Gardez: diferència entre les revisions

Gardez
	ګردېز (ps)
Tipus	ciutat
Localització
	33° 35′ 35″ N, 69° 13′ 47″ E / 33.5931°N,69.2297°E
Estat	Afganistan
Província	província de Paktia
Districte	Gardez District (en)
Capital de	província de Paktia
Població humana
Població	70.000 (2008)
Geografia
Altitud	2.300 m
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+04:30

Exploració interactiva de l'historial

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 09:27, 14 ago 2023

Gardez o Gardiz (paixtu: ګردېز, Gardēz) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Paktia. Tenia uns deu mil habitants el 1979 i ara s'estima en 70000 si bé manca cens oficial. Està propera a la regió de coves de Tora Bora (que per un temps es va suposar amagatall d'Osama bin Landen) i del Riu Gardez que desaigua a llac Āb-e Istāda, al peu de la fortalesa de Bālā Hesār (Bala Hisar) del segle xix (en un turó artificial), i en mig de la plana de Zurmatt. Està a uns 100 km al sud de Kabul. Està dividida en quatre districtes:

Bāzār-e Kohna (Basar Vell)
Qaraye Āhangarān (districte dels ferrers)
Qaraye Arjākhēl (districte d'Arjākhēl)
Nawābād (Ciutat Nova)

Història

Gardēz és una ciutat molt antiga a l'Hindu Kush però la seva història està poc documentada. El fundador seria un personatge de nom Zamar del que no se sap res. Per les troballes de monedes se sap que al segle ii aC ja tenia certa importància sota el regne Indogrec i Indoescita.

Fou refundada pel cap kharigita Hamza ibn Abd-Al·lah vers el 797 i va estar regida per emirs kharigites de la dinastia aflàhida. El 869 l'emir de Gardiz, Abu-Mansur Aflah ibn Muhàmmad ibn Kakhan fou atacat pel safàrida Yaqub ibn al-Layth. El 974 Gardiz fou assetjada pel general turc Belgetegin, un dels predecessors dels gaznèvides. Torna a aparèixer el 995 quan ja estava en mans dels gaznèvides probablement de vers el 975 quan els aflàhides van entrar a la noblesa del sultanat gaznèvida. El 1162 va passar als gúrides. El 1221 fou teatre d'un combat entre Jalal-ad-Din Manguberti i l'avantguarda dels mongols. Baber a les seves memòries diu que va tenir un enfrontament amb els afganesos d'Abd-ar-Rahman en la fortalesa de Gardiz. Durant el govern comunista a l'Afganistan la província va caure en mans dels guerrillers proamericans però el govern va conservar la capital. Molts equipaments construïts pels alemanys després del 1965 foren destruïts pels guerrillers. Després de l'ocupació americana un equip de reconstrucció va arribar a Gardez el març de 2003.

Personatges

Abu-Saïd Gardezi, historiador.
Mohammad Najibullah, darrer president comunista de l'Afganistan

Bibliografia

S. Radojicic, "Report on Hydrogeological Survey of Paktya Province", Kabul, UNICEF, 1977
Clifford Edmund Bosworth, "Notes on the Pre-Ghaznavid History of Eastern Afghanistan", a The Islamic Quarterly IX, 1965

