Roca detrítica: diferència entre les revisions
m Enllaços a Google Llibres en català |
Funció de suggeriments d'enllaç: 3 enllaços afegits. Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Newcomer task Suggested: add links |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Dabo-poudingue.jpg|miniatura|[[Pudinga]], roca detrítica formada per [[còdol]]s.Regió de [[Dabo]], [[Lorena]]]] |
[[Fitxer:Dabo-poudingue.jpg|miniatura|[[Pudinga]], roca detrítica formada per [[còdol]]s.Regió de [[Dabo]], [[Lorena]]]] |
||
Una '''roca detrítica''', o també '''roca clàstica''', '''roca mecànica''' o '''roca fragmentària''', és una [[roca sedimentària]] de formació a base de [[Detritus (geologia)|fragments detrítics]] de roques tant autòctones com [[Al·lòcton (geologia)|al·lòctones]], és a dir formades dins o fora de la conca de sedimentació, els fragments de les quals han estat sotmesos a canvis mecànics o químics, generant un residu fragmentari com són minerals, o fragments rocosos.<ref>{{GEC|0098716}}</ref> Sin.: roca clàstica (''en'' clastic rock; ''es'' roca detrítica; ''fr'' roche détritique).<ref name=:0>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=roca detrítica|consulta=17-02-2022|editor=IEC, Diccionari de Geologia|data=2022}}</ref> |
Una '''roca detrítica''', o també '''roca clàstica''', '''roca mecànica''' o '''roca fragmentària''', és una [[roca sedimentària]] de formació a base de [[Detritus (geologia)|fragments detrítics]] de roques tant autòctones com [[Al·lòcton (geologia)|al·lòctones]], és a dir formades dins o fora de la conca de [[sedimentació]], els fragments de les quals han estat sotmesos a canvis mecànics o químics, generant un residu fragmentari com són minerals, o fragments rocosos.<ref>{{GEC|0098716}}</ref> Sin.: roca clàstica (''en'' clastic rock; ''es'' roca detrítica; ''fr'' roche détritique).<ref name=:0>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=roca detrítica|consulta=17-02-2022|editor=IEC, Diccionari de Geologia|data=2022}}</ref> |
||
Les partícules sòlides procedents de la [[meteorització física]] són transportades per agents [[erosió|erosius]] ([[riu|aigua]], [[vent]], [[glacera|gel]]), cap a una [[conca sedimentària]], i allà han patit la compactació i la cimentació ([[diagènesi]]). Les roques detrítiques es classifiquen segons el tipus de gra que les conformen. Si està formada per [[grava|graves]] (blocs o còdols, major diàmetre) són [[conglomerat]]s, si la roca està formada per [[sorra|sorres]], es denomina [[Gres (geologia)|pedra sorrenca]] i si està formada per [[llim]]s o [[argila|argiles]] es denomina [[lutita]]. |
Les partícules sòlides procedents de la [[meteorització física]] són transportades per agents [[erosió|erosius]] ([[riu|aigua]], [[vent]], [[glacera|gel]]), cap a una [[conca sedimentària]], i allà han patit la compactació i la cimentació ([[diagènesi]]). Les roques detrítiques es classifiquen segons el tipus de gra que les conformen. Si està formada per [[grava|graves]] (blocs o còdols, major diàmetre) són [[conglomerat]]s, si la roca està formada per [[sorra|sorres]], es denomina [[Gres (geologia)|pedra sorrenca]] i si està formada per [[llim]]s o [[argila|argiles]] es denomina [[lutita]]. |
||
== Formació == |
== Formació == |
||
Les roques detrítiques es formen pel transport, l'acumulació i la cimentació de partícules sòlides derivades de la disgregació i la meteorització de roques preexistents. Es classifiquen per la mida i la morfologia dels grans; les més comunes són, de major a menor mida de gra, els conglomerats i les bretxes, els gresos, les limolites i les argil·lites; les lutites són formades per argiles i llims. Altres criteris de classificació són la composició de les partícules, la textura o el tipus de ciment.<ref>{{Ref-web|url=https://www.icgc.cat/Ciutada/Explora-Catalunya/Atles/Atles-geologic-de-Catalunya/Els-tipus-litologics/Roques-sedimentaries|títol=Roques sedimentàries|consulta=16-02-2022|editor=Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC|data=2022}}</ref> |
Les roques detrítiques es formen pel transport, l'acumulació i la cimentació de partícules sòlides derivades de la disgregació i la meteorització de roques preexistents. Es classifiquen per la mida i la morfologia dels grans; les més comunes són, de major a menor mida de gra, els conglomerats i les [[Bretxa|bretxes]], els gresos, les limolites i les argil·lites; les lutites són formades per argiles i llims. Altres criteris de classificació són la composició de les partícules, la textura o el tipus de ciment.<ref>{{Ref-web|url=https://www.icgc.cat/Ciutada/Explora-Catalunya/Atles/Atles-geologic-de-Catalunya/Els-tipus-litologics/Roques-sedimentaries|títol=Roques sedimentàries|consulta=16-02-2022|editor=Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC|data=2022}}</ref> |
||
== Classificació == |
== Classificació == |
||
