'''Dietlinde Gruber''' –'''Lilli Gruber–''', nascuda el [[19 d'abril]] de [[1957]] a [[Bozen|Bozen /Bolzano]], [[Tirol del Sud]], és una [[periodista]] i [[Polític|política]] [[Itàlia|italiana]], membre del [[Partit Democràtic (Itàlia)|Partit Demòcrata]] (PD).<ref name=":0">{{Ref-web|títol=6ª legislatura {{!}} Lilli GRUBER {{!}} Deputati {{!}} Parlamento Europeo|url=https://www.europarl.europa.eu/meps/it/28368/LILLI_GRUBER/history/6|consulta=2022-02-27|llengua=it}}</ref><ref name=":2">{{Ref-web|títol=Gruber, Lilli|url=https://www.treccani.it/enciclopedia/lilli-gruber|consulta=2022-02-27|llengua=it|editor=Enciclopedia Treccani}}</ref>
'''Dietlinde Gruber''' –'''Lilli Gruber–''', nascuda el [[19 d'abril]] de [[1957]] a [[Bozen|Bozen /Bolzano]], [[Tirol del Sud]], és una [[periodista]] i [[Polític|política]] [[Itàlia|italiana]], membre del [[Partit Democràtic (Itàlia)|Partit Demòcrata]] (PD).<ref name=":0">{{Ref-web|títol=6ª legislatura {{!}} Lilli GRUBER {{!}} Deputati {{!}} Parlamento Europeo|url=https://www.europarl.europa.eu/meps/it/28368/LILLI_GRUBER/history/6|consulta=2022-02-27|llengua=it}}</ref><ref name=":2">{{Ref-web|títol=Gruber, Lilli|url=https://www.treccani.it/enciclopedia/lilli-gruber|consulta=2022-02-27|llengua=it|editor=Enciclopedia Treccani}}</ref>
Va ser la primera dona a Itàlia que va presentar durant molts anys el ''TG1'', el telenotícies del vespre de la primera cadena italiana [[Rai Uno|Rai 1]]. Després, entre els anys 2004 i 2008, Lilli Gruber fou diputada electa al [[Parlament Europeu|Parlament europeu]], fins que va dimitir del càrrec per reprendre la seva activitat periodística, conduint el programa diari ''Otto e mezzo'' a la cadena italiana LA7.<ref name=":0" /><ref name=":2" />
Va ser la primera dona a Itàlia que va presentar durant molts anys el ''TG1'', el telenotícies del vespre de la primera cadena italiana [[Rai Uno|Rai 1]]. Després, entre els anys 2004 i 2008, Lilli Gruber fou diputada electa al [[Parlament Europeu|Parlament europeu]], fins que va dimitir del càrrec per reprendre la seva activitat periodística, conduint el programa diari ''Otto e mezzo'' a la cadena italiana LA7.<ref name=":0" /><ref name=":2" />
== Biografia ==
== Biografia ==
=== Formació ===
=== Formació ===
Filla de l'empresari de parla alemanya Alfred Gruber, després de la separació dels seus pares cresqué a [[Neumarkt|Egna/Neumarkt]], a la [[Tirol del Sud|província de Bolzano]], amb els seus dos germans. Va estudiar llengües i literatures estrangeres a [[Venècia]].<ref name=":2" />
Filla de l'empresari de parla alemanya Alfred Gruber, després de la separació dels seus pares cresqué a [[Neumarkt|Egna/Neumarkt]], a la [[Tirol del Sud|província de Bolzano]], amb els seus dos germans. Va estudiar llengües i literatures estrangeres a [[Venècia]].<ref name=":2" />
=== Carrera professional com a periodista ===
=== Carrera professional com a periodista ===
[[Fitxer:Lilli_Gruber_(ph._GianAngelo_Pistoia).jpg|esquerra|miniatura|246x246px|Lilli Gruber al 2003]]
[[Fitxer:Lilli_Gruber_(ph._GianAngelo_Pistoia).jpg|esquerra|miniatura|246x246px|Lilli Gruber al 2003]]
Va començar la seva carrera com a periodista a Bolzano/ Bozen, al canal local Telebolzano, i escrivint als diaris ''L'Adige'' i ''Alto Adige.'' Després arribà a la [[Rai - Radiotelevisione Italiana|Rai]], primer a Sender Bozen, el canal en llengua alemanya, i després a la redacció de Bolzano de la TGR Trentino-Alto Adige, en italià.<ref name=":2" />
