Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Gàlates: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Grup humà}}
{{Grup humà|range_map=Galatia Map.png}}
Els '''gàlates''' (llatí ''Galatae'', també dits ''Gallograeci'') foren un poble d'origen gal que, provinents de la [[Gàl·lia]], es van assentar a la [[Galàcia]], una regió d'[[Àsia Menor]].
[[Fitxer:Galatia Map.png|thumb|right|250px|[[Galàcia]].]]

Els '''gàlates''' foren un poble d'origen gal que, provinents de la [[Gàl·lia]], es van assentar a la [[Galàcia]], una regió d'[[Àsia Menor]].


Els gàlates estaven dividits en tres tribus principals:
Els gàlates estaven dividits en tres tribus principals:

Revisió del 00:04, 4 nov 2017

Infotaula grup humàGàlates
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Llenguallengua gàlata Modifica el valor a Wikidata
ReligióPoliteisme celta Modifica el valor a Wikidata
Part deceltes Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deAnatòlia (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
EstatGalàcia Modifica el valor a Wikidata

Els gàlates (llatí Galatae, també dits Gallograeci) foren un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Els gàlates estaven dividits en tres tribus principals:

Van arribar a l'Àsia Menor a través de Grècia, Tràcia i Bitínia i es van establir a Frígia agafant els costums dels frigis i més tard adoptant la llengua grega. Van fundar l'estat de Galàcia.

Història

A partir dels segles VIII aC i V aC, diversos pobles celtes es van estendre des del seu nucli original centreeuropeu per gran part d'Europa, arribant un poble originari de la Gàl·lia, els gàlates, per l'est fins al territori de l'actual Turquia, i es van establir a la regió d'Anatòlia de Galàcia.

Segons explica l'historiador i geògraf grec del segle II, Pausànies, l'any 279 aC, algunes tribus de gals es van dirigir cap a Grècia a través dels Balcans arribant a atacar l'oracle de Delfos i el santuari d'Apol·lo, sent finalment derrotats, caient mort Brenner, el seu comandant.

Després d'aquesta derrota, aquesta tribu es va dirigir cap a l'Àsia Menor on, després de grans enfrontaments amb els reis de Pèrgam, van ser rebutjats per aquests i es van dirigir a la zona central de la Capadòcia, on es van assentar formant una regió que va passar a anomenar-se Galàcia, formant petits estats independents que s'anirien consolidant durant els regnats dels reis successors d'Antíoc I Sòter, i, per tant, els seus habitants (els gals) van passar a anomenar-se gàlates. El rei selèucida Antíoc I Sòter va guanyar el seu epítet després de vèncer en la batalla dels elefants.

Més tard, a causa dels continus saquejos a la regió per part dels gàlates, el rei de Pèrgam Èumenes I de Pèrgam es va enfrontar a ells, rebutjant-los ajudat pel seu gran exèrcit de mercenaris. Poc després van arribar nous destacaments des dels boscos de Germània i van tornar a atacar, però de nou van ser rebutjats a Pèrgam i en les grans ciutats de la costa d'Àsia Menor, pel successor d'Eumenes, el rei Àtal I. Els historiadors pensen que aquestes derrotes dels gàlates van ser beneficioses per a la trajectòria de la cultura hel·lenística, que potser d'una altra manera s'hauria truncat.

Com a resultat d'això es van establir al centre de la península d'Anatòlia, i el seu territori més tard passaria a formar la província de Galàcia. Cap al segle V hi ha testimonis[1] que els gàlates tot i haver adoptat una cultura i forma de vida ja típicament grecs, conservaven la seva llengua. Així en la carta als gàlates de sant Pau apòstol apareixen noms clarament celtes, i Sant Jeroni va deixar constància en els seus escrits que la llengua gàlata resultava semblant al dialecte gal de Trèveris.

Atès que l'origen dels gàlates era a la Gàl·lia és molt possible que de fet la llengua gàlata fos originalment un dialecte del gal.

L'antiga ciutat d'Ankara, que va ser sotmesa antigament per Alexandre Magne, va passar a ser la capital d'aquesta regió, amb el nom d'Ancira. La dinastia turca dels seljúcides la van rebatejar més tard com Angora. El nom d'Ankara va ser restablert el 1930.

Vegeu també

Referències

  1. Jeroni d'Estridó. Comentarii in Epistolam ad Galatos (en llatí), p. II:3. 

Bibliografia

  • Turquia. Edicions Grech, S.A., 1988. ISBN 84-7597-046-X
  • Seignobos, Ch, Història Universal Orient i Grècia. Editorial Daniel Jorro, Madrid 1930
  • Grècia, bressol d'Occident, tom II, Atles culturals del món. Foli-Edicions del Prat 1992 ISBN 84-7838-164-3
  • John King, Celt Kingdoms, pg. 74-75.
  • The Catholic Encyclopedia, VI: Epistle to the Galatians.
  • Stephen Mitchell, 1993. Anatolia: Land, Men, and Gods in Asia Minor vol. 1: "The Celts and the Impact of Roman Rule." (Oxford: Clarendon Press) 1993. ISBN 0-19-814080-0. Concentrates on Galatia; volume 2 covers " "The Rise of the Church". (Bryn Mawr Classical Review)
  • David Rankin, (1987) 1996. Celts and the Classical World (London: Routledge): Chapter 9 "The Galatians"
  • Obtingut de «http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=G% C3% A1latas & oldid = 53.158.854»

Enllaços externs