comarca del Bages |url=http://books.google.cat/books?id=XsGAQWe6UTEC&pg=PA75&dq=cardona+30+viles&hl=ca&ei=tn-bTaCJOMiZOtWOyKEH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=cardona%2030%20viles&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1987 |pàgines=p.75 |isbn=8472028607}}</ref> Tenien doncs jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogràfic va créixer espectacularment.
Així mateix, amb l'arribada de la família vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs [[vescomtat de Cardona|vescomtes de Cardona]]) al castell a la fi del {{segle|X}}, la població va prendre importància política. Aquesta família fou enormement important durant les següents generacions fins que al {{segle|XV}} va ser la més decisiva després de la família reial, tenint permís per batre la seva pròpia [[moneda cardonina]]. Els seus dominis abastaven tot Catalunya, amb 30 viles, 25 castells, 272 llocs i quatre ports marítims.<ref name=CB>{{ref-llibre|cognom=Ginesta |nom=Salvador |títol=La Comarca del Bages |url=http://books.google.cat/books?id=XsGAQWe6UTEC&pg=PA75&dq=cardona+30+viles&hl=ca&ei=tn-bTaCJOMiZOtWOyKEH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=cardona%2030%20viles&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1987 |pàgines=p.75 |isbn=8472028607}}</ref> Tenien doncs jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogràfic va créixer espectacularment.


Els nobles van arribar de mica en mica a la vila, així com els [[mercader]]s, [[Draper (ofici)|drapers]] i artesans. Aquests temps d'esplendor van durar fins al {{Segle|XVI}}, quan la [[Vescomtat_de_Cardona#La_nissaga_Cardona|família Cardona]] van marxar per instal·lar-se a [[Barcelona]] i [[Arbeca]] (l'actual [[Ducs de Cardona|duquessa de Cardona]] viu a [[Sevilla]]). El [[castell de Cardona]] fou el darrer reducte de la resistència contra l'ocupació de Catalunya (veure [[setge de Cardona (1711)|setge de Cardona]]) per part de les tropes de [[Felip V de Castella]] el [[1714]],<ref name=CB/> amb els reforços de 90 homes del [[Regiment de la Ciutat de Barcelona]].<ref>{{ref-web |url=http://www.guerradesuccessio.cat/organitzacio_militar_10.html |títol=Organització militar |consulta=29/8/2011 |obra=regiment de la ciutat |editor=Guerra de Successió.cat |data=}}</ref>
Els nobles van arribar de mica en mica a la vila, així com els [[mercader]]s, [[Draper (ofici)|drapers]] i artesans. Aquests temps d'esplendor van durar fins al {{segle|XVI}}, quan la [[Vescomtat_de_Cardona#La_nissaga_Cardona|família Cardona]] van marxar per instal·lar-se a [[Barcelona]] i [[Arbeca]] (l'actual [[Ducs de Cardona|duquessa de Cardona]] viu a [[Sevilla]]). El [[castell de Cardona]] fou el darrer reducte de la resistència contra l'ocupació de Catalunya (veure [[setge de Cardona (1711)|setge de Cardona]]) per part de les tropes de [[Felip V de Castella]] el [[1714]],<ref name=CB/> amb els reforços de 90 homes del [[Regiment de la Ciutat de Barcelona]].<ref>{{ref-web |url=http://www.guerradesuccessio.cat/organitzacio_militar_10.html |títol=Organització militar |consulta=29/8/2011 |obra=regiment de la ciutat |editor=Guerra de Successió.cat |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140913003347/http://www.guerradesuccessio.cat/organitzacio_militar_10.html |arxiudata=2014-09-13}}</ref>


El castell es va transformar en una caserna militar i la vila va restar una simple zona artesana i agropecuària, que acompanyava l'explotació salinera.
El castell es transformà en una caserna militar i la vila va restar una simple zona artesana i agropecuària, que acompanyava l'explotació salinera.


Durant la [[Guerra del Francès]], Cardona va patir la [[Batalla de Sant Quintí (1810)|Batalla de Sant Quintí]], en la que els cardonins van aconseguir defensar el castell i la vila de Cardona contra l'atac francès.
Durant la [[Guerra del Francès|Guerra del francès]], Cardona va patir la [[batalla de Sant Quintí (1810)|Batalla de Sant Quintí]], en la qual els cardonins van aconseguir defensar el castell i la vila de Cardona contra l'atac francès.


