Tim: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Enllaços |
||
| (46 revisions intermèdies per 34 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula Òrgans |
{{Infotaula Òrgans |
||
| Nom = Tim |
|||
| ⚫ | |||
Llatí = | |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
Mapa = | |
|||
| DorlandsPre = t_10 |
|||
MapaPos = | |
|||
| ⚫ | |||
MapaPeu = | |
|||
}} |
|||
Precursor = | |
|||
El '''tim''' o '''timus'''<ref>{{GEC|0146309}}</ref> és un [[Òrgan (anatomia)|òrgan]] limfoide que consta de dos lòbuls i es localitza al [[Mediastí (tòrax)|mediastí]], darrere de l'[[estèrnum]]. La principal funció del tim és oferir un espai per a la maduració de les [[cèl·lula T|cèl·lules T]], i és vital en la protecció contra l'[[autoimmunitat]]. |
|||
Sistema = | |
|||
Artèria nodridora = | |
|||
Retorn venós = | |
|||
| ⚫ | |||
Limfa = | |
|||
| ⚫ | |||
NumMesh = A10.549.750| |
|||
DorlandPre = t_10| |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Les '''[[trabècula|trabècules]]''' són prolongacions de la càpsula que penetren en els lòbuls i els divideixen en lobulets. Cadascun consta d'escorça externa, que es tenyeix de color fosc, i medul·la, de color clar a la tinció. L'escorça es compon de [[limfòcit]]s estretament apinyats, [[ |
||
| ⚫ | Les '''[[trabècula|trabècules]]''' són prolongacions de la càpsula que penetren en els lòbuls i els divideixen en lobulets. Cadascun consta d'escorça externa, que es tenyeix de color fosc, i medul·la, de color clar a la [[tinció]]. L'escorça es compon de [[limfòcit]]s estretament apinyats, [[cèl·lules]] [[pell|epitelials]] denominades '''[[cèl·lula epitelial reticular|epitelials reticulars]]''' que envolten a grups de limfòcits, i [[macròfags]]. |
||
| ⚫ | La [[medul·la]] conté abans de res, cèl·lules epitelials reticulars, a més de limfòcits molt dispersos. Encara que es coneixen solament algunes de les seves funcions, les cèl·lules reticulars produïxen hormones tímiques, que, segons es pensa, contribuïxen a la maduració de les [[ |
||
| ⚫ | La [[medul·la òssia]] conté abans de res, cèl·lules epitelials reticulars, a més de limfòcits molt dispersos. Encara que es coneixen solament algunes de les seves funcions, les cèl·lules reticulars produïxen [[Hormona|hormones]] tímiques, que, segons es pensa, contribuïxen a la maduració de les [[cèl·lules T]]. A més, en la medul·la existeixen els '''corpuscles del tim''' (o '''de Hassall''') característics, els quals són capes concèntriques de cèl·lules epitelials reticulars aplanades i plenes de grànuls de [[queratohialina]] i [[queratina]]. |
||
== Referències == |
|||
{{commonscat}} |
|||
{{referències}} |
|||
{{Esborrany}} |
|||
{{Autoritat}} |
|||
En els [[lactància|lactants]], el tim és una glàndula de gran grandària, amb massa de 70 g. Després de la [[pubertat]], s'inicia el reemplaçament del teixit tímic amb [[teixit adipós]] i connectiu areolar. Quan la persona arriba a la maduresa, la glàndula s'ha atrofiat considerablement, mentre que en l'edat avançada pesa tot just uns 3 g. |
|||
[[Categoria:Glàndules]] |
[[Categoria:Glàndules]] |
||
[[Categoria:Sistema endocrí]] |
[[Categoria:Sistema endocrí]] |
||
[[ar:غدة زعترية]] |
|||
[[bg:Тимус]] |
|||
[[bs:Grudna žlijezda]] |
|||
[[cs:Brzlík]] |
|||
[[da:Brissel]] |
|||
[[de:Thymus]] |
|||
[[en:Thymus]] |
|||
[[es:Timo]] |
|||
[[et:Tüümus]] |
|||
[[fi:Kateenkorva]] |
|||
[[fr:Thymus (anatomie)]] |
|||
[[he:בלוטת התימוס]] |
|||
[[it:Timo (anatomia)]] |
|||
[[ja:胸腺]] |
|||
[[la:Thymus (membrum)]] |
|||
[[lt:Užkrūčio liauka]] |
|||
[[mk:Градна жлезда]] |
|||
[[nl:Thymus (orgaan)]] |
|||
[[no:Brisselen]] |
|||
[[pl:Grasica]] |
|||
[[pt:Timo]] |
|||
[[ru:Тимус]] |
|||
[[sh:Timus]] |
|||
[[sk:Detská žľaza]] |
|||
[[sl:Priželjc]] |
|||
[[sr:Грудна жлезда]] |
|||
[[sv:Bräss]] |
|||
[[te:బాలగ్రంధి]] |
|||
[[zh:胸腺]] |
|||
Revisió de 09:32, 18 maig 2024
 Tim. | |
 Tim d'un fetus | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | thymus  |
| Innervació | Nervi vague |
| Identificadors | |
| MeSH | [1] |
| TA | A13.1.02.001 |
| FMA | 9607 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1273 |
| EB Online | science/thymus |
| Terminologia anatòmica | |
El tim o timus[1] és un òrgan limfoide que consta de dos lòbuls i es localitza al mediastí, darrere de l'estèrnum. La principal funció del tim és oferir un espai per a la maduració de les cèl·lules T, i és vital en la protecció contra l'autoimmunitat.
Una capa de teixit connectiu embolica i manté units els dos lòbuls tímics; mentre que una càpsula de teixit connectiu delimita per separat cada lòbul.
Les trabècules són prolongacions de la càpsula que penetren en els lòbuls i els divideixen en lobulets. Cadascun consta d'escorça externa, que es tenyeix de color fosc, i medul·la, de color clar a la tinció. L'escorça es compon de limfòcits estretament apinyats, cèl·lules epitelials denominades epitelials reticulars que envolten a grups de limfòcits, i macròfags.
La medul·la òssia conté abans de res, cèl·lules epitelials reticulars, a més de limfòcits molt dispersos. Encara que es coneixen solament algunes de les seves funcions, les cèl·lules reticulars produïxen hormones tímiques, que, segons es pensa, contribuïxen a la maduració de les cèl·lules T. A més, en la medul·la existeixen els corpuscles del tim (o de Hassall) característics, els quals són capes concèntriques de cèl·lules epitelials reticulars aplanades i plenes de grànuls de queratohialina i queratina.
Referències
[modifica]
- ↑ «Tim». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.