Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Documenta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m espais en encapalaments
La documetna se celebra cada cinc anys, no cada quatre.
 
(20 revisions intermèdies per 12 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{DISPLAYTITLE:documenta}}
{{DISPLAYTITLE:documenta}}
{{Infotaula d'esdeveniment}}
{{Infotaula esdeveniment
| nom = documenta}} <!-- afegeixo paràmetre manual, ja que el nom està canviat mitjançant DISPLAYTITLE -->
[[Fitxer:FridericianumBeuys kasselgalerie de.jpg|thumb|"Stadtverwaldung" de [[Joseph Beuys]], [[documenta 7]]]]
[[Fitxer:Documenta IX Thomas Schütte links.jpg|thumb|''Die Fremden'' de [[Thomas Schütte]] DOCUMENTA IX]]
[[Fitxer:FridericianumBeuys kasselgalerie de.jpg|miniatura|"Stadtverwaldung" de [[Joseph Beuys]], [[documenta 7]]]]
[[Fitxer:Documenta IX Thomas Schütte links.jpg|miniatura|''Die Fremden'' de [[Thomas Schütte]] DOCUMENTA IX]]
'''documenta''' (amb una ''d'' minúscula) és un dels [[exposició d'art|certàments]] d'[[art contemporani]] més important del món que se celebra cada 4 anys a la ciutat de [[Kassel]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.176|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
'''documenta''' (amb una ''d'' minúscula) és un dels [[exposició d'art|certàmens]] d'[[art contemporani]] més important del món que se celebra cada cinc anys a la ciutat de [[Kassel]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.176|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>


Des de [[1955]] té lloc a [[Kassel]], [[Alemanya]], cada cinc anys (al principi era cada quatre anys) i dura 100 dies. Per la seva durada també s'anomena ''el museu dels 100 dies''. La documenta 13 va obrir les portes el [[6 de juny]] i es clausurarà el [[16 de setembre]] de 2012. En aquesta edició la seu de Kassel és compartida amb [[Kabul]] (del 20 de juny al 19 de juliol), [[Alexandria]] (de l'1 al 8 de juliol) i [[Banf]] (del 2 al 15 d'agost).
Des de [[1955]] té lloc a [[Kassel]], [[Alemanya]], cada cinc anys (al principi era cada quatre anys) i dura cent dies. Per la seva durada també s'anomena ''el museu dels 100 dies''. La documenta 13 va obrir les portes el [[6 de juny]] i es clausurarà el [[16 de setembre]] de 2012. En aquesta edició la seu de Kassel és compartida amb [[Kabul]] (del 20 de juny al 19 de juliol), [[Alexandria]] (de l'1 al 8 de juliol) i [[Banf]] (del 2 al 15 d'agost).


== Història ==
== Història ==
Va ser fundada per [[Arnold Bode]] i la primera edició de 1955 es va fer com una part del [[Bundesgartenschau]] (una fira d'[[horticultura]]) que se celebrava a Kassel en aquella època.
Va ser fundada per [[Arnold Bode]] i la primera edició de 1955 es va fer com una part del [[Bundesgartenschau]] (una fira d'[[horticultura]]) que se celebrava a Kassel en aquella època.


Aquesta primera documenta - en contrast amb la majoria de les expectatives - va ser d'un èxit considerable, perquè va presentar el treball de la majoria dels artistes del moment que posteriorment serien considerats d'una gran influència en l'art modern ([[Picasso]] i [[Kandinski]] entre d'altres). En la primera documenta Bode volia acostar l'art a la gent, sobretot als obrers. No es tractava de l'art contemporani sinó de l'[[art abstracte]], especialment la pintura abstracta dels anys 20 i 30, oprimida en els temps del [[nacionalsocialisme]]. En els anys següents va canviar a poc a poc a altres formes d'art contemporani.
Aquesta primera documenta - en contrast amb la majoria de les expectatives - va ser d'un èxit considerable, perquè va presentar el treball de la majoria dels artistes del moment que posteriorment serien considerats d'una gran influència en l'art modern ([[Picasso]] i [[Kandinski]] entre d'altres). En la primera documenta Bode volia acostar l'art a la gent, sobretot als obrers. No es tractava de l'art contemporani sinó de l'[[art abstracte]], especialment la pintura abstracta dels anys 20 i 30, oprimida en els temps del [[nacionalsocialisme]]. En els anys següents va canviar a poc a poc a altres formes d'art contemporani.


Al principi es limitava artistes [[Europa|europeus]] però aviat incloguí obres d'[[Amèrica]], [[Àfrica]] i [[Àsia]].
Al principi es limitava artistes [[Europa|europeus]] però aviat incloguí obres d'[[Amèrica]], [[Àfrica]] i [[Àsia]].