Durant els segles {{Versaleta|xix}} i {{Versaleta|xx}} va tornar a començar l'activitat social i econòmica de la vila, amb l'arribada d'indústries, especialment tèxtils, i l'explotació de les mines de potassa des de l'any [[1929]] fins a l'any [[1991]].
Durant els segles {{Versaleta|xix}} i {{Versaleta|xx}} es va reprendre l'activitat social i econòmica de la vila, amb l'arribada d'indústries, especialment tèxtils, i l'explotació de les mines de potassa des de l'any [[1929]] fins a l'any [[1991]].


Actualment, Cardona presumeix de ser un dels indrets més atractius, gràcies als nombrosos visitants que s'hi apropen per visitar els seus indrets únics.
Actualment, Cardona presumeix de ser un dels indrets més atractius per als nombrosos visitants que s'hi apropen per visitar els seus indrets únics.


=== Evolució demogràfica ===
=== Evolució demogràfica ===
Línia 33: Línia 36:
=== Llocs d'interès ===
=== Llocs d'interès ===
[[Fitxer:Cardona - Muntanya de sal.jpg|miniatura|Muntanya de Sal]]
[[Fitxer:Cardona - Muntanya de sal.jpg|miniatura|Muntanya de Sal]]
* El ''Conjunt medieval del [[castell de Cardona]],'' que inclou la col·legiata romànica de [[Sant Vicenç de Cardona]] construïda entre el [[1029]] i el [[1040]] i la [[Torre de la Minyona]] del {{Segle|Xi}}.
* El ''Conjunt medieval del [[castell de Cardona]],'' que inclou la col·legiata romànica de [[Sant Vicenç de Cardona]] construïda entre el [[1029]] i el [[1040]] i la [[Torre de la Minyona]] del {{segle|Xi}}.
* ''Parc cultural de la [[Muntanya de sal de Cardona|Muntanya de sal]]'', formació geològica que ja era explotada en temps dels romans. Després del tancament de la mina, les instal·lacions han estat arranjades per poder visitar-les turísticament, incloent-hi visites guiades a l'interior de les galeries excavades a la muntanya.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació|cognom =Masanés| nom = Cristina | article = L'or blanc de Cardona | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 68 | data = juny 2008 | pàgines = p. 7 |issn = 1695-2014}}</ref>
* ''Parc cultural de la [[Muntanya de sal de Cardona|Muntanya de sal]]'', formació geològica que ja era explotada en temps dels romans. Després del tancament de la mina, les instal·lacions han estat arranjades per poder visitar-les turísticament, incloent-hi visites guiades a l'interior de les galeries excavades a la muntanya.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació|cognom =Masanés| nom = Cristina | article = L'or blanc de Cardona | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 68 | data = juny 2008 | pàgines = p. 7 |issn = 1695-2014}}</ref>
* ''Centre Cardona Medieval'': exposició permanent gràfica i audiovisual de l'inici i evolució de la vila fins a la construcció de les seves muralles.
* ''Centre Cardona Medieval'': exposició permanent gràfica i audiovisual de l'inici i evolució de la vila fins a la construcció de les seves muralles.
* El ''nucli antic'' de la vila, que conserva el seu encant mil·lenari a llocs com la [[Plaça del Mercat (Cardona)|Plaça del Mercat]] amb l'[[Església de Sant Miquel de Cardona|església gòtica de Sant Miquel]] ([[1397]]), o la ''[[Plaça de Santa Eulàlia (Cardona)|plaça de Santa Eulàlia]]'' amb la [[capella de Santa Eulàlia (Cardona)|capella de Santa Eulàlia]] ([[1348]]), el [[Passadís de l'antic Hospital de Cardona|Passatge de l'antic hospital]] i la [[Porxada d'en Soler]].
* El ''nucli antic'' de la vila, que conserva el seu encant mil·lenari a llocs com la [[Plaça del Mercat (Cardona)|Plaça del Mercat]] amb l'[[Església de Sant Miquel de Cardona|església gòtica de Sant Miquel]] ([[1397]]), o la ''[[Plaça de Santa Eulàlia (Cardona)|plaça de Santa Eulàlia]]'' amb la [[capella de Santa Eulàlia (Cardona)|capella de Santa Eulàlia]] ([[1348]]), el [[Passadís de l'antic Hospital de Cardona|Passatge de l'antic hospital]] i la [[Porxada d'en Soler]].
