Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Pieter de Grebber: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m r2.7.1) (Robot afegeix: es:Pieter de Grebber
m Verb més precís
 
(20 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Pieter Fransz. de Grebber 001.jpg|thumb|300px|[[Eliseu]] rebutjant els regals de [[Naaman]], per de Greeber]]
[[Fitxer:Pieter Fransz. de Grebber 001.jpg|miniatura|[[Eliseu]] rebutjant els regals de [[Naaman]], per de Greeber]]


'''Pieter Fransz de Grebber''' ([[Haarlem]], c. [[1600]] - Haarlem, [[1652]] o [[1653]]) va ser un [[pintor]] [[Països Baixos|neerlandès]].
'''Pieter Fransz de Grebber''' ([[Haarlem]], c. [[1600]] - Haarlem, [[1652]] o [[1653]]) va ser un [[pintor]] [[Països Baixos|neerlandès]].


==Vida==
== Vida ==
Grebber era fill de Frans Pietersz de Grebber (1573–1643), un pintor i brodador de Haarlem, i pogué ser ensenyat a pintar per son pare i per [[Hendrik Goltzius]]. Era descendent d'una família catòlica d'artistes (2 dels seus germans i la seua germana [[Maria de Gebber|Maria]], sogra de [[Gabriel Metsu]], eren coneguts pintors). Va tenir amistat amb el sacerdot i musicòleg [[Jan Albertszoon Ban]], i un poema seu va ser musicat pel compositor de Haarlem [[Cornelis Padbrué]].
Grebber era fill de Frans Pietersz de Grebber (1573–1643), un pintor i brodador de Haarlem, i pogué ser ensenyat a pintar per son pare i per [[Hendrik Goltzius]]. Era descendent d'una família catòlica d'artistes (2 dels seus germans i la seua germana [[Maria de Gebber|Maria]], sogra de [[Gabriel Metsu]], eren coneguts pintors). Va tenir amistat amb el sacerdot i musicòleg [[Jan Albertszoon Ban]], i un poema seu va ser musicat pel compositor de Haarlem [[Cornelis Padbrué]].
L'any 1618, pare i fill van viatjar a [[Anvers]] i van negociar amb [[Peter Paul Rubens]] la venda del quadre d'aquest "Daniel al fossat dels lleons". Va ser adquirit - via l'ambaixador anglès a la República, Sir [[Dudley Carleton]] - pel rei [[Carles I d'Anglaterra]].


Pieter va rebre importants comandes no només de Haarlem, sinó també de l'[[stadhouder]] [[Frederik Hendrik]]. També va treballar en la decoració del [[Paleis Honselaarsdijk]] a [[Naaldwijk]] i del [[Paleis Noordeinde]] a [[Huis ten Bosch]], a [[La Haia]]. Pintà retaules d'altar per a esglésies de Flandes i per a esglésies catòliques clandestines de la República i tingué ena questa època, coma deixeble en [[Pieter Jansz Saenredam]]. Possiblement també va treballar per a clients danesos.
L'any 1618, pare i fill van viatjar a [[Anvers]] i van negociar amb [[Peter Paul Rubens]] la venda del quadre d'aquest "Daniel al fossat dels lleons". Va ser adquirit - via l'ambaixador anglès a la República, Sir [[Dudley Carleton]] - pel rei [[Carles I d'Anglaterra]].
Pieter va rebre importants comandes no només de Haarlem, sinó també de l'[[stadhouder]] [[Frederik Hendrik]]. També va treballar en la decoració del [[Paleis Honselaarsdijk]] a [[Naaldwijk]] i del [[Paleis Noordeinde]] a [[Huis ten Bosch]], a [[La Haia]]. Pintà retaules d'altar per a esglésies de Flandes i per a esglésies catòliques clandestines de la República i tingué en aquesta època, com a deixeble en [[Pieter Jansz Saenredam]]. Possiblement també va treballar per a clients danesos.
Va romandre solter i va viure des de l'any 1634 fins a la seua mort al [[Begijnhof]] de Haarlem.
Va romandre solter i va viure des de l'any 1634 fins a la seua mort al [[Begijnhof]] de Haarlem.


==Obra==
== Obra ==
A banda de [[pintura d'història]], Pieter de Grebber també va realitzar retrats. També se n'han conservat molts dibuixos i un grapat d'[[aiguafort]]s. Tot i haver rebut diverses influències, com ara dels [[Caravaggio|caravaggistes]] de l'[[Escola d'Utrecht]], Rubens i també [[Rembrandt]], va reeixir a crear un estil molt personal. En companyia de [[Salomon de Bray]] va ser el capdavanter i primer cim de l'escola del "classicisme de Haarlem", produint obres caracteritzades per la claredat de la disposició i la lluminositat.
A banda de [[pintura d'història]], Pieter de Grebber també va pintar retrats. També se n'han conservat molts dibuixos i un grapat d'[[aiguafort]]s. Tot i haver rebut diverses influències, com ara dels [[Caravaggio|caravaggistes]] de l'[[Escola d'Utrecht]], Rubens i també [[Rembrandt]], va reeixir a crear un estil molt personal. En companyia de [[Salomon de Bray]] va ser el capdavanter i primer cim de l'escola del "classicisme de Haarlem", produint obres caracteritzades per la claredat de la disposició i la lluminositat.