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula geografia política}}
-Gardez ('''Gardēz''' o Gardiz) és una ciutat d'[[Afganistan]], capital de la [[província de Paktia]]. Tenia uns deu mil habitants el 1979 i ara s'estima en 70000 si be manca cens oficial. Esta propera a la regió de coves de [[Tora Bora]] (que per un temps es va suposar amagatall d'[[Osama bin Landen]]) i del Riu Gardez que desaigua a llac Āb-e Istāda, al peu de la fortalesa de Bālā Hesār (Bala Hisar) del segle XIX (en un turó artificial), i en mig de la plana de Zurmatt. Esta uns 100 km al sud de [[Kabul]]. Esta dividida en quatre districtes:
+'''Gardez''' o '''Gardiz''' ({{Lang-ps|ګردېز|tr=Gardēz}}) és una ciutat de l'[[Afganistan]], capital de la [[província de Paktia]]. Tenia uns deu mil habitants el 1979 i ara s'estima en 70000 si bé manca cens oficial. Està propera a la regió de coves de [[Tora Bora]] (que per un temps es va suposar amagatall d'[[Osama bin Landen]]) i del Riu Gardez que desaigua a llac Āb-e Istāda, al peu de la fortalesa de Bālā Hesār (Bala Hisar) del {{segle|XIX}} (en un turó artificial), i en mig de la plana de Zurmatt. Està a uns 100 km al sud de [[Kabul]]. Està dividida en quatre districtes:
-*Bāzār-e Kohna (Basar Vell)
+* Bāzār-e Kohna (Basar Vell)
-*Qaraye Āhangarān (districte dels ferrers)
+* Qaraye Āhangarān (districte dels ferrers)
-*Qaraye Arjākhēl (districte d'Arjākhēl)
+* Qaraye Arjākhēl (districte d'Arjākhēl)
-*Nawābād (Ciutat Nova)
+* Nawābād (Ciutat Nova)
 == Història ==
+Gardēz és una ciutat molt antiga a l'[[Hindu Kush]] però la seva història està poc documentada. El fundador seria un personatge de nom Zamar del que no se sap res. Per les troballes de monedes se sap que al {{segle|II|-|s}} ja tenia certa importància sota el [[regne Indogrec]] i [[Regne Indoescita|Indoescita]].
+Fou refundada pel cap [[Kharigisme|kharigita]] [[Hamza ibn Abd-Al·lah]] vers el [[797]] i va estar regida per emirs kharigites de la dinastia [[Aflàhides|aflàhida]]. El [[869]] l'emir de Gardiz, [[Abu-Mansur Aflah ibn Muhàmmad ibn Kakhan]] fou atacat pel [[safàrida]] [[Yaqub ibn al-Layth]]. El [[974]] Gardiz fou assetjada pel general turc [[Bilgategin|Belgetegin]], un dels predecessors dels [[gaznèvides]]. Torna a aparèixer el [[995]] quan ja estava en mans dels gaznèvides probablement de vers el [[975]] quan els aflàhides van entrar a la noblesa del sultanat gaznèvida. El [[1162]] va passar als [[gúrides]]. El [[1221]] fou teatre d'un combat entre [[Jalal-ad-Din Mangubertí|Jalal-ad-Din Manguberti]] i l'avantguarda dels [[mongols]]. [[Baber]] a les seves memòries diu que va tenir un enfrontament amb els afganesos d'Abd-ar-Rahman en la fortalesa de Gardiz. Durant el govern comunista a l'Afganistan la província va caure en mans dels guerrillers proamericans però el govern va conservar la capital. Molts equipaments construïts pels alemanys després del [[1965]] foren destruïts pels guerrillers. Després de l'ocupació americana un equip de reconstrucció va arribar a Gardez el març de [[2003]].
-Gardēz és una ciutat molt antiga a l'[[Hindu Kush]] però la seva història està poc documentada. El fundador seria un personatge de nom Zamar del que no es sap res. Per les troballes de monedes se sap que al [[segle II aC]] ja tenia certa importància sota el [[regne Indogrec]] i [[Regne Indoescita|Indoescita]].
-Fou refundada pel cap kharigita Hamza ibn Abd Allah vers el [[797]] i va estar regida per emirs kharigites de la dinastia Aflàhida. El [[869]] l'emir de Gardiz, Abu Mansur Aflah ben Muhammad ben Kakhan fou atacat pel saffàrida Yakub ibn al-Layth. El [[974]] Gardiz fou assetjada pel general turc Belgetegin, un dels predecessor dels [[gaznèvides]]. Torna a aparèixer el [[995]] quan ja estava en mans dels gaznèvides probablement de vers el [[975]] quan els aflàhides van entrar a la noblesa del sultanat gaznèvida. El [[1162]] va passar als [[gúrides]]. El [[1221]] fou teatre d'un combat entre [[Djalal al-Din Manguberti]] i la avantguarda dels mongols. [[Baber]] a les seves memòries diu que va tenir un enfrontament amb els afganesos d'Abd al-Rahman en la fortalesa de Gardiz. Durant el govern comunista a Afganistan la província va caure en mans dels guerrillers proamericans però el govern va conservar la capital. Mols equipaments construïts pels alemanys després del [[1965]] foren destruïts pels guerrillers. Després de la ocupació americana un equip de reconstrucció va arribar a Gardez el març de [[2003]].
 == Personatges ==
+* [[Abu-Saïd Gardezí|Abu-Saïd Gardezi]], historiador.
-*al-Gardizi o Abu Saīd Abdul Hay Dhahhak Gardēzī ([[Abu Said Gardezi]]).
-*[[Mohammad Najibullah]], darrer president comunista d'Afganistan
+* [[Mohammad Najibullah]], darrer president comunista de l'Afganistan
-== Bibliografia==
+== Bibliografia ==
 * S. Radojicic, ''"Report on Hydrogeological Survey of Paktya Province"'', [[Kabul]], [[UNICEF]], 1977
 * Clifford Edmund Bosworth, ''"Notes on the Pre-Ghaznavid History of Eastern Afghanistan"'', a ''The Islamic Quarterly IX'', 1965
 [[Categoria:Ciutats de l'Afganistan]]
-[[ast:Gardez]]
-[[cs:Gardéz]]
-[[de:Gardez (Afghanistan)]]
-[[en:Gardēz]]
-[[et:Gardēz]]
-[[es:Gardez]]
-[[fa:گردیز]]
-[[fr:Gardêz]]
-[[lt:Gardezas]]
-[[nl:Gardez]]
-[[no:Gardiz]]
-[[pl:Gardez]]
-[[pt:Gardiz]]
-[[ro:Gardez (Afganistan)]]
-[[ru:Гардез]]
-[[zh:加德兹]]