Sipai

Un sipai (del persa سپاهی, sipāhi, "soldat") era el membre d'una tropa de cavalleria d'elit de l'Imperi otomà. El seu estatus s'assemblava al dels cavallers europeus medievals: era titular d'un feu (timar) concedit directament pel soldà a canvi dels seus serveis com a militar.

Al segle XVIII, aquest mot es va utilitzar per a designar un nadiu de l'Índia enrolat en els exèrcits colonials europeus (portuguès, francès i britànic). En l'exèrcit britànic de l'Índia, el sipai corresponia al soldat ras d'infanteria.

Del mot també deriva spahi, soldat de la cavalleria de l'exèrcit francès al Magrib durant el segle XIX i principis del XX.

A Catalunya, el 1874, era el nom popular que rebien els membres dels batallons de milicians republicans organitzats per les diputacions provincials de Barcelona i de Tarragona.

Al País Basc, s'utilitza de manera pejorativa el mot derivat zipaio per a designar l'ertzaintza.