Gai Antoni el Jove: diferència entre les revisions

Gai Antoni el Jove
Nom original	(la) C.Antonius M.f.M.n.
Biografia
Naixement	c. 80 aC ; valor desconegut
Mort	42 aC (37/38 anys); valor desconegut
Causa de mort	pena de mort
Senador romà
	valor desconegut – 42 aC
Qüestor
	51 aC – 51 aC
Legat
	49 aC – 49 aC
Pontífex
	45 aC – 42 aC
Pretor
	44 aC – 44 aC
Governador romà Macedònia
	43 aC – 43 aC
Moneyer (en)
	43 aC – 43 aC
Activitat
Ocupació	sacerdot de l'Antiga Roma, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana tardana
Família
Família	Gens Antònia
Pares	Marc Antoni Crètic i Júlia
Germans	Marc Antoni; Antonia; Luci Antoni

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 07:14, 18 maig 2023

Gai Antoni (en llatí: Caius Antonius M. F. M. N) era fill de Marc Antoni Crètic i germà de Marc Antoni el triumvir.

Va ser llegat de Juli Cèsar l'any 49 aC, i pretor el 44 aC quan el seu germà gran era cònsol i el seu germà petit tribú del poble. El mateix any 44 aC va rebre la província de Macedònia, però el 43 aC va caure en mans de Brut i va estar presoner per un temps fins que va ser executat el 42 aC a instigació d'Hortensi que suposadament revenjava la mort de Ciceró.

Primers anys

Originari de la gens plebea dels Antonii, era el segon fill de Marc Antoni Crètic i de Júlia, la filla del cònsol Luci Juli Cèsar, nascut després de Marc Antoni i abans que Luci Antoni.^[1]

El seu pare, un militar fracassat, va morir quan ell era jove.^[2] La mare es va tornar a casar poc temps després amb Publi Corneli Lèntul Sura un home dedicat a la seva carrera política. Igual que el seu germà Marc Antoni, va passar la seva infantesa mancat d'una figura paterna que l'orientés i va passar la seva joventut en l'ociositat, festes amb amics i ficat en escàndols de joc.^[3]

Va iniciar la seva vida d'adult assumint la responsabilitat de ser qüestor l'any 51 aC.^[4]

Guerra Civil de Cèsar

Quan va esclatar la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, Gai va ser llegat de Cèsar (49 aC). El va encomanar al servei de Dolabel·la, a qui s'havia confiat la defensa Il·líria. Gai formava part de la recent creada legió XXIV, que anava juntament amb part de la legió XXVIII. En la ruta cap a Il·líria, van ser interceptats per la flota de Pompeu, comandada pel centurió Titus Pul·lo. Els homes van evadir l'enfrontament i van ser considerats traïdors. Però la flota de Dolabel·la va quedar destruïda i Gai Antoni va haver de refugiar-se a l'illa de Curicta.^[5]^[6] Llavors es va veure obligat a unir-se a Pompeu, igual que tots els legionaris de Cèsar que s'havien refugiat a l'illa. Cèsar havia perdut el control de la mar Adriàtica per no haver pogut transportar suficients tropes a Epir, ja que Calpurni Bíbul havia destruït la flota que els transportava.^[7] El germà de Gai, Marc Antoini, va anar en suport de Cèsar i amb el seu suport van derrotar Pompeu a la batalla de Farsàlia i Gai va ser alliberat.^[8] Potser, per això l'historiador Cassi Dió diu que li van posar l'agnomen de Pietas.^[9]

Carrera política

De tornada a Roma va ser pretor de facto l'any 44 aC, Dècim Juni Brut li havia demanat què el substituís mentre ell marxava a la província gal·la que li havien encomanat. Poc després el seu germà va obtenir el càrrec de cònsol de la república, mentre que ell es presentava a les eleccions a tribú de la plebs. Marc Antoni va haver de marxar cap a la Gàl·lia per enfrontar-se amb Dècim Juni Brut, que s'havia revelat i va deixant Roma en mans dels seus germans Gai i Luci. Gai va presidir la celebració dels Jocs d'Apol·lo a començaments de juliol.^[10] Octavi va tornar a Roma i va reunir el senat fent que declaressin a Marc Antoni enemic del poble, mentre aquest encara estava fora, doncs volia disputar-li l'herència del difunt Juli Cèsar.