L'[[Exposició d'art|exposició]] aprofita diversos punts de la ciutat que moltes vegades estan incloses en les obres. La història de la documenta està plena de controvèrsies.
L'[[Exposició d'art|exposició]] aprofita diversos punts de la ciutat que moltes vegades estan incloses en les obres. La història de la documenta està plena de controvèrsies.


Es reflecteix la influència dels artistes, filosofies i teories i també de la política. Les xifres de visitants pugen continuadament des de la primera documenta (130.000 visitants) fins al [[2002]] (650.924). L'única mostra d'art contemporani comparable és la [[Bienal de Venècia]].
Es reflecteix la influència dels artistes, filosofies i teories i també de la política. Les xifres de visitants pugen continuadament des de la primera documenta (130.000 visitants) fins al [[2002]] (650.924). L'única mostra d'art contemporani comparable és la [[Biennal de Venècia]].


==Obres permanents==
== Obres permanents ==
⚫
Un reduït nombre de les obres exposades romanen en els museus de Kassel. Alguns treballs exteriors es troben avui dia en la ciutat, com el projecte ''7000 roures'' de [[Joseph Beuys]], que podria ser probablement el més important.


⚫
Amb l'ocasió de la documenta 6 en [[1977]],l'artista [[Horst H. Baumann]] va organitzar la [[Instal·lació artística|instal·lació]] d'un [[làser]], única en tot el món (en el sector públic).
⚫
Un reduït nombre de les obres exposades romanen en els museus de Kassel. Alguns treballs exteriors es troben avui dia en la ciutat, com el projecte ''7000 roures'' de [[Joseph Beuys]], que podria ser probablement el més important.


⚫
Aquesta instal·lació es va reactivar més tard com ''Laserscape Kassel'' i segueix de forma modificada en funcionament.
⚫
Amb l'ocasió de la documenta 6 en [[1977]],l'artista [[Horst H. Baumann]] va organitzar la [[instal·lació]] d'un [[làser]], única en tot el món (en el sector públic).


⚫
[[Walter de Maria]] va perforar un quilòmetre vertical en el Friedrichsplatz (una plaça cèntrica) i va omplir el forat amb barres de llautó massisses de 5 cm de diàmetre que es van introduir en el terra. Des de dalt només es veu una xapa al mig el tall transversal rodó de la barra.
⚫
Aquesta instal·lació es va reactivar més tard com ''Laserscape Kassel'' i segueix de forma modificada en funcionament.


⚫
A la Documenta 7, [[1982]], [[Claes Oldenburg]] va muntar un pic punxegut de gran grandària a la riba del riu [[Riu Fulda|Fulda]], que travessa el parc principal de la ciutat (Karlsaue). Aquesta va ser una de les poques escultures que van ser admeses per la població de Kassel amb gran entusiasme.
⚫
[[Walter de Maria]] va perforar un quilòmetre vertical en el Friedrichsplatz (una plaça cèntrica) i va omplir el forat amb barres de llautó massisses de 5&nbsp;cm. de diàmetre que es van introduir en el terra. Des de dalt només es veu una xapa al mig el tall transversal rodó de la barra.

⚫
A la Documenta 7, [[1982]], [[Claes Oldenburg]] va muntar un pic punxegut de gran grandària a la riba del riu [[Riu Fulda|Fulda]], que travessa el parc principal de la ciutat (Karlsaue). Aquesta va ser una de les poques escultures que van ser admeses per la població de Kassel amb gran entusiasme.


El ''Man walking to the sky'' de [[Jonathan Borofsky]] de la documenta de 9, instal·lat inicialment a la Fiederichplaz, es troba a la plaça de l'antiga estació central.
El ''Man walking to the sky'' de [[Jonathan Borofsky]] de la documenta de 9, instal·lat inicialment a la Fiederichplaz, es troba a la plaça de l'antiga estació central.
Línia 37: Línia 37:
Fitxer:Kassel, Dokumenta, Landschaft im Dia.jpg|''Rahmenbau'' al Staatstheater, de [[Haus Rucker]] [[1977]]
Fitxer:Kassel, Dokumenta, Landschaft im Dia.jpg|''Rahmenbau'' al Staatstheater, de [[Haus Rucker]] [[1977]]