* El [[Portal de Graells]], l'únic portal d'accés que encara resta dempeus dels quatre construïts (portal de Graells, [[Portal de Barcelona (Cardona)|portal de Barcelona]], [[Portal de Sant Miquel (Cardona)|portal de Sant Miquel]] i [[portal de Fluges]]).<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/catalunya-act/menuitem.eae088363c52100ee9094d7313024ea0/?vgnextfmt=default&idAct=80478&vgnextchannel=0e4be2e51d870210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&idEntitat=2&vgnextoid=0e4be2e51d870210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&idSubentitat=1&imprimir=&newLang=ca_ES Portal de turisme de la Gencat] </ref>
* El [[Portal de Graells]], l'únic portal d'accés que encara resta dempeus dels quatre construïts (portal de Graells, [[Portal de Barcelona (Cardona)|portal de Barcelona]], [[Portal de Sant Miquel (Cardona)|portal de Sant Miquel]] i [[portal de Fluges]]).<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/catalunya-act/menuitem.eae088363c52100ee9094d7313024ea0/?vgnextfmt=default&idAct=80478&vgnextchannel=0e4be2e51d870210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&idEntitat=2&vgnextoid=0e4be2e51d870210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&idSubentitat=1&imprimir=&newLang=ca_ES Portal de turisme de la Gencat]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022 }}</ref>
* L'inacabat ''[[Pont del Diable (Cardona)|Pont del Diable]]'' ({{Segle|XIV}}), a la rodalia de la vila.
* L'inacabat ''[[Pont del Diable (Cardona)|Pont del Diable]]'' ({{Segle|XIV}}), a la rodalia de la vila.
* El ''[[Museu de la Sal Josep Arnau]]''. Col·lecció d'obres fetes amb sal per Josep Arnau al llarg de la seva vida.<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 47 | isbn=84-393-5437-1}}</ref> Està situat sota la ''Porxada d'en Soler'', al lloc on havia existit la [[carnisseria del Crestó]] i el [[forn Jussà (Cardona)|Forn Jussà]].<ref name="Museu de la Sal">[http://www.museodelasal.com/subcategoria.php?ids=3 Museu de la Sal]</ref>
* El ''[[Museu de la Sal Josep Arnau]]''. Col·lecció d'obres fetes amb sal per Josep Arnau al llarg de la seva vida.<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 47 | isbn=84-393-5437-1}}</ref> Està situat sota la ''Porxada d'en Soler'', al lloc on havia existit la [[carnisseria del Crestó]] i el [[forn Jussà (Cardona)|Forn Jussà]].<ref name="Museu de la Sal">{{Ref-web |url=http://www.museodelasal.com/subcategoria.php?ids=3 |títol=Museu de la Sal |consulta=2012-06-03 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120929004809/http://www.museodelasal.com/subcategoria.php?ids=3 |arxiudata=2012-09-29}}</ref>
* La ''[[Torre del Botxí]]'', edificació medieval.
* La ''[[Torre del Botxí]]'', edificació medieval.
* L'''[[escultura eqüestre de Borrell II|escultura eqüestre del Comte Borrell II]]''. Obra commemorativa del mil·lenari de la figura del comte Borrell II de Barcelona i el lliurament de la Carta de Població a la vila, l'any 986. L'autor és [[Josep Maria Subirachs]]. L'escultura està feta amb pedra de travertí que procedeix de les pedreres d'Almeria.<ref>[http://www.cardona.cat/ca/turisme/centre-historic/escultura-equestre-del-comte-borrell-ii Web de l'Ajuntament de Cardona]</ref>
* L'''[[escultura eqüestre de Borrell II|escultura eqüestre del Comte Borrell II]]''. Obra commemorativa del mil·lenari de la figura del comte Borrell II de Barcelona i el lliurament de la Carta de Població a la vila, l'any 986. L'autor és [[Josep Maria Subirachs]]. L'escultura està feta amb pedra de travertí que procedeix de les pedreres d'Almeria.<ref>[http://www.cardona.cat/ca/turisme/centre-historic/escultura-equestre-del-comte-borrell-ii Web de l'Ajuntament de Cardona]</ref>
Línia 46: Línia 49:
Vegeu també la ''[[Llista de monuments de Cardona]]'', llista de monuments inclosos en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català]]. Inclou també els inscrits en el Registre de [[Béns Culturals d'Interès Nacional]] (BCIN) amb la classificació de monuments històrics i els [[Béns Culturals d'Interès Local]] (BCIL) de caràcter arquitectònic.
Vegeu també la ''[[Llista de monuments de Cardona]]'', llista de monuments inclosos en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català]]. Inclou també els inscrits en el Registre de [[Béns Culturals d'Interès Nacional]] (BCIN) amb la classificació de monuments històrics i els [[Béns Culturals d'Interès Local]] (BCIL) de caràcter arquitectònic.


