Recte: diferència entre les revisions
m r2.7.3) (Robot afegeix: fy:Einterm |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ |
{{vegeu3|l'òrgan del sistema digestiu|el governador romà|Emili Recte}} |
||
{{Infotaula Òrgans |
{{Infotaula Òrgans |
||
| Nom = Recte |
|||
| Llatí = Rectum |
|||
| GraySubject = 249 |
|||
| GrayPage = 1183 |
|||
| Imatge = Anorectum.gif |
|||
| Peu = Anatomia de l'[[anus]] i del recte. |
|||
| Imatge2 = Gray1077.png |
|||
| Peu2 = Aspecte posterior del recte resultant de retirar la part inferior el [[sacre]] i el [[còccix]]. |
|||
| ⚫ | |||
Mapa = | |
|||
| ⚫ | |||
MapaPos = | |
|||
| ⚫ | |||
MapaPeu = | |
|||
| ⚫ | |||
Precursor = | |
|||
| ⚫ | |||
Sistema = | |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
}} |
}} |
||
El '''recte''' és l'últim tram del [[tub digestiu]], situat immediatament després del [[sigma|colon sigmoide]]. El recte rep els materials de deixalla que queden després de tot el procés de la [[digestió]] dels [[aliment]]s, constituint la femta. El recte és la part final de el [[intestí gros]] i té una longitud de 15 cm, i d'aquí la femta surt del cos a través de l'[[anus]]. |
El '''recte''' és l'últim tram del [[tub digestiu]], situat immediatament després del [[sigma|colon sigmoide]]. El recte rep els materials de deixalla que queden després de tot el procés de la [[digestió]] dels [[aliment]]s, constituint la femta. El recte és la part final de el [[intestí gros]] i té una longitud de 15 cm, i d'aquí la femta surt del cos a través de l'[[anus]]. |
||
== Histologia == |
== Histologia == |
||
La histologia del recte és similar a la del colon, tret que presenta [[cripta de Lieberkühn|criptes de Lieberkühn]] més profundes però que es presenten en menor quantitat. |
La [[histologia]] del recte és similar a la del colon, tret que presenta [[cripta de Lieberkühn|criptes de Lieberkühn]] més profundes però que es presenten en menor quantitat. |
||
Les [[columna de Morgagni|columnes de Morgagni]] són plecs longitudinals de la [[mucosa]], que s'uneixen entre si per a formar les vàlvules anals, que ajuden a l'anus a donar sustentació a la columna d'excrement. |
Les [[columna de Morgagni|columnes de Morgagni]] són plecs longitudinals de la [[mucosa]], que s'uneixen entre si per a formar les vàlvules anals, que ajuden a l'anus a donar sustentació a la columna d'excrement. |
||
L'[[epiteli]] presenta una transició, des d'un epiteli prismàtic a un epiteli pluriestratificat no cornificat. Després l'epiteli es [[queratina|queratinitza]]. La [[làmina pròpia]] alberga glàndules anals a nivell de la unió anorectal i glàndules circumanals a nivell de l'extrem distal del conducte anal. La capa |
L'[[epiteli]] presenta una transició, des d'un epiteli prismàtic a un epiteli pluriestratificat no cornificat. Després l'epiteli es [[queratina|queratinitza]]. La [[làmina pròpia]] alberga glàndules anals a nivell de la unió anorectal i glàndules circumanals a nivell de l'extrem distal del conducte anal. La capa muscular de la mucosa té una constitució proptotípica. |
||
La [[submucosa]] alberga el plexe venós hemorroïdal intern i extern. |
La [[submucosa]] alberga el plexe venós hemorroïdal intern i extern. |
||
L'[[esfínter anal intern]] correspon a un engruiximent de la capa circular interna de la capa muscular, pel que està conformada per [[múscul llis]]. L'[[esfínter anal extern]] està format per músculs del sòl |
L'[[esfínter anal intern]] correspon a un engruiximent de la capa circular interna de la capa muscular, pel que està conformada per [[múscul llis]]. L'[[esfínter anal extern]] està format per músculs del [[sòl pelvià]], i correspon a [[múscul esquelètic]] voluntari. |
||
== Fisiologia == |
== Fisiologia == |
||
Revisió del 23:07, 10 ago 2012
|
Aquest article tracta sobre l'òrgan del sistema digestiu. Si cerqueu el governador romà, vegeu «Emili Recte». |
 Anatomia de l'anus i del recte. | |
 | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | Rectum |
| Part de | intestí gros  |
| Artèria rectal superior (2/3 superiors) Artèria rectal mitjana (1/3 inferior) | |
| Venes rectals superiorszbr>Venes rectals mitjanes | |
| Nòduls limfàtics mesentèrics inferiors Nòduls limfàtics pararectals Nòduls limfàtics ilíacs interns | |
| Innervació | Nervis anals inferiors Ganglis mesentèrics inferiors |
| Identificadors | |
| MeSH | [1] |
| TA | A05.7.04.001 |
| FMA | 14544 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1183 |
| EB Online | science/rectum |
| Terminologia anatòmica | |
El recte és l'últim tram del tub digestiu, situat immediatament després del colon sigmoide. El recte rep els materials de deixalla que queden després de tot el procés de la digestió dels aliments, constituint la femta. El recte és la part final de el intestí gros i té una longitud de 15 cm, i d'aquí la femta surt del cos a través de l'anus.
Histologia
La histologia del recte és similar a la del colon, tret que presenta criptes de Lieberkühn més profundes però que es presenten en menor quantitat.
Les columnes de Morgagni són plecs longitudinals de la mucosa, que s'uneixen entre si per a formar les vàlvules anals, que ajuden a l'anus a donar sustentació a la columna d'excrement.
L'epiteli presenta una transició, des d'un epiteli prismàtic a un epiteli pluriestratificat no cornificat. Després l'epiteli es queratinitza. La làmina pròpia alberga glàndules anals a nivell de la unió anorectal i glàndules circumanals a nivell de l'extrem distal del conducte anal. La capa muscular de la mucosa té una constitució proptotípica.
La submucosa alberga el plexe venós hemorroïdal intern i extern.
L'esfínter anal intern correspon a un engruiximent de la capa circular interna de la capa muscular, pel que està conformada per múscul llis. L'esfínter anal extern està format per músculs del sòl pelvià, i correspon a múscul esquelètic voluntari.
Fisiologia
El recte és un dels òrgans més importants en la defecació humana. L'ampolla rectal serveix com emmagatzematge temporal de la femta, pel fet que les parets rectals es distenen quan s'acumulen els excrements en el seu interior. Els receptors d'estirament del sistema nerviós vegetatiu, situat en les parets rectals, estimulen el desig defecatori. Si no es culmina la defecació, s'inhibeix el reflex defecatori, i la femta segueixen acumulant-se i continua l'absorció d'aigua pel recte, el que provoca un enduriment de la femta i un restrenyiment.
Quan el recte està ple, la pressió intrarectal empeny a les parets del canal anal, el recte s'escurça i les ones peristàltiques propulsen la femta cap a l'anus. Els esfínters intern i extern s'obren pels músculs del sòl pèlvic, permetent la sortida dels excrements a l'exterior.