Fitxer:Kassel Himmelsstürmer.jpg|''Man walking to the sky'' <br />[[Jonathan Borofsky]] [[1992]]
Fitxer:Kassel Himmelsstürmer.jpg|''Man walking to the sky'' <br />[[Jonathan Borofsky]] [[1992]]
Fitxer:Kassel documenta9 Schütte Fremde.JPG|''Die Fremden'' a la Friedrichsplatz<br />[[Thomas Schütte]] [[1992]]
Fitxer:Kassel documenta9 Schütte Fremde.JPG|''Die Fremden'' a la Friedrichsplatz<br />[[Thomas Schütte]] [[1992]]
</gallery></center>
</gallery></center>


==Llista de les exposicions del documenta==
== Llista de les exposicions del documenta ==
* [[documenta 1]], [[16 de juliol]] - [[18 de setembre]] de [[1955]]
* [[documenta 1]], [[16 de juliol]] - [[18 de setembre]] de [[1955]]
* [[documenta 2]], [[11 de juliol]] - [[11 d'octubre]] de [[1959]]
* [[documenta 2]], [[11 de juliol]] - [[11 d'octubre]] de [[1959]]
* [[documenta 3]], [[27 de juny]] - [[5 d'octubre]] de [[1964]]
* [[documenta 3]], [[27 de juny]] - [[5 d'octubre]] de [[1964]]
* [[documenta 4]], [[27 de juny]] - [[6 d'octubre]] de [[1968]]
* [[documenta 4]], [[27 de juny]] - [[6 d'octubre]] de [[1968]]
* [[documenta 5]], [[30 de juny]] - [[8 d'octubre]] de [[1972]], director artístic [[Harald Szeemann]]
* [[documenta 5]], [[30 de juny]] - [[8 d'octubre]] de [[1972]], director artístic [[Harald Szeemann]]
* [[documenta 6]], [[24 de juny]] - [[2 d'octubre]] de [[1977]], director artístic [[Manfred Schneckenburger]]
* [[documenta 6]], [[24 de juny]] - [[2 d'octubre]] de [[1977]], director artístic [[Manfred Schneckenburger]]
* [[documenta 7]], [[19 de juny]] - [[28 de setembre]] de [[1982]], director artístic [[Rudi Fuchs]]
* [[documenta 7]], [[19 de juny]] - [[28 de setembre]] de [[1982]], director artístic [[Rudi Fuchs]]
* [[documenta 8]], [[12 de juny]] - [[20 de setembre]] de [[1987]], director artístic [[Manfred Schneckenburger]]
* [[documenta 8]], [[12 de juny]] - [[20 de setembre]] de [[1987]], director artístic [[Manfred Schneckenburger]]
* [[documenta IX]], [[13 de juny]] - [[20 de setembre]] de [[1992]], director artístic [[Jan Hoet]]
* [[documenta IX]], [[13 de juny]] - [[20 de setembre]] de [[1992]], director artístic [[Jan Hoet]]
* [[documenta X]], [[21 de juny]] - [[28 de setembre]] de [[1997]], director artístic [[Catherine David]]
* [[documenta X]], [[21 de juny]] - [[28 de setembre]] de [[1997]], director artístic [[Catherine David]]
* [[documenta 11]], [[8 de juny]] - [[15 de setembre]] de [[2002]], director artístic [[Okwui Enwezor]]
* [[documenta 11]], [[8 de juny]] - [[15 de setembre]] de [[2002]], director artístic [[Okwui Enwezor]]
* [[documenta 12]], [[16 de juny]] - [[23 de setembre]] de [[2007]], director artístic [[Roger Buergel]]
* [[documenta 12]], [[16 de juny]] - [[23 de setembre]] de [[2007]], director artístic [[Roger Buergel]]
* [[documenta 13]], [[6 de juny]] al [[16 de setembre]] de [[2012]].
* [[documenta 13]], [[6 de juny]] al [[16 de setembre]] de [[2012]].
* documenta 14, 8 abril -16 juliol 2017 a Atenes (Grècia); 10 juny -17 setembre 2017 a Kassel, director artístic Adam Szymczyk
* documenta fifteen, 18 juny 2022 – 25 setembre 2022 a Kassel, director artístic col·lectiu ruangrupa
* documenta 16, 2027, dates per confirmar. Possibles comissaris [[Manuel J. Borja-Villel]] i Vasıf Kortun.<ref>{{Ref-web|url=https://www.e-flux.com/journal/141/580399/proposal-for-documenta-16|títol=Proposal for Documenta 16|consulta=11.01.2024|llengua=anglès|editor=e-flux|data=Desembre 2023}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
<references />


{{commonscat}}
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{cal coor}}


[[Categoria:Esdeveniments artístics]]
[[Categoria:Esdeveniments artístics]]
[[Categoria:Kassel]]
[[Categoria:Kassel]]
[[Categoria:Cultura d'Alemanya]]