També podem trobar diversos [[Llista de llocs de culte de Cardona i rodalies|llocs de culte per visitar]].
També podem trobar diversos [[Llista de llocs de culte de Cardona i rodalia|llocs de culte per visitar]].


=== Festes locals ===
=== Festes locals ===
Línia 53: Línia 56:
* ''Festa Major de La Coromina''. Finals d'agost. Actes i festes a la barriada de [[La Coromina (Cardona)|La Coromina]].
* ''Festa Major de La Coromina''. Finals d'agost. Actes i festes a la barriada de [[La Coromina (Cardona)|La Coromina]].
* ''Festa Major del castell de Cardona''. Al voltant del [[31 d'agost]]. Festa en commemoració de la mort de Sant Ramon al [[castell de Cardona|castell]].
* ''Festa Major del castell de Cardona''. Al voltant del [[31 d'agost]]. Festa en commemoració de la mort de Sant Ramon al [[castell de Cardona|castell]].
* ''[[Festa Major]]''. El segon cap de setmana de setembre. Amb el ''Correbou'' espectacle taurí pel qual es construeix una plaça desmuntable davant de l'Ajuntament, a la que els joves de la vila proven de fer córrer el brau. Dins del Correbou hi ha la ''Cargolera'' que és un cistell de vímet on s'introdueix una persona i el brau hi dóna topades i el fa rodolar. A més dels braus hi tenen lloc actes diversos ([[Ball de bastons de Cardona|ball de bastons]], concerts, audicions, castell de foc,...).
* ''[[Festa Major]]''. El segon cap de setmana de setembre. Amb el ''Correbou'' espectacle taurí pel qual es construeix una plaça desmuntable davant de l'Ajuntament, a la que els joves de la vila proven de fer córrer el brau. Dins del Correbou hi ha la ''Cargolera'' que és un cistell de vímet on s'introdueix una persona i el brau hi dona topades i el fa rodolar. A més dels braus hi tenen lloc actes diversos ([[Ball de bastons de Cardona|ball de bastons]], concerts, audicions, castell de foc…).
* [http://www.18desetembre.cat/ ''Aplec de Cardona'']. El [[18 de setembre]]. Actes per commemorar la rendició de l'últim bastió català a la [[Guerra de Successió Espanyola]].
* [http://www.18desetembre.cat/ ''Aplec de Cardona'']. El [[18 de setembre]]. Actes per commemorar la rendició de l'últim bastió català a la [[Guerra de Successió Espanyola]].
*Nadal: Durant el cicle nadalenc es representen [[Pastorets de Cardona|Els Pastorets de Cardona]] i el dia 5 de gener es fa la [[Cavalcada de Reis de Cardona|Cavalcada de Reis]]. Ambdues, tradicions centenàries.
* Nadal: Durant el cicle nadalenc es representen [[Pastorets de Cardona|Els Pastorets de Cardona]] i el dia 5 de gener es fa la [[Cavalcada de Reis de Cardona|Cavalcada de Reis]]. Ambdues, tradicions centenàries.


=== Mercats i fires ===
=== Mercats i fires ===
Línia 76: Línia 79:
Fitxer:Portal de Graells (Cardona).jpg|[[Portal de Graells]].
Fitxer:Portal de Graells (Cardona).jpg|[[Portal de Graells]].
Fitxer:Torre de Meer.jpg|[[Torre de Meer]].
Fitxer:Torre de Meer.jpg|[[Torre de Meer]].
Fitxer:Castell de Cardona nevat.jpg|Castell de Cardona.
Fitxer:Castell de Cardona nevat.jpg|[[Castell de Cardona]].
Fitxer:Passatge de l'antic Hospital de Cardona.JPG|[[Passadís de l'antic Hospital de Cardona|Passatge de l'antic Hospital]].
Fitxer:Passatge de l'antic Hospital de Cardona.JPG|[[Passadís de l'antic Hospital de Cardona|Passatge de l'antic Hospital]].
Fitxer:Capella de Santa Eulàlia.JPG|[[Capella de Santa Eulàlia (Cardona)|Capella de Santa Eulàlia]].
Fitxer:Capella de Santa Eulàlia.JPG|[[Capella de Santa Eulàlia (Cardona)|Capella de Santa Eulàlia]].
Fitxer:Camp de futbol de Cardona de nit.jpg|Camp de futbol Vida Activa de nit
Fitxer:Camp de futbol de Cardona de nit.jpg|Camp de futbol Vida Activa de nit
Imatge:Castell cardona contrallum.jpg|Castell a contrallum
Fitxer:Castell cardona contrallum.jpg|[[Castell de Cardona]] a contrallum

