Els degenerats: diferència entre les revisions
m Robot insereix {{ORDENA:Els Degenerats}} |
|||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
El caràcter tan angulós dels homes parlen d'una certa tendència pre-cubista. És una obra esbossada, fruit de la ràpida realització de Mani, on manifesta uns sentiments interns arribant a transmetre aquell malestar i angúnia del seu propi estat d'ànim. Denuncia l'embrutiment sobre l'ésser humà, assumeix el mal universal, la vergonya, la derrota. |
El caràcter tan angulós dels homes parlen d'una certa tendència pre-cubista. És una obra esbossada, fruit de la ràpida realització de Mani, on manifesta uns sentiments interns arribant a transmetre aquell malestar i angúnia del seu propi estat d'ànim. Denuncia l'embrutiment sobre l'ésser humà, assumeix el mal universal, la vergonya, la derrota. |
||
Quant a influències es parla de [[Gorki]] i del [[naturalisme]] per l'interès que presenta en el tema de la degeneració. |
Quant a influències es parla de [[Gorki]] i del [[naturalisme]] per l'interès que presenta en el tema de la degeneració. ''[[L'home abatut]]'' de [[Lehmbruck]] té aquest aire de desperació que Mani dóna a les seves figures,però Lembruck mai va veure el grup escultòric de Mani. |
||
== Simbologia == |
== Simbologia == |
||
Revisió del 17:05, 6 gen 2013
Els degenerats és una escultura monocromàtica realitzada per Carles Mani. És aquesta obra la que li dóna fama. Actualment es troba a la Casa Museu Gaudí de Barcelona.
Va presentar aquesta obra a la V Exposició Internacional de Barcelona. Aquesta obra rebé en aquell moment el nom alternatiu Embrutament.
Context
L'escultura catalana s'inspirava molt en Rodin, qui renovà el llenguatge escultòric. A més, estant a París, Mani va visitar les exposicions de Rodin, qui queda fascinat amb la seva obra.
Aquest fet marca un referent a la seva futura obra. Mani comença l'obra a Madrid el 1901. Evoca l'estada tan depriment a París entre 1894 i 1895 amb el seu company Pere Ferran, on ambdós varen tenir seriosos problemes econòmics, arribant a la plena misèria.
El 1906 s'estableix a Barcelona, on reprèn Els degenerat, que presenta posteriorment a l'Exposició de Barcelona el 1907.
Descripció
Aquest grup escultòric presenta dos homes nus i deformats, amb les extremitats deformades. Les figures estan exageradament inclinades. Els braços i cames torts, llargs i inútils, més enllà de tota funcionalitat o sentit. Els cossos busquen la terra, el sepulcre. Els personatges es troben destruïts, de formes expressionistes. El caràcter tan angulós dels homes parlen d'una certa tendència pre-cubista. És una obra esbossada, fruit de la ràpida realització de Mani, on manifesta uns sentiments interns arribant a transmetre aquell malestar i angúnia del seu propi estat d'ànim. Denuncia l'embrutiment sobre l'ésser humà, assumeix el mal universal, la vergonya, la derrota.
Quant a influències es parla de Gorki i del naturalisme per l'interès que presenta en el tema de la degeneració. L'home abatut de Lehmbruck té aquest aire de desperació que Mani dóna a les seves figures,però Lembruck mai va veure el grup escultòric de Mani.
Simbologia
La genialitat d'aquest grup escultòric ens parla del sofriment i la indignitat humana. Tracta el tema del deshonor. Mani assumeix el dolor universal, la vergonya.
És el final del drama infrahumà, el final d'un gènere que s'ha superat a si mateix (com Niezsthe propugnava). És indubtable la genialitat d'aquest grup escultòric o el seu dolor metafísic,el seu parlar en nom del sofriment i de la indignitat humans,ens semblen avui evidents.
Mani va tenir el desig de col·locar aquesta obra en el desert i amb les proporcions de l'esfinx de Gizeh.
L'exposició
El 1907 va exposar la seva obra magna a la V Exposició Internacional d'Art de Barcelona,on a més s'exposaven obres cèlebres d'artistes impressionistes. L'exposició va ser una edició molt destacada i valorada.
Alguns van ser molt durs amb Mani, com per exemple el crític Francesc Casanovas,qui seguia una línia conservadora. Per contra, a Esteve Batlle li va agradar bastant el grup escultòric.
El crític del Noticiero Universal també va confirmar que Els degenerats va causar molta impressió.
Leopold Negré elogià l'obra dient que es tractava d'una obra de molt relleu dins d'una senzillesa en extrem impregnada d'amarga veritat.
Fos com fos, l'obra era massa sorprenent com per passar desapercebuda.