Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Gerrit Wolsink: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m ibio
m enllaços
Línia 40: Línia 40:
| editor=Books.Google.cat
| editor=Books.Google.cat
| llengua=anglès
| llengua=anglès
}}</ref> cedint-ne només la victòria el [[1978]] a [[Heikki Mikkola]].
}}</ref> cedint-ne només la victòria el {{MXWC|1978}} a [[Heikki Mikkola]].


Dentista de formació, un cop acabats els estudis s'estimà més dedicar-se al motocròs, començant a competir com a pilot privat en el Campionat del Món de 500 [[centímetre cúbic|cc]] amb una [[Husqvarna]] i després amb una [[Maico]]. El [[1974]] aconseguí una plaça a l'equip de fàbrica de [[Suzuki]], tenint-hi per company a [[Roger De Coster]]. Amb el [[Bèlgica|belga]] protagonitzaria recordats duels als circuits durant anys, arribant a disputar-li el títol la temporada de 1976, tot i que al final Wolsink fou subcampió.
Dentista de formació, un cop acabats els estudis s'estimà més dedicar-se al motocròs, començant a competir com a pilot privat en el Campionat del Món de 500 [[centímetre cúbic|cc]] amb una [[Husqvarna]] i després amb una [[Maico]]. El 1974 aconseguí una plaça a l'equip de fàbrica de [[Suzuki]], tenint-hi per company a [[Roger De Coster]]. Amb el [[Bèlgica|belga]] protagonitzaria recordats duels als circuits durant anys, arribant a disputar-li el títol la temporada de 1976, tot i que al final Wolsink fou subcampió.


Cap al final de la seva carrera practicà també l'[[enduro]], havent format part de l'equip neerlandès que guanyà el Trofeu als [[Sis Dies Internacionals d'Enduro|ISDE]] de [[1984]], celebrats a [[Assen]] (Països Baixos). Un cop retirat de la competició, exercí de dentista i ocupà diversos càrrecs en l'àmbit de l'esport als Països Baixos.
Cap al final de la seva carrera practicà també l'[[enduro]], havent format part de l'equip neerlandès que guanyà el Trofeu als [[Sis Dies Internacionals d'Enduro|ISDE]] de 1984, celebrats a [[Assen]] (Països Baixos). Un cop retirat de la competició, exercí de dentista i ocupà diversos càrrecs en l'àmbit de l'esport als Països Baixos.


== Palmarès al Campionat del Món de Motocròs ==
== Palmarès al Campionat del Món de Motocròs ==

Revisió del 05:36, 2 maig 2023

Plantilla:Infotaula personaGerrit Wolsink

Amb la Suzuki el 1979 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 març 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Hengelo (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsThe flying dentist Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióodontòleg, pilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs
enduro Modifica el valor a Wikidata
Premis


Facebook: gerrit.wolsink.3 Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatPaïsos Baixos Països Baixos
Temporades1970 - 1982
EquipsHusqvarna, Maico, Suzuki, Honda
Palmarès en motocròs
GP guanyats15

C. P. Baixos8 500cc (1968, 1970-71, 1973-74, 1976-78)

MX der Azen1 (1979)
Palmarès en enduro
ISDEGuanyador del Trofeu (1984)

Gerrit Wolsink (Hengelo, 3 de març de 1947)[1] és un ex-pilot de motocròs neerlandès.[2] Durant la dècada del 1970, com a pilot oficial de Suzuki, va ser un dels màxims aspirants al títol de Campió del Món de motocròs en 500cc, per bé que mai no el va aconseguir.[3] Va assolir-ne, però, el Subcampionat les temporades de 1976 i 1979. Un dels seus principals èxits és haver estat cinc vegades guanyador del Gran Premi dels EUA (celebrat a Carlsbad, Califòrnia), entre 1974 i 1979,[4][5] cedint-ne només la victòria el 1978 a Heikki Mikkola.

Dentista de formació, un cop acabats els estudis s'estimà més dedicar-se al motocròs, començant a competir com a pilot privat en el Campionat del Món de 500 cc amb una Husqvarna i després amb una Maico. El 1974 aconseguí una plaça a l'equip de fàbrica de Suzuki, tenint-hi per company a Roger De Coster. Amb el belga protagonitzaria recordats duels als circuits durant anys, arribant a disputar-li el títol la temporada de 1976, tot i que al final Wolsink fou subcampió.

Cap al final de la seva carrera practicà també l'enduro, havent format part de l'equip neerlandès que guanyà el Trofeu als ISDE de 1984, celebrats a Assen (Països Baixos). Un cop retirat de la competició, exercí de dentista i ocupà diversos càrrecs en l'àmbit de l'esport als Països Baixos.

Palmarès al Campionat del Món de Motocròs

Any Motocicleta 500cc
1970 Husqvarna Plantilla:TDPN10è
1971 Husqvarna Plantilla:TDPN12è
1972 Husqvarna Plantilla:TDPN10è
1973 Maico Plantilla:TDPN
1974 Suzuki Plantilla:TDPN4t
1975 Suzuki Plantilla:TDP3
1976 Suzuki Plantilla:TDP2
1977 Suzuki Plantilla:TDP3
1978 Suzuki Plantilla:TDPN
1979 Suzuki Plantilla:TDP2
1980 Maico Plantilla:TDPN14è
1981 Honda Plantilla:TDPN10è
1982 Honda Plantilla:TDPN20è

Referències

  1. «Gerrit Wolsink» (PDF) (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 6 gener 2020].
  2. Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Moto Cross - Gerrit Wolsink». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 26 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3. 
  3. «Profile - Gerrit Wolsink» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 14 desembre 2010].
  4. Bowyer, Andy. «Number Cruncher: #114» (en anglès). racerxonline.com, 09-01-2008. [Consulta: 14 desembre 2010].
  5. «Near miss at Carlsbad» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.cat, vol. 30, núm. 9, 9-1976. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 14 desembre 2010].

Enllaços externs