Les roques detrítiques són roques sedimentàries que contenen més d’un 50 % de [[Clast|clasts]] de roques o de minerals preexistents. D'acord amb la granulometria de llurs elements, sovint es classifiquen en aquests tipus: rudites (o psefites), > 2 mm; arenites (o psammites), 2-1/16 mm o 62,5 μm, lutites (o pelites), <1/16 mm o 62,5 μm. La nomenclatura és molt variada, no sols en relació amb la granulometria i el fet que el dipòsit sigui coherent o incoherent (cimentat o no cimentat), sinó també segons la composició dels clasts, del ciment, de la matriu, de la morfoscòpia, i segons la diagènesi del dipòsit, del tipus de transport que ha sofert, del medi sedimentari i de la diagènesi esdevinguda posteriorment.<ref name=:0/> |
Les roques detrítiques són roques sedimentàries que contenen més d’un 50 % de [[Clast|clasts]] de roques o de minerals preexistents. D'acord amb la [[granulometria]] de llurs elements, sovint es classifiquen en aquests tipus: rudites (o psefites), > 2 mm; arenites (o psammites), 2-1/16 mm o 62,5 μm, lutites (o pelites), <1/16 mm o 62,5 μm. La nomenclatura és molt variada, no sols en relació amb la granulometria i el fet que el dipòsit sigui coherent o incoherent (cimentat o no cimentat), sinó també segons la composició dels clasts, del ciment, de la matriu, de la morfoscòpia, i segons la diagènesi del dipòsit, del tipus de transport que ha sofert, del medi sedimentari i de la diagènesi esdevinguda posteriorment.<ref name=:0/> |
||
{| class=wikitable |
{| class=wikitable |
||
Revisió del 20:52, 3 jul 2023
Una roca detrítica, o també roca clàstica, roca mecànica o roca fragmentària, és una roca sedimentària de formació a base de fragments detrítics de roques tant autòctones com al·lòctones, és a dir formades dins o fora de la conca de sedimentació, els fragments de les quals han estat sotmesos a canvis mecànics o químics, generant un residu fragmentari com són minerals, o fragments rocosos.[1] Sin.: roca clàstica (en clastic rock; es roca detrítica; fr roche détritique).[2]
Les partícules sòlides procedents de la meteorització física són transportades per agents erosius (aigua, vent, gel), cap a una conca sedimentària, i allà han patit la compactació i la cimentació (diagènesi). Les roques detrítiques es classifiquen segons el tipus de gra que les conformen. Si està formada per graves (blocs o còdols, major diàmetre) són conglomerats, si la roca està formada per sorres, es denomina pedra sorrenca i si està formada per llims o argiles es denomina lutita.
Formació
Les roques detrítiques es formen pel transport, l'acumulació i la cimentació de partícules sòlides derivades de la disgregació i la meteorització de roques preexistents. Es classifiquen per la mida i la morfologia dels grans; les més comunes són, de major a menor mida de gra, els conglomerats i les bretxes, els gresos, les limolites i les argil·lites; les lutites són formades per argiles i llims. Altres criteris de classificació són la composició de les partícules, la textura o el tipus de ciment.[3]
Classificació
Les roques detrítiques són roques sedimentàries que contenen més d’un 50 % de clasts de roques o de minerals preexistents. D'acord amb la granulometria de llurs elements, sovint es classifiquen en aquests tipus: rudites (o psefites), > 2 mm; arenites (o psammites), 2-1/16 mm o 62,5 μm, lutites (o pelites), <1/16 mm o 62,5 μm. La nomenclatura és molt variada, no sols en relació amb la granulometria i el fet que el dipòsit sigui coherent o incoherent (cimentat o no cimentat), sinó també segons la composició dels clasts, del ciment, de la matriu, de la morfoscòpia, i segons la diagènesi del dipòsit, del tipus de transport que ha sofert, del medi sedimentari i de la diagènesi esdevinguda posteriorment.[2]
| mida del gra | sediment | denominació | roca | tipus |
|---|---|---|---|---|
| major de 200 mm | pedres i blocs | |||
| 200 mm - 2 mm | graves | rudites (psefites) | conglomerat | bretxes
pudingues |
| 2 mm - 1/16 mm
(2 mm - 62,5 μm) |
sorres, arenes i gressos | arenites (psammites) | arenisca | grauvaca (amb 15% de matriu)
arenita (quarsarenita, arcosa, litoarenita) |
| 1/16 mm - 1/256 mm
(0,0625 mm - 4 μm) |
llims | limonita | amb una mida del gra intermedi entre les sorres i les argiles però amb propietats ben diferenciades | |
| menor de 1/256 mm (4 μm) | argiles | lutites (pelites) | lutita
pelita marga* |
marga: carbonat de calci + 25% argiles*sovint no és considerada com una roca detríticapel seu baix contingut en clasts |
Vegeu també
Referències
- ↑ «Roca detrítica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «roca detrítica». IEC, Diccionari de Geologia, 2022. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «Roques sedimentàries». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2022. [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ «Escales granulometriques de Phi i de Wenhworth de les roques detrítiques». Diccionari de Geologia, IEC, 2022. [Consulta: 16 febrer 2022].
Bibliografia
Gómez-Gras, D.M.. Petrologia sedimentària de roques detrítiques: manual de pràctiques de laboratori. 1a edició. Universitat Autònoma de Barcelona, 2000, p. 74. ISBN 8449017432, 9788449017438.