Gai va ser nomenat governador de la província de Macedònia, però no s'hi va poder traslladar immediatament a causa del mal ambient a Roma. A Grècia es va haver d'enfrontar a Marc Juni Brut, que s'havia fet fort en aquella zona.^[11] Ajudat per Marc Tul·li Ciceró el jove, fill de l'orador, Brut va vèncer a Gai Antoni i el va fer presoner.^[12] A Roma, el senador Ciceró va persuadir al senat de confiar a Brut el govern de la península grega.^[13]

Mort

Gai Antoni va restar captiu a Macedònia fins al dia de la seva mort. Va ser executat la primavera de l'any 42 aC a mans del fill d'Hortensi, per ordre de Marc Juni Brut, en represàlia per la morts de Dècim Juni Brut a la batalla de Mòdena i de la proscripció de Ciceró ordenada per Marc Antoni.^[12]*^[14]

Referències

↑ Jallet-Huant, 2009, p. 24.
↑ Huzar, 1978, p. 14-15.
↑ Plutarc "Vides paral·leles: Antoni" 1
↑ Ferriès, 2007, p. 322.
↑ Luci Anneu Flor, Epitome de Gestis Romanorum, IV, 2
↑ Juli Cèsar De Bello Gallico III,10
↑ Jallet-Huant, 2009, p. 42-44.
↑ Roddaz, 2000, p. 790.
↑ Cassi Dió, "Història de Roma", XLVIII, 5
↑ Roddaz, 2000, p. 830-834.
↑ Cassi Dió, "Història de Roma", XLVII, 21-24
↑ ^12,0 ^12,1 Plutarc, "Vides paral·leles: Brutus", 28
↑ Ciceró "Filípiques" X
↑ Cosme, 2009, p. 54.

Bibliografia

Cosme, Pierre. "Auguste". Perrin, col·lecció «Tempus», 2009. ISBN ISBN 978-2-262-03020-9.
Ferriès, Marie-Claire. "Les partisans d'Antoine, Ausonius", 2007.
Huzar, Eleanor G. "Mark Antony: A Biography". Minneapolis: University of Minnesota Press, 1978. ISBN 0-8166-0863-6.
Jallet-Huant, Monique. "Marc Antoine". Presses de Valmy, 2009.
Roddaz, Jean-Michel. "Les chemins vers la dictature et l'héritage" en "Histoire romaine des origines à Auguste". Fayard, 2000. ISBN 978-2-213-03194-1.
Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 216b (v. 1).

[FOOTNOTEJallet-Huant200924-1] Jallet-Huant, 2009, p. 24.

[FOOTNOTEHuzar197814-15-2] Huzar, 1978, p. 14-15.

[3] Plutarc "Vides paral·leles: Antoni" 1

[FOOTNOTEFerriès2007322-4] Ferriès, 2007, p. 322.

[5] Luci Anneu Flor, Epitome de Gestis Romanorum, IV, 2

[6] Juli Cèsar De Bello Gallico III,10

[FOOTNOTEJallet-Huant200942-44-7] Jallet-Huant, 2009, p. 42-44.

[FOOTNOTERoddaz2000790-8] Roddaz, 2000, p. 790.

[9] Cassi Dió, "Història de Roma", XLVIII, 5

[FOOTNOTERoddaz2000830-834-10] Roddaz, 2000, p. 830-834.

