Terrier
_(20365367884).jpg) |
Es denomina Terrier o Gos de cau un extens grup de races de gos emparentades entre si, en la seva major part originàries de les Illes Britàniques. El nom Terrier prové del llatí Terra, que significa terra. Tot i que la majoria són de mida petita, tenen un caràcter decidit, enèrgic i inquiet, molt apropiat per a la caça de rates i feristeles que va ser el seu principal ús i pel que van ser seleccionats.
Història
Orígens i evolució
Els primers Terrier eren gossos de petita mida i pèl dur que s'utilitzaven per caçar rates, conills i en general petites feristeles. Aquests gossos no eren exemplars homogenis i pràcticament diferien d'una granja a una altra.
A finals del segle xix, i a conseqüència de les primeres exposicions canines al Regne Unit, comença a crear-se el concepte de raça i comencen a diferenciar-se uns llinatges d'altres i a crear-se les noves races.
Els Terriers posseeixen grup propi en totes les grans organitzacions Cinològiques Internacionals (American Kennel Club, Kennel Club (UK), FCI...), encara que les races incloses en aquests grups varien d'una associació a una altra.
Algunes races malgrat portar el nom de terrier no ho són en realitat, exemple d'això són el Terrier tibetà i el Terrier rus, que a més no es troben dins d'aquest grup. D'altres, en contra del que podria semblar per la seva petita mida i delicat aspecte sí que ho són, un bon exemple és el Yorkshire terrier.
Genètica del seu origen
L'anàlisi genètica mostra que la majoria dels terrier estan dins del clúster genètic «modern» de les races de gossos «caçadores» desenvolupades a partir del mateix grup d'avantpassats a l'Europa del segle xix. Uns pocs terrier es troben al clúster genètic del «mastiff» (mastí), juntament amb el Pomerània, el Labrador retriever i altres gossos de cap gran. Mentre que el Terrier tibetà es troba a l'agrupació antiga dels gossos d'Àsia i Àfrica, així com el Pequinès.[1]
Races de terriers
La Federació Cinològica Internacional inclou a les races terrier en el Grup III, subdividida en Secció 1: Terriers de mida gran i mitjana, Secció 2: Terriers de mida petita, Secció 3: Terriers de tipus bull i Secció 4: Terriers de companyia.
Secció 1 : Terriers de mida gran i mitjana
Races reconegudes a nivell nacional
Secció 2 : Terriers de mida petita
Secció 3 : Terriers de tipus bull
Secció 4 : Terriers de companyia
-
-
Terrier miniatura anglès English toy terrier -
Certificats de treball
Per tal de fomentar i promoure la cria, la caça i la propietat de terriers de la mida, la conformació i el caràcter adequats per actuar com a terriers de treball, s'han creat diverses associacions que tracten de promoure mantenir les aptituds de terrier des d'aquesta òptica. Una de les activitats que promouen és sotmetre els gossos a diverses proves per demostrar la seva capacitat de treball, i en aquest cas els gossos es fan creditors d'un Certificat de Treball.[2]
El Certificat de Treball (WC, per les sigles en anglès) es concedeix únicament als gossos a cadascuna de les següents captures en pedrera treballada en una terra natural: marmota, guineu, ossos rentadors , teixó, didelfimorfs, i altres captures considerades acceptables per l'entitat que atorga el certificat. El gos ha de demostrar la seva aptitud mitjançant el treball en terra realitzat a la pedrera especificada. Això no inclou el treball en un desguàs o qualsevol altre tipus de terra artificial. El gos ha d'entrar a terra sense ajuda. Si el gos marca activament una entrada restringida o impedida a una terra, es permet a una persona retirar una restricció, com una pedra o una arrel. Tot i això, no es permet més ajuda, alteració o ampliació de l'entrada al cau. El gos ha d'entrar prou lluny per quedar completament fora de la vista quan una persona estigui mirant cap al forat.
El gos ha de localitzar la presa a la terra completament sol sense estímul (gos o humà). Es permet una simple comunicació verbal del gos. No estan permesos els estímuls verbals forts, frenètics o excitats al gos. El gos ha de treballar sol (un sol gos a la terra), ha de treballar fins a la presa i fer-la fugir o treure-la de la terra. Si la presa no es desprèn o no és extreta, el terrier ha de treballar de manera que permeti als excavadors localitzar i excavar fins al planter.
Referències
- ↑ Ostrander, Elaine T. «Genetics and the Shape of Dogs; Studying tuouohe new sequence of the canine genome shows how tiny genetic changes can create enormous variation within a single species». American Scientist (online) page 2, chart page 4, 01-09-2007. Arxivat de l'original el 2011-06-11. [Consulta: 31 març 2008].
- ↑ Working Certificate: The Natural Hunting Certificate Below Ground in the Fields Jack Russell Terrier Club of America
- Marvin, John T. (1982). "2. Background and Heritage of the Terrier Family". The New Complete Scottish Terriers (Second Edition ed.). New York, N.Y.: Howell Book House Inc.. pp. 20. ISBN 0-87605-306-1.
- The Fédération Cynologique Internationale. "FCI Breeds nomenclature". www.fci.be. http://www.fci.be/nomenclatures_detail.asp?lang=en&file=group3 Arxivat 2012-11-26 a Wayback Machine.. Retrieved 03/28 2008.
- Ostrander, Elaine T. (September–October 2007). "Genetics and the Shape of Dogs; Studying the new sequence of the canine genome shows how tiny genetic changes can create enormous variation within a single species". American Scientist (online). www.americanscientist.org. pp. page 2, chart page 4. http://www.americanscientist.org/template/AssetDetail/assetid/55869/page/2 Arxivat 2011-06-11 a Wayback Machine.. Retrieved 03/31 2008. [dead link]
- Dandie Dinmont Terrier Club of America. "History of the Dandie Dinmont". DDTCA. http://clubs.akc.org/ddtca/about/history.htm Arxivat 2008-04-12 a Wayback Machine.. Retrieved 03/28 2008.
Bibliografia
- The terrier breeds. Rourke Corp, 1996.