L'any 1649, De Grebber va escriure un tractat amb el títol "Regulen welcke by een goet Schilder en Teyckenaar geobserveert en achtervolght moeten werden", en què enumerava les onze regles que un pintor classicista havia de respectar. Tot i que els classicistes no van jurar aquestes regles, el cert és que sempre les van respectar amb devoció.
L'any 1649, De Grebber va escriure un tractat amb el títol "Regulen welcke by een goet Schilder en Teyckenaar geobserveert en achtervolght moeten werden", en què enumerava les onze regles que un pintor classicista havia de respectar. Tot i que els classicistes no van jurar aquestes regles, el cert és que sempre les van respectar amb devoció.


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* Bijlage Vrij Nederland, setembre de 1999 (Disponible gratuïtament al Museu Boijmans Van Beuningen durant l'exposició "Classicisme Neerlandès - l'altra cara del Segle d'Or").
* Bijlage Vrij Nederland, setembre de 1999 (Disponible gratuïtament al Museu Boijmans Van Beuningen durant l'exposició "Classicisme Neerlandès - l'altra cara del Segle d'Or").

{{Autoritat}}


{{ORDENA:Grebber, Pieter De}}
{{ORDENA:Grebber, Pieter De}}
[[Categoria:Persones de Haarlem]]
[[Categoria:Persones de Haarlem]]
[[Categoria:Pintors neerlandesos del Barroc]]
[[Categoria:Pintors neerlandesos del Barroc]]
[[Categoria:Morts a Haarlem]]

[[Categoria:Pintors d'Holanda Septentrional]]
[[de:Pieter de Grebber]]
[[en:Pieter de Grebber]]
[[es:Pieter de Grebber]]
[[fr:Pieter De Grebber]]
[[it:Pieter de Grebber]]
[[nl:Pieter de Grebber]]
[[pl:Pieter de Grebber]]
[[sv:Pieter de Grebber]]

Revisió de 13:18, 6 oct 2023

Plantilla:Infotaula personaPieter de Grebber

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1600 Modifica el valor a Wikidata
Haarlem (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort1652 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Haarlem (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball La Haia (1638–1653)
Haarlem (1621–1653)
Copenhaguen
Anvers Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarroc Modifica el valor a Wikidata
MecenesFrederic Enric d'Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareFrans Pietersz. de Grebber Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria de Grebber Modifica el valor a Wikidata
Eliseu rebutjant els regals de Naaman, per de Greeber

Pieter Fransz de Grebber (Haarlem, c. 1600 - Haarlem, 1652 o 1653) va ser un pintor neerlandès.

Vida

[modifica]

Grebber era fill de Frans Pietersz de Grebber (1573–1643), un pintor i brodador de Haarlem, i pogué ser ensenyat a pintar per son pare i per Hendrik Goltzius. Era descendent d'una família catòlica d'artistes (2 dels seus germans i la seua germana Maria, sogra de Gabriel Metsu, eren coneguts pintors). Va tenir amistat amb el sacerdot i musicòleg Jan Albertszoon Ban, i un poema seu va ser musicat pel compositor de Haarlem Cornelis Padbrué.

L'any 1618, pare i fill van viatjar a Anvers i van negociar amb Peter Paul Rubens la venda del quadre d'aquest "Daniel al fossat dels lleons". Va ser adquirit - via l'ambaixador anglès a la República, Sir Dudley Carleton - pel rei Carles I d'Anglaterra.

Pieter va rebre importants comandes no només de Haarlem, sinó també de l'stadhouder Frederik Hendrik. També va treballar en la decoració del Paleis Honselaarsdijk a Naaldwijk i del Paleis Noordeinde a Huis ten Bosch, a La Haia. Pintà retaules d'altar per a esglésies de Flandes i per a esglésies catòliques clandestines de la República i tingué en aquesta època, com a deixeble en Pieter Jansz Saenredam. Possiblement també va treballar per a clients danesos. Va romandre solter i va viure des de l'any 1634 fins a la seua mort al Begijnhof de Haarlem.

Obra

[modifica]

A banda de pintura d'història, Pieter de Grebber també va pintar retrats. També se n'han conservat molts dibuixos i un grapat d'aiguaforts. Tot i haver rebut diverses influències, com ara dels caravaggistes de l'Escola d'Utrecht, Rubens i també Rembrandt, va reeixir a crear un estil molt personal. En companyia de Salomon de Bray va ser el capdavanter i primer cim de l'escola del "classicisme de Haarlem", produint obres caracteritzades per la claredat de la disposició i la lluminositat.

L'any 1649, De Grebber va escriure un tractat amb el títol "Regulen welcke by een goet Schilder en Teyckenaar geobserveert en achtervolght moeten werden", en què enumerava les onze regles que un pintor classicista havia de respectar. Tot i que els classicistes no van jurar aquestes regles, el cert és que sempre les van respectar amb devoció.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pieter de Grebber
  • Bijlage Vrij Nederland, setembre de 1999 (Disponible gratuïtament al Museu Boijmans Van Beuningen durant l'exposició "Classicisme Neerlandès - l'altra cara del Segle d'Or").
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pieter_de_Grebber&oldid=32534710»