</gallery>
</gallery>


Línia 108: Línia 110:
| Partit_10 = [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]
| Partit_10 = [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]
| Alcalde_11 = Ferran Estruch i Torrents
| Alcalde_11 = Ferran Estruch i Torrents
| Partit_11 = [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] }}
| Partit_11 = [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]
| Alcalde_12 = [[Ferran Estruch i Torrents]]
| Partit_12 = [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]
}}

{| width="100%"
|
{| class=wikitable style="font-size: 90%; text-align:center;" align=center
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;" | Composició de l'Ajuntament <ref>{{ref-web
|url = https://www.naciodigital.cat/eleccions/municipals2023/municipi/08047/cardona
|títol = Resultats de les eleccions municipals de 2023 a Cardona
|editor = ''Nació Digital''
}}{{Enllaç no actiu|date=de setembre 2024 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>

|- style="background:#eee"
!rowspan=2|Partit polític
|colspan=3|[[Eleccions municipals espanyoles de 2023|2023]]
|- style="background:#eee"
||%||Regidors
|-
|align=left|[[Esquerra Republicana de Catalunya]]||49,65||6
|-
|align=left|[[PSC]]||38,11||4
|-
|align=left|[[Junts per Catalunya]]||8,75||1
|-

|}

{| width="100%"
|
{| class=wikitable style="font-size: 90%; text-align:center;" align=center
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;" | Composició de l'Ajuntament <ref>{{ref-web
|url = https://www.naciodigital.cat/municipals2019/municipi/08047
|títol = Resultats de les eleccions municipals de 2019 a Cardona
|editor = ''Nació Digital''
}}{{Enllaç no actiu|date=de setembre 2024 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>

|- style="background:#eee"
!rowspan=2|Partit polític
|colspan=3|[[Eleccions municipals espanyoles de 2019|2019]]
|- style="background:#eee"
||%||Regidors
|-
|align=left|[[Esquerra Republicana de Catalunya]]||52,46||7
|-
|align=left|[[PSC]]||22,34||2
|-
|align=left|[[Junts per Catalunya]]||18,33||2
|-

|}


=== Eleccions al Parlament de Catalunya ===
=== Eleccions al Parlament de Catalunya ===
Línia 131: Línia 184:
<br/>
<br/>
{{cap resultats eleccions|2017}}
{{cap resultats eleccions|2017}}
{{partit resultats eleccions|grana|[[Junts per Catalunya|JxCat]]|[[Carles Puigdemont]]|887||27,95}}
{{partit resultats eleccions|grana|[[Junts per Catalunya|Junts]]|[[Carles Puigdemont]]|887||27,95}}
{{partit resultats eleccions|groc|[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]|[[Oriol Junqueras]]|756||23,43}}{{partit resultats eleccions|taronja|[[Ciutadans - Partit de la Ciutadania|C's]]|[[Inés Arrimadas]]|646||20,36}}
{{partit resultats eleccions|groc|[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]|[[Oriol Junqueras]]|756||23,43}}{{partit resultats eleccions|taronja|[[Ciutadans - Partit de la Ciutadania|C's]]|[[Inés Arrimadas]]|646||20,36}}
{{partit resultats eleccions|roig|[[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]|[[Miquel Iceta i Llorens|Miquel Iceta]]|462||14,56}}
{{partit resultats eleccions|roig|[[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]|[[Miquel Iceta i Llorens|Miquel Iceta]]|462||14,56}}
Línia 148: Línia 201:
{{fi resultats eleccions|2.717|}}
{{fi resultats eleccions|2.717|}}


