Devilman
| Devilman | |
|---|---|
| Gènere | Terror, superherois, apocalíptic[1] |
| Manga: Devilman | |
| Autor | Go Nagai |
| Demografia | Shonen |
| Revista | Weekly Shonen Magazine |
| Publicació | 1972 – 1973[2] |
| Volums | 5[3] |
| Manga: Devilman VS. Hades | |
| Autor | Go Nagai i TEAM MOON |
| Editorial | Seven Seas |
| Publicació | 13 febrer 2018 – 13 febrer 2018 |
| Volums | 1[4] |
| Anime | |
| Estudi | Toei Animation[1] |
| Emissió | 1972 – en progrés |
| Episodis | 39[3] |
| Anime: Mazinger Z vs. Devilman | |
| Director | Hirosho Meguro |
| Emissió | 1977 – 1977[5] |
| OVA | |
| Emissió | 1987 – 1987[3] |
| OVA | |
| Emissió | 1990 – 1990[3] |
| ONA: Devilman Crybaby | |
| Director | Masaaka Yuasa |
| Guionista | Ichiro Okouchi |
| Producció | Netflix |
| Distribució | 2018 – 2018 |
| Episodis | 10 |
| Durada | 30 minuts[6] |
Devilman és un còmic japonès creat per Go Nagai. Fou adaptat a un anime.[1] Té una multitud de seqüeles, històries a part, creuaments i adaptacions.[4]
L'argument del manga original consistia en un protagonista que lluita contra dimonis. El protagonista és meitat dimoni i meitat humà.[7] El protagonista és un antiheroi.[8]
Devilman sorgí com la continuació d'una obra anterior de Go Nagai, Demon Lord Dante.[9]
Anàlisi de l'obra
Els temes de la violència, el sexe i la complexitat del bé i el mal són presents a l'obra, especialment per l'interès més madur que rebé el manga original.[7]
Fusanosuke afirmà que les protestes estudiantils de la dècada del 1960 i l'activisme en contra de l'statu quo foren una influència sobre la trama.[7] Altra influència prové de La Divina Comèdia (de Dante Alighieri), al mostrar a Satanàs congelat.[10]
Alguns investigadors han destacat com apareixen elements que contradiuen la doctrina cristiana com la presència de "dimonis bons",[11] la presentació de Satanàs com a compassiu i mostrar a Satanàs lluitar i vèncer Déu, el qual va crear els dimonis i després tractà de destruir-los quan resultaren malignes.[12]
A l'anime Mazinger Z vs. Devilman es trenca l'estereotip de personatges bons i personatges roïns.[5]
Rebuda
El manga malgrat ser shonen aconseguí popularitat en poc de temps entre universitaris i intel·lectuals.[13]
El manga ha venut més de 10 milions d'exemplars des de l'aparició fins al mes d'abril de 2015.[14]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Thompson, Jason «Jason Thompson's House of 1000 Manga: Devilman». AnimeNewsNetwork, 03-06-2010 [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ Fusanosuke, 2003, p. 4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Luster, Joseph «Anime From Hell: Devilman». Otaku USA, 28-10-2009 [Consulta: 14 juliol 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «Seven Seas Licenses Devilman, Devilman Vs. Hades Manga». Anime News Network, 2017 [Consulta: 28 juny 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Pallant, Chris «Tarantino the cartoonist». Animation, 2, 2, 2007, pàg. 6. DOI: 10.1177/1746847707074699.
- ↑ Salkowitz, Rob «New Netflix Anime Series 'Devilman Crybaby' Is An Insane Visual Roller-Coaster». Forbes, 16-01-2018 [Consulta: 15 febrer 2018].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Fusanosuke, 2003, p. 5.
- ↑ Barkman, 2010, p. 38.
- ↑ «A Beginner’s Guide to ‘Devilman Crybaby,’ Netflix’s Best, Most Disturbing Original Anime». Newsweek, 11-01-2018 [Consulta: 15 febrer 2018].
- ↑ Barkman, 2010, p. 37.
- ↑ Barkman, 2010, p. 28.
- ↑ Bryce, Mio «White Wings and Black Wings: Ambiguous Dichotomy in Manga and Anime». The International Journey of Diversity in organisations, communities and nations, 7, 6, 2008, pàg. 299. Arxivat de l'original el 2016-04-16 [Consulta: 28 juny 2017]. Arxivat 2016-04-16 a Wayback Machine.
- ↑ Fusanosuke, 2003, p. 4-5.
- ↑ «デビルマン ： 新作アニメを制作 今秋イベント上映». Mainichi Shimbun Digital, 16-04-2015, p. 3-5 [Consulta: 28 juny 2017]. Arxivat 4 de març 2016 a Wayback Machine.
Bibliografia
- Fusanosuke, Natsume «Japanese manga: Its expression and popularity». ABD On-Line Magazine, 34, 1, 2003. Arxivat de l'original el 2016-03-30 [Consulta: 28 juny 2017].
- Barkman, Adam «Anime, manga and Christianity: A comprehensive analysis». Journal for the Study of Religions and Ideologies, 9, 27, 2010, pàg. 25-45.