[11] Cassi Dió, "Història de Roma", XLVII, 21-24

[Plut-12] 12,0 ^12,1 Plutarc, "Vides paral·leles: Brutus", 28

[13] Ciceró "Filípiques" X

[FOOTNOTECosme200954-14] Cosme, 2009, p. 54.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{Infotaula persona}}
-'''Gai Antoni''' ({{lang-la|Caius Antonius M. F. M. N}}) fou fill de [[Marc Antoni Crètic]] i germà de [[Marc Antoni]] el triumvir
+'''Gai Antoni''' (en {{lang-la|Caius Antonius M. F. M. N}}) era fill de [[Marc Antoni Crètic]] i germà de [[Marc Antoni]] el [[triumvir]].
-Fou [[Llegat romà|llegat]] de [[Juli Cèsar]] el {{aC|49}}, i [[pretor]] el {{aC|44}} quan el seu [[Marc Antoni|germà gran]] era cònsol i el seu [[Luci Antoni|germà petit]] tribú del poble. El mateix any 44 aC va rebre la [[Província romana de Macedònia|província de Macedònia]], però el {{aC|43}} va caure en mans de [[Marc Juni Brut tiranicida|Brut]] i va estar presoner per un temps fins que fou executat el {{aC|42}} a instigació d'[[Quint Hortensi Hortal|Hortensi]] que suposadament revenjava la mort de [[Ciceró]].
+Va ser [[Llegat romà|llegat]] de [[Juli Cèsar]] l'any {{aC|49}}, i [[pretor]] el {{aC|44}} quan el seu [[Marc Antoni|germà gran]] era cònsol i el seu [[Luci Antoni|germà petit]] [[Tribú del Poble|tribú del poble]]. El mateix any 44 aC va rebre la [[Província romana de Macedònia|província de Macedònia]], però el {{aC|43}} va caure en mans de [[Marc Juni Brut tiranicida|Brut]] i va estar presoner per un temps fins que va ser executat el {{aC|42}} a instigació d'[[Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC)|Hortensi]] que suposadament revenjava la mort de [[Ciceró]].
-==Primers anys==
+== Primers anys ==
-Originari de la gens plebea dels [[gens Antònia|Antonii]], era el segon fill de [[Marc Antoni Crètic]] i de [[Júlia (mare de Marc Antoni)|Júlia]], la filla del cònsol [[Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC)|Luci Juli Cèsar]], nascut després de [[Marc Antoni]] i abans que  [[Luci Antoni]].{{sfn|Jallet-Huant|2009|p=24}}
+Originari de la gens plebea dels [[gens Antònia|''Anton''ii]], era el segon fill de [[Marc Antoni Crètic]] i de [[Júlia (mare de Marc Antoni)|Júlia]], la filla del cònsol [[Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC)|Luci Juli Cèsar]], nascut després de [[Marc Antoni]] i abans que [[Luci Antoni]].{{sfn|Jallet-Huant|2009|p=24}}
 El seu pare, un militar fracassat, va morir quan ell era jove.{{sfn|Huzar|1978|p=14-15}} La mare es va tornar a casar poc temps després amb [[Publi Corneli Lèntul Sura]] un home dedicat a la seva carrera política. Igual que el seu germà Marc Antoni, va passar la seva infantesa mancat d'una figura paterna que l'orientés i va passar la seva joventut en l'ociositat, festes amb amics i ficat en escàndols de joc.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Antoni" 1</ref>
-Va iniciar la seva vida d'adulta assumint la responsabilitat de ser [[qüestor]] l'any 51 aC.{{sfn|Ferriès|2007|p=322}}
+Va iniciar la seva vida d'adult assumint la responsabilitat de ser [[qüestor]] l'any 51 aC.{{sfn|Ferriès|2007|p=322}}
-==Guerra Civil de Cèsar==
+== Guerra Civil de Cèsar ==
-Quan va esclatar la [[Segona guerra civil romana|guerra civil]] entre [[Juli Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne |Pompeu]], Gai va ser llegat de Cèsar (49&nbsp;aC). El va encomanar al servei de [[Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44&nbsp;aC)|Dolabel·la]], a qui s'havia confiat la defensa [[Il·líria (província romana)|Il·líria]]. Gai formava part de la recent creada legió XXIV, que anava juntament amb part de la legió XXVIII. En la ruta cap a Il·líria, van ser interceptats per la flota de Pompeu, comandada pel centurió Titus Pul·lo. Els homes van evadir l'enfrontament i van ser considerats traïdors. Però la flota de Dolabel·la va quedar destruïda i Gai Antoni va haver de refugiar-se a l'illa de [[Krk|Curicta]].