{{cap resultats eleccions|2015}}<ref>[http://www.ara.cat/municipals-2015/resultats-eleccions/muni_cardona_9_8_47_99.html diari Ara]</ref>
{{cap resultats eleccions|2015}}<ref>[http://www.ara.cat/municipals-2015/resultats-eleccions/muni_cardona_9_8_47_99.html diari Ara]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref>
{{partit resultats eleccions|groc|[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]|Ferran Estruch i Torrents|1622|7|62,60|}}
{{partit resultats eleccions|groc|[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]|Ferran Estruch i Torrents|1622|7|62,60|}}
{{partit resultats eleccions|grana|[[Convergència i Unió|CiU]]|Josep Serra i Casals|651|3|25,13|}}
{{partit resultats eleccions|grana|[[Convergència i Unió|CiU]]|Josep Serra i Casals|651|3|25,13|}}
Línia 158: Línia 211:
{{partit resultats eleccions|groc|[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]|Ferran Estruch i Torrents|1442|7|52,46|}}
{{partit resultats eleccions|groc|[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]|Ferran Estruch i Torrents|1442|7|52,46|}}
{{partit resultats eleccions|roig|[[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]|Ferran Verdejo i Vicente|614|2|22,34|}}
{{partit resultats eleccions|roig|[[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]|Ferran Verdejo i Vicente|614|2|22,34|}}
{{partit resultats eleccions|blanc|[[Junts per Cardona|JxC]]|Joan Jané i Sardans|504|2|18,33|}}
{{partit resultats eleccions|blanc|[[Junts per Cardona|Junts]]|Joan Jané i Sardans|504|2|18,33|}}
{{partit resultats eleccions|taronja|[[Ciudadanos|C's]]|Raquel Jodar|146|0|5,31|}}
{{partit resultats eleccions|taronja|[[Ciudadanos|C's]]|Raquel Jodar|146|0|5,31|}}


Línia 194: Línia 247:
{{Projectes germans|Viquidites=Cardona}}
{{Projectes germans|Viquidites=Cardona}}
* [http://www.cardona.cat/ Plana oficial de Cardona]
* [http://www.cardona.cat/ Plana oficial de Cardona]
* [http://aplicacions.municat.gencat.cat/index.php?page=consulta&mostraEns=0804780001 Dades de la Generalitat]
* [http://cardonaturisme.cat/ca/ Pàgina amb informació turística sobre la vila i la muntanya de sal]
* [http://cardonaturisme.cat/ca/ Pàgina amb informació turística sobre la vila i la muntanya de sal]

* [http://www.cardona1714.cat/ Cardona 1714]
* [http://www.tv3.cat/videos/161209615/Cardona Reportatge televisiu sobre Cardona, en el programa del [[Canal 33]], Viure a Catalunya]
* [http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Batllia-de-Cardona Inventari del fons documental de la batllia de Cardona (Biblioteca de Catalunya)]
{{Municipis del Bages}}
{{Municipis del Bages}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió de 13:16, 14 nov 2024

Aquest article tracta sobre Cardona, municipi del Bages. Vegeu-ne altres significats a «Cardona (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaCardona
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 54′ 51″ N, 1° 40′ 52″ E / 41.9141°N,1.681°E / 41.9141; 1.681
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBages Modifica el valor a Wikidata
CapitalCardona Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.569 (2023) Modifica el valor a Wikidata (68,5 hab./km²)
Llars244 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciCardoní, cardonina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície66,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perAigua d'Ora, torrent de Malamata i Cardener Modifica el valor a Wikidata
Altitud507 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Montmajor
Sant Mateu de Bages
Riner
Clariana de Cardener
Pinós
Viver i Serrateix
Navars
Navès Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
12 novembre 1711Setge de Cardona (1711)
octubre 1713setge de Cardona Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFerran Estruch i Torrents (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08261 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08047 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080478 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcardona.cat Modifica el valor a Wikidata

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Entitat de població Habitants
Cardona 4.577
Coromina, la 539

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Cardona (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

Història

[modifica]

Encara que Cardona existia ja molt abans, com en testimonien les restes iberes que s'hi ha trobat, sempre vinculades a la riquesa de la Vall Salina, Cardona té una data de naixement documentada: el 23 d'abril de l'any 986, dia en què el comte Borrell II atorgà la Carta de Poblament,[1] que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona comença veritablement en l'etapa medieval; a partir del 798 fins al segle xvi, la vila va ser un dels indrets clau en el desenvolupament històric i social de Catalunya. Molts factors –com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluïen nombrosos camins– van atorgar a la vila aquesta cabdal importància a la història de Catalunya.

Així mateix, amb l'arribada de la família vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs vescomtes de Cardona) al castell a la fi del segle x, la població va prendre importància política. Aquesta família fou enormement important durant les següents generacions fins que al segle xv va ser la més decisiva després de la família reial, tenint permís per batre la seva pròpia moneda cardonina. Els seus dominis abastaven tot Catalunya, amb 30 viles, 25 castells, 272 llocs i quatre ports marítims.[2] Tenien doncs jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogràfic va créixer espectacularment.