Va començar la seva carrera com a periodista a Bolzano/ Bozen, al canal local Telebolzano, i escrivint als diaris ''L'Adige'' i ''Alto Adige.'' Després arribà a la [[Rai - Radiotelevisione Italiana|Rai]], primer a Sender Bozen, el canal en llengua alemanya, i després a la redacció de Bolzano de la TGR Trentino-Alto Adige, en italià.<ref name=":2" />
Antonio Ghirelli, director de l'informatiu televisiu del segon canal de la Rai, el ''TG2'', la reclamà per portar la informació de política exterior. Del 1990 al 2004 va presentar ''TG1-Telegiornale1'', el telenotícies del vespre, el més seguit de la Rai1, i es va convertir en una de les cares més conegudes d'Itàlia.<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Lilli Gruber, la signora dell'informazione compie 60 anni|url=https://www.iodonna.it/personaggi/interviste-gallery/2017/04/19/lilli-gruber-la-signora-della-tv-compie-60-anni/|data=2017-04-19|consulta=2022-02-27|llengua=it|nom=Barbara|cognom=Miccolupi|editor=Corriere de la Sera. Io Donna|nom2=Leda|cognom2=Balzarotti}}</ref>
Antonio Ghirelli, director de l'informatiu televisiu del segon canal de la Rai, el ''TG2'', la reclamà per portar la informació de política exterior. Del 1990 al 2004 va presentar ''TG1-Telegiornale1'', el telenotícies del vespre, el més seguit de la Rai1, i es va convertir en una de les cares més conegudes d'Itàlia.<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Lilli Gruber, la signora dell'informazione compie 60 anni|url=https://www.iodonna.it/personaggi/interviste-gallery/2017/04/19/lilli-gruber-la-signora-della-tv-compie-60-anni/|data=2017-04-19|consulta=2022-02-27|llengua=it|nom=Barbara|cognom=Miccolupi|editor=Corriere de la Sera. Io Donna|nom2=Leda|cognom2=Balzarotti}}</ref>
També es desplaçà com a corresponsal política internacional, i seguí per a ''TG1'' la caiguda del mur de Berlín, la guerra a l'Iraq o els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York, experiències que relataria després en els seus llibres. Després d'una pausa de quatre anys, entre el 2004 i el 2008, en que treballà com a eurodiputada de la [[coalició]] política de [[centreesquerra]] [[L'Ulivo]], va tornar al periodisme dirigint el programa polític ''Otto e mezzo'' a La7.<ref name=":1" />
També es desplaçà com a corresponsal política internacional, i seguí per a ''TG1'' la caiguda del mur de Berlín, la guerra a l'Iraq o els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York, experiències que relataria després en els seus llibres. Després d'una pausa de quatre anys, entre el 2004 i el 2008, en que treballà com a eurodiputada de la [[coalició]] política de [[centreesquerra]] [[L'Ulivo]], va tornar al periodisme dirigint el programa polític ''Otto e mezzo'' a La7.<ref name=":1" />
Línia 26:
Línia 25:
== Obres ==
== Obres ==
* [[Fitxer:Il presidente Francesco Gaetano Caltagirone partecipa al programma de La Sette Otto e Mezzo di Lilly Gruber 011.png|miniatura|261x261px|Lilli Gruber presentant el programa ''Otto e Mezzo'' als estudis de La7 TV, al 2013]]''Quei giorni a Berlino'', Torí, Nuova Eri - edizioni RAI, [[1990]]
* [[Fitxer:Il presidente Francesco Gaetano Caltagirone partecipa al programma de La Sette Otto e Mezzo di Lilly Gruber 011.png|miniatura|261x261px|Lilli Gruber presentant el programa ''Otto e Mezzo'' als estudis de La7 TV, al 2013]]''Quei giorni a Berlino'', Torí, Nuova Eri - edizioni RAI, [[1990]]