<ref>[[Luci Anneu Flor]], ''Epitome de Gestis Romanorum'', IV, 2</ref><ref>[[Juli Cèsar]] ''De Bello Gallico'' III,10</ref> Llavors es va veure obligat a unir-se a Pompeu, igual com tots els legionaris de Cèsar que s'havien refugiat a l'illa. Cèsar havia perdut el control de la mar Adriàtica per no haver pogut transportar suficients tropes a [[Epir (regió històrica)|Epir]], ja que [[Marc Calpurni Bíbul|Calpurni Bíbul]] havia destruït la flota que els transportava.{{sfn|Jallet-Huant|2009|p=42-44}} El germà de Gai, Marc Antoini, va anar en suport de Cèsar i amb el seu suport van derrotar Pompeu a la batalla de [[Farsala]] i Gai va ser alliberat.{{sfn|Roddaz|2000|p=790}} Potser, per això l'historiador [[Cassi Dió]] diu que li van posar l{{'}}''agnomen'' de ''Pietas''.<ref>[[Cassi Dió]], "Història de Roma", XLVIII, 5</ref>
+Quan va esclatar la [[Segona guerra civil romana|guerra civil]] entre [[Juli Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne |Pompeu]], Gai va ser llegat de Cèsar (49 aC). El va encomanar al servei de [[Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)|Dolabel·la]], a qui s'havia confiat la defensa [[Il·líria (província romana)|Il·líria]]. Gai formava part de la recent creada legió XXIV, que anava juntament amb part de la legió XXVIII. En la ruta cap a Il·líria, van ser interceptats per la flota de Pompeu, comandada pel centurió Titus Pul·lo. Els homes van evadir l'enfrontament i van ser considerats traïdors. Però la flota de Dolabel·la va quedar destruïda i Gai Antoni va haver de refugiar-se a l'illa de [[Krk|Curicta]].<ref>[[Luci Anneu Flor]], ''Epitome de Gestis Romanorum'', IV, 2</ref><ref>[[Juli Cèsar]] ''De Bello Gallico'' III,10</ref> Llavors es va veure obligat a unir-se a Pompeu, igual que tots els legionaris de Cèsar que s'havien refugiat a l'illa. Cèsar havia perdut el control de la [[mar Adriàtica]] per no haver pogut transportar suficients tropes a [[Epir (regió històrica)|Epir]], ja que [[Marc Calpurni Bíbul|Calpurni Bíbul]] havia destruït la flota que els transportava.{{sfn|Jallet-Huant|2009|p=42-44}} El germà de Gai, Marc Antoini, va anar en suport de Cèsar i amb el seu suport van derrotar Pompeu a la [[batalla de Farsàlia]] i Gai va ser alliberat.{{sfn|Roddaz|2000|p=790}} Potser, per això l'historiador [[Cassi Dió]] diu que li van posar l{{'}}''[[agnomen]]'' de ''Pietas''.<ref>[[Cassi Dió]], "Història de Roma", XLVIII, 5</ref>
-==Carrera política==
+== Carrera política ==
-De tornada a Roma fou [[pretor]] ''de facto'' l'any 44 aC, [[Dècim Juni Brut Albí|Dècim Juni Brut]] li havia perquè el substituís mentre ell marxava a la província gal·la que li havien encomanat. Poc després el seu germà va obtenir el càrrec de cònsol de la república, mentre que ell es presentava a les eleccions a [[tribú de la plebs]] 6. Marc Antoni va haver de marxar cap a la Gàl·lia per enfrontar-se amb Dècim Juni Brut, que s'havia revelat i va deixant Roma en mans dels seus germans Gai i Luci. Gai va presidir la celebració dels [[Jocs d'Apol·lo]] a començaments de juliol.{{sfn|Roddaz|2000|p=830-834}} [[August|Octavi]] va tornar a Roma i va reunir el senat fent que declaressin a Marc Antoni enemic del poble, mentre aquest encara estava fora, doncs volia disputar-li l'herència del difunt [[Juli Cèsar]].
+De tornada a Roma va ser [[pretor]] ''de facto'' l'any 44 aC, [[Dècim Juni Brut Albí|Dècim Juni Brut]] li havia demanat què el substituís mentre ell marxava a la província gal·la que li havien encomanat. Poc després el seu germà va obtenir el càrrec de cònsol de la república, mentre que ell es presentava a les eleccions a [[tribú de la plebs]]. Marc Antoni va haver de marxar cap a la Gàl·lia per enfrontar-se amb Dècim Juni Brut, que s'havia revelat i va deixant Roma en mans dels seus germans Gai i Luci. Gai va presidir la celebració dels [[Jocs d'Apol·lo]] a començaments de juliol.{{sfn|Roddaz|2000|p=830-834}} [[August|Octavi]] va tornar a Roma i va reunir el [[Senat romà|senat]] fent que declaressin a Marc Antoni enemic del poble, mentre aquest encara estava fora, doncs volia disputar-li l'herència del difunt [[Juli Cèsar]].