Revisió de 11:51, 14 nov 2024

Plantilla:Infotaula esdevenimentdocumenta
Map
 51° 18′ 49″ N, 9° 29′ 51″ E / 51.3136°N,9.4975°E / 51.3136; 9.4975
Tipuscontemporary arts festival (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Vigència16 juliol 1955 Modifica el valor a Wikidata - 
FundadorArnold Bode i Werner Haftmann Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKassel (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Format per
documenta 1
Documenta 11
documenta X
documenta 12
Documenta 14
Documenta 13
documenta fifteen (en) Tradueix
Documenta IX
documenta 7
documenta 3
documenta 8
documenta 4
documenta 6
Documenta 5
documenta 2 Modifica el valor a Wikidata
X: documenta__14 Modifica el valor a Wikidata
"Stadtverwaldung" de Joseph Beuys, documenta 7
Die Fremden de Thomas Schütte DOCUMENTA IX

documenta (amb una d minúscula) és un dels certàmens d'art contemporani més important del món que se celebra cada cinc anys a la ciutat de Kassel.[1]

Des de 1955 té lloc a Kassel, Alemanya, cada cinc anys (al principi era cada quatre anys) i dura cent dies. Per la seva durada també s'anomena el museu dels 100 dies. La documenta 13 va obrir les portes el 6 de juny i es clausurarà el 16 de setembre de 2012. En aquesta edició la seu de Kassel és compartida amb Kabul (del 20 de juny al 19 de juliol), Alexandria (de l'1 al 8 de juliol) i Banf (del 2 al 15 d'agost).

Història

[modifica]

Va ser fundada per Arnold Bode i la primera edició de 1955 es va fer com una part del Bundesgartenschau (una fira d'horticultura) que se celebrava a Kassel en aquella època.

Aquesta primera documenta - en contrast amb la majoria de les expectatives - va ser d'un èxit considerable, perquè va presentar el treball de la majoria dels artistes del moment que posteriorment serien considerats d'una gran influència en l'art modern (Picasso i Kandinski entre d'altres). En la primera documenta Bode volia acostar l'art a la gent, sobretot als obrers. No es tractava de l'art contemporani sinó de l'art abstracte, especialment la pintura abstracta dels anys 20 i 30, oprimida en els temps del nacionalsocialisme. En els anys següents va canviar a poc a poc a altres formes d'art contemporani.

Al principi es limitava artistes europeus però aviat incloguí obres d'Amèrica, Àfrica i Àsia.

L'exposició aprofita diversos punts de la ciutat que moltes vegades estan incloses en les obres. La història de la documenta està plena de controvèrsies.

Es reflecteix la influència dels artistes, filosofies i teories i també de la política. Les xifres de visitants pugen continuadament des de la primera documenta (130.000 visitants) fins al 2002 (650.924). L'única mostra d'art contemporani comparable és la Biennal de Venècia.

Obres permanents

[modifica]

Un reduït nombre de les obres exposades romanen en els museus de Kassel. Alguns treballs exteriors es troben avui dia en la ciutat, com el projecte 7000 roures de Joseph Beuys, que podria ser probablement el més important.

Amb l'ocasió de la documenta 6 en 1977,l'artista Horst H. Baumann va organitzar la instal·lació d'un làser, única en tot el món (en el sector públic).

Aquesta instal·lació es va reactivar més tard com Laserscape Kassel i segueix de forma modificada en funcionament.

Walter de Maria va perforar un quilòmetre vertical en el Friedrichsplatz (una plaça cèntrica) i va omplir el forat amb barres de llautó massisses de 5 cm de diàmetre que es van introduir en el terra. Des de dalt només es veu una xapa al mig el tall transversal rodó de la barra.

A la Documenta 7, 1982, Claes Oldenburg va muntar un pic punxegut de gran grandària a la riba del riu Fulda, que travessa el parc principal de la ciutat (Karlsaue). Aquesta va ser una de les poques escultures que van ser admeses per la població de Kassel amb gran entusiasme.

El Man walking to the sky de Jonathan Borofsky de la documenta de 9, instal·lat inicialment a la Fiederichplaz, es troba a la plaça de l'antiga estació central.

No van ser poques les obres d'art que van xocar a la població de Kassel amb escepticisme o amb denegació i de vegades va haver-hi resistència considerable com, per exemple, contra el quilòmetre vertical o els 7000 roures de Beuys. Obres que avui estan plenament acceptades i formen part de la ciutat.

Llista de les exposicions del documenta

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.176. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. ↑ «Proposal for Documenta 16» (en anglès). e-flux, 01-12-2023. [Consulta: 11 gener 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Documenta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Documenta&oldid=34238656»