* ''I miei Giorni a Baghdad'', Milà, [[RCS MediaGroup|Rizzoli]], [[2003]]
* ''I miei Giorni a Baghdad'', Milà, [[RCS MediaGroup|Rizzoli]], [[2003]]
Va ser la primera dona a Itàlia que va presentar durant molts anys el TG1, el telenotícies del vespre de la primera cadena italiana Rai 1. Després, entre els anys 2004 i 2008, Lilli Gruber fou diputada electa al Parlament europeu, fins que va dimitir del càrrec per reprendre la seva activitat periodística, conduint el programa diari Otto e mezzo a la cadena italiana LA7.[1][2]
Biografia
Formació
Filla de l'empresari de parla alemanya Alfred Gruber, després de la separació dels seus pares cresqué a Egna/Neumarkt, a la província de Bolzano, amb els seus dos germans. Va estudiar llengües i literatures estrangeres a Venècia.[2]
Carrera professional com a periodista
Lilli Gruber al 2003
Va començar la seva carrera com a periodista a Bolzano/ Bozen, al canal local Telebolzano, i escrivint als diaris L'Adige i Alto Adige. Després arribà a la Rai, primer a Sender Bozen, el canal en llengua alemanya, i després a la redacció de Bolzano de la TGR Trentino-Alto Adige, en italià.[2]
Antonio Ghirelli, director de l'informatiu televisiu del segon canal de la Rai, el TG2, la reclamà per portar la informació de política exterior. Del 1990 al 2004 va presentar TG1-Telegiornale1, el telenotícies del vespre, el més seguit de la Rai1, i es va convertir en una de les cares més conegudes d'Itàlia.[3]
També es desplaçà com a corresponsal política internacional, i seguí per a TG1 la caiguda del mur de Berlín, la guerra a l'Iraq o els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York, experiències que relataria després en els seus llibres. Després d'una pausa de quatre anys, entre el 2004 i el 2008, en que treballà com a eurodiputada de la coalició política de centreesquerraL'Ulivo, va tornar al periodisme dirigint el programa polític Otto e mezzo a La7.[3]
Lilli Gruber ha presentat l'emissió FocusTV per a la cadena privada alemanya ProSieben, en cooperació amb el setmanariFocus. I escriu ocasionalment per als diaris italians La Stampa i el Corriere della Sera.
Crítica amb la gestió de la RAI durant l'època del govern de centredreta de Silvio Berlusconi, i havent denunciat la manca de llibertat d'informació a Itàlia i la ingerència política a la premsa, va decidir l'any 2004 deixar la informació pública per presentar-se a les eleccions europees a les llistes de la coalició L'Ulivo encapçalades per Romano Prodi. Elegida amb més d'un milió de vots, s'integrà al grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus. Va ser presidenta de la Delegació de Relacions amb els Estats del Golf i membre de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors i de la Delegació de Relacions amb l'Iran. Va dimitir del seu escó al Parlament Europeu el setembre de 2008, sis mesos abans que conclogués, per tornar al periodisme.[3][11][1][12]
Obres
Lilli Gruber presentant el programa Otto e Mezzo als estudis de La7 TV, al 2013Quei giorni a Berlino, Torí, Nuova Eri - edizioni RAI, 1990
El 2004 va rebre el títol de Llicenciada en Literatura Honoris causa per la Universitat Americana de Roma.[13]
Caterina Borelli va filmar el documental Lilli e il Cavaliere - 10 giorni per battere Berlusconi, seguint Lilli Gruber durant les dues últimes setmanes de la seva campanya electoral a les Eleccions Europees de 2004, en la candidata de l'Ulivo al Parlament Europeu.[14]
Diputada al Parlament Europeu 
.jpg)