-Gai va ser nomenat governador de la província de [[Macedònia (província romana)|Macedònia]], però no s'hi va poder traslladar immediatament a causa del mal ambient a Roma. A Grècia es va haver d'enfrontar a [[Marc Juni Brut tiranicida|Marc Juni Brut]], que s'havia fet fort en aquella zona.<ref>[[Cassi Dió]], "Història de Roma", XLVII, 21-24</ref> Ajudat per [[Marc Tul·li Ciceró el jove]], fill de l'orador, Brut va vèncer a Gai Antoni i el va fer presoner.<ref name="Plut">[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Brutus", 28</ref> A Roma, el senador [[Ciceró]] va persuadir al senat de confiar a Brut el govern de la península grega.<ref>[[Ciceró]] "Filípiques" X</ref>
+Gai va ser nomenat [[Governador romà|governador]] de la província de [[Macedònia (província romana)|Macedònia]], però no s'hi va poder traslladar immediatament a causa del mal ambient a Roma. A Grècia es va haver d'enfrontar a [[Marc Juni Brut tiranicida|Marc Juni Brut]], que s'havia fet fort en aquella zona.<ref>[[Cassi Dió]], "Història de Roma", XLVII, 21-24</ref> Ajudat per [[Marc Tul·li Ciceró el jove]], fill de l'orador, Brut va vèncer a Gai Antoni i el va fer presoner.<ref name="Plut">[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Brutus", 28</ref> A Roma, el senador [[Ciceró]] va persuadir al senat de confiar a Brut el govern de la península grega.<ref>[[Ciceró]] "Filípiques" X</ref>
+== Mort ==
+Gai Antoni va restar captiu a Macedònia fins al dia de la seva mort. Va ser executat la primavera de l'any [[42 aC]] a mans del fill d'[[Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC)|Hortensi]], per ordre de Marc Juni Brut, en represàlia per la morts de Dècim Juni Brut a la batalla de Mòdena i de la proscripció de [[Ciceró]] ordenada per Marc Antoni.<ref name="Plut"/>*{{sfn|Cosme|2009|p=54}}
-==Mort==
-Gai Antoni va restar captiu a Macedònia fins al dia de la seva mort. Fou executat la primavera de l'any [[42 aC]] a mans del fill d'[[Quint Hortensi Hòrtal|Hortensi]], per ordre de Marc Juni Brut, en represàlia per la morts de Dècim Juni Brut a la batalla de Mòdena i de la proscripció de [[Ciceró]] ordenada per Marc Antoni.<ref name="Plut"/>*{{sfn|Cosme|2009|p=54}}
 == Referències ==
-{{referències|2}}
+{{referències}}
 == Bibliografia ==
-*{{ref-llibre|cognom=Cosme|nom=Pierre|títol="Auguste"|editorial=Perrin, col·lecció «Tempus»|any=2009|isbn=ISBN 978-2-262-03020-9}}
+* {{ref-llibre|cognom=Cosme|nom=Pierre|títol="Auguste"|editorial=Perrin, col·lecció «Tempus»|any=2009|isbn=ISBN 978-2-262-03020-9}}
-*{{ref-llibre|cognom=Ferriès|nom=Marie-Claire|títol="Les partisans d'Antoine, Ausonius"|any=2007}}
+* {{ref-llibre|cognom=Ferriès|nom=Marie-Claire|títol="Les partisans d'Antoine, Ausonius"|any=2007}}
-*{{ref-llibre|cognom=Huzar|nom=Eleanor G.|títol="Mark Antony: A Biography"|lloc=Minneapolis|editorial=University of Minnesota Press|any=1978|isbn=0-8166-0863-6}}
+* {{ref-llibre|cognom=Huzar|nom=Eleanor G.|títol="Mark Antony: A Biography"|lloc=Minneapolis|editorial=University of Minnesota Press|any=1978|isbn=0-8166-0863-6}}
-*{{ref-llibre|cognom=Jallet-Huant|nom=Monique|títol="Marc Antoine"|editorial=Presses de Valmy|any=2009}}
+* {{ref-llibre|cognom=Jallet-Huant|nom=Monique|títol="Marc Antoine"|editorial=Presses de Valmy|any=2009}}
-*{{ref-llibre|cognom=Roddaz|nom=Jean-Michel|títol="Les chemins vers la dictature et l'héritage" en "Histoire romaine des origines à Auguste"|editorial=Fayard|any=2000|isbn=978-2-213-03194-1}}
+* {{ref-llibre|cognom=Roddaz|nom=Jean-Michel|títol="Les chemins vers la dictature et l'héritage" en "Histoire romaine des origines à Auguste"|editorial=Fayard|any=2000|isbn=978-2-213-03194-1}}
-*{{DGRBM|0225|Antonius (13)|216b|1}}
+* {{DGRBM|0225|Antonius (13)|216b|1}}
+{{Autoritat}}
-{{ORDENA:Antoni, Gai, 3}}
-[[Categoria:Gens Antònia|Gai, 3]]
+{{ORDENA:Antoni, Gai, 3}}
+[[Categoria:Jutges europeus]]
+[[Categoria:Gens Antònia|Antoni, Gai El Jove]]
 [[Categoria:Llegats republicans]]
-[[Categoria:Pretors del segle I aC]]
+[[Categoria:Pretors del segle I aC]]
 [[Categoria:Procònsols]]
 {{Governadors romans de Macedònia}}