Els nobles van arribar de mica en mica a la vila, així com els mercaders, drapers i artesans. Aquests temps d'esplendor van durar fins al segle xvi, quan la família Cardona van marxar per instal·lar-se a Barcelona i Arbeca (l'actual duquessa de Cardona viu a Sevilla). El castell de Cardona fou el darrer reducte de la resistència contra l'ocupació de Catalunya (veure setge de Cardona) per part de les tropes de Felip V de Castella el 1714,[2] amb els reforços de 90 homes del Regiment de la Ciutat de Barcelona.[3]

El castell es transformà en una caserna militar i la vila va restar una simple zona artesana i agropecuària, que acompanyava l'explotació salinera.

Durant la Guerra del francès, Cardona va patir la Batalla de Sant Quintí, en la qual els cardonins van aconseguir defensar el castell i la vila de Cardona contra l'atac francès.

Durant els segles xix i xx es va reprendre l'activitat social i econòmica de la vila, amb l'arribada d'indústries, especialment tèxtils, i l'explotació de les mines de potassa des de l'any 1929 fins a l'any 1991.

Actualment, Cardona presumeix de ser un dels indrets més atractius per als nombrosos visitants que s'hi apropen per visitar els seus indrets únics.

Evolució demogràfica

[modifica]
  • Panoràmica de Cardona vista des del castell.
    Panoràmica de Cardona vista des del castell.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
205 199 244 1.720 2.512 4.660 4.354 3.708 3.855 4.002

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.139 4.820 6.474 6.591 7.885 7.006 6.561 6.647 6.387 6.387

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.882 5.720 5.567 5.399 5.272 5.226 5.182 5.116 5.002
 4.921

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
4.775
 4.652
 4.639
 4.575 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Patrimoni cultural i històric

[modifica]

Llocs d'interès

[modifica]
Muntanya de Sal

Vegeu també la Llista de monuments de Cardona, llista de monuments inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Inclou també els inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) amb la classificació de monuments històrics i els Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de caràcter arquitectònic.

També podem trobar diversos llocs de culte per visitar.

Festes locals

[modifica]
  • Caramelles. Diumenge de Pasqua. Cantades per la vila a càrrec de diverses colles de la vila i veïnat.
  • Corpus: A partir del dijous de Corpus s'inicien les Festes dels Barris que compten cadascun amb diversos gegants propis. Aquestes festes es clouen amb la Capvuitada de Corpus on participen tots els gegants de la vila.
  • Festa Major de La Coromina. Finals d'agost. Actes i festes a la barriada de La Coromina.
  • Festa Major del castell de Cardona. Al voltant del 31 d'agost. Festa en commemoració de la mort de Sant Ramon al castell.
  • Festa Major. El segon cap de setmana de setembre. Amb el Correbou espectacle taurí pel qual es construeix una plaça desmuntable davant de l'Ajuntament, a la que els joves de la vila proven de fer córrer el brau. Dins del Correbou hi ha la Cargolera que és un cistell de vímet on s'introdueix una persona i el brau hi dona topades i el fa rodolar. A més dels braus hi tenen lloc actes diversos (ball de bastons, concerts, audicions, castell de foc…).
  • Aplec de Cardona. El 18 de setembre. Actes per commemorar la rendició de l'últim bastió català a la Guerra de Successió Espanyola.
  • Nadal: Durant el cicle nadalenc es representen Els Pastorets de Cardona i el dia 5 de gener es fa la Cavalcada de Reis. Ambdues, tradicions centenàries.

Mercats i fires

[modifica]
  • Tots els diumenges al matí hi ha mercat.
  • Mercat de la ganga. El primer diumenge de febrer. Els comerços treuen les seves gangues al carrer.
  • Fira Medieval / Festa de la sal. El primer cap de setmana de juny. Sopar al carrer, actes diversos i mercat medieval amb artesans.
  • Fira de la Llenega. Darrer cap de setmana d'octubre. Exposició boletaire. Degustació de plats cuinats amb bolets per part dels restaurants de la vila.

Música

[modifica]
Article principal: La música a Cardona

Galeria de fotos

[modifica]

Política

[modifica]

Alcaldes

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Ramón Homs Guals CiU (Independent) 19/04/1979
1983 - 1987 Joan Bastida Navarro CiU (Independent) 28/05/1983
1987 - 1991 Gervasi Arnaste Pelegrin PSC-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Gervasi Arnaste Pelegrin PSC-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Àngela Gassó i Closa PSC-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Josep Maria Sala i Esteban CiU 03/07/1999
2003 - 2007 Josep Maria Sala i Esteban CiU 14/06/2003
2007 - 2011 Josep Maria Sala i Esteban CiU 16/06/2007
2011 - 2015 Ferran Estruch i Torrents ERC 11/06/2011
2015 - 2019 Ferran Estruch i Torrents ERC 13/06/2015
2019 - 2023 Ferran Estruch i Torrents ERC 15/06/2019
Des del 2023 Ferran Estruch i Torrents ERC 17/06/2023
Composició de l'Ajuntament [9]
Partit polític 2023
% Regidors
Esquerra Republicana de Catalunya 49,65 6
PSC 38,11 4
Junts per Catalunya 8,75 1
Composició de l'Ajuntament [10]
Partit polític 2019
% Regidors
Esquerra Republicana de Catalunya 52,46 7
PSC 22,34 2
Junts per Catalunya 18,33 2

Eleccions al Parlament de Catalunya

[modifica]
Resultats electorals - Cardona, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 975 35,88
ERC Oriol Junqueras 528 19,43
PSC Pere Navarro 368 13,54
PPC Alicia Sánchez-Camacho 280 10,13
C's Albert Rivera 139 5,11
ICV-EUiA Joan Herrera 136 5
Altres 245 9,02
Vots en blanc 46 1,67
Total 2.758


Resultats electorals - Cardona, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
JxSí Raül Romeva 1511 49,74
PSC Miquel Iceta 406 13,36
C's Inés Arrimadas 390 12,84
PPC Xavier Garcia Albiol 217 7,14
CUP Antonio Baños 212 6,98
Altres 317 9,63
Total 3.053


Resultats electorals - Cardona, 2017
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Junts Carles Puigdemont 887 27,95
ERC Oriol Junqueras 756 23,43
C's Inés Arrimadas 646 20,36
PSC Miquel Iceta 462 14,56
CUP Carles Riera 135 4,25
Catalunya en Comú-Podem Xavier Domènech 125 3,94
PPC Xavier Garcia Albiol 115 3,62
Altres 21 0,67
Total 3.807

Eleccions a l'alcaldia

[modifica]
Resultats electorals - Cardona, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
ERC Ferran Estruch i Torrents 1166 6 43,30
CiU Josep Mª Sala i Esteban 1084 5 40,25
PSC Jordi Casas Pons 371 2 13,54
Total 2.717
Resultats electorals - Cardona, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
ERC Ferran Estruch i Torrents 1622 7 62,60
CiU Josep Serra i Casals 651 3 25,13
PSC Jordi Casas Pons 259 1 10,00
Total 2625
Resultats electorals - Cardona, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
ERC Ferran Estruch i Torrents 1442 7 52,46
PSC Ferran Verdejo i Vicente 614 2 22,34
Junts Joan Jané i Sardans 504 2 18,33
C's Raquel Jodar 146 0 5,31
Total 2783

Comunicacions

[modifica]
Amb tren
Cardona no disposa d'estacions de tren. L'estació ferroviària més propera és a Manresa on operen RENFE i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Autobús
Des de Barcelona i Manresa fins a Cardona i viceversa. Des d'Andorra i passant per Solsona també hi ha línia regular que va en direcció a Barcelona.

Cardonins il·lustres

[modifica]
Categoria principal: Cardonins

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Carta de població de Cardona (23 d'abril de l'any 986)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 abril 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 Ginesta, Salvador. La Comarca del Bages. L'Abadia de Montserrat, 1987, p.75. ISBN 8472028607. 
  3. ↑ «Organització militar». regiment de la ciutat. Guerra de Successió.cat. Arxivat de l'original el 2014-09-13. [Consulta: 29 agost 2011].
  4. ↑ Masanés, Cristina «L'or blanc de Cardona». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, 6-2008, p. 7. ISSN: 1695-2014.
  5. ↑ Portal de turisme de la Gencat[Enllaç no actiu]
  6. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 47. ISBN 84-393-5437-1. 
  7. ↑ «Museu de la Sal». Arxivat de l'original el 2012-09-29. [Consulta: 3 juny 2012].
  8. ↑ Web de l'Ajuntament de Cardona
  9. ↑ «Resultats de les eleccions municipals de 2023 a Cardona». Nació Digital.[Enllaç no actiu]
  10. ↑ «Resultats de les eleccions municipals de 2019 a Cardona». Nació Digital.[Enllaç no actiu]
  11. ↑ El punt Avui
  12. ↑ diari Ara[Enllaç no actiu]
  13. ↑ diari Ara
  14. ↑ 14,0 14,1 Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cardona&oldid=34238908»