Vòmit
Tipus | signe clínic, signe o símptoma digestiu, Expulsió i problema de salut |
---|---|
Clínica-tractament | |
Medicació prochlorperazine (en) , clorpromazina, haloperidol, metoclopramida, Prometazina, trimethobenzamide (en) , triflupromazine (en) , dexametasona, dolasetró, difenidol, promazina, tetrahidrocannabinol, nabilona, ciclizina, thiethylperazine (en) , perfenazina, dimenhidrinat, buclizina, (RS)-hydroxyzine (en) , clorciclizina, benzquinamide (en) i lorazepam | |
Patogènesi | |
Causat per | quimioteràpia, gastroparèsia, migranya, rotavirus, apendicitis i úlcera pèptica |
Classificació | |
CIM-11 | MD90.1 |
CIM-10 | R11 |
CIM-9 | 787 |
CIAP | D10 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0151223 |
MeSH | D014839 |
UMLS CUI | C0042963 |
El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac per la boca.
Encara que possiblement es desenvolupà evolutivament com un mecanisme per expulsar del cos verins ingerits, pot aparèixer com a símptoma de moltes malalties no relacionades amb els verins, des de gastritis fins a tumors cerebrals.
De la sensació que algú té just abans de vomitar se'n diu nàusees, que poden precedir el vòmit o bé poden aparèixer aïllades. Existeixen medicaments antiemètics per a la supressió de les sensacions de nàusea i el vòmit.
Centre del vòmit
[modifica]L'èmesi està controlada pel centre del vòmit en la formació reticular del cerebel. Aquesta pot rebre senyals d'estimulació de diversos orígens, a saber:
- En el quart ventricle (al cervell) existeixen uns quimioreceptors que poden accionar-se per substàncies presents a la sang, car estan situats abans de la barrera hematoencefàlica. Aquests quimioreceptors són de diversos tipus: dopamina D₂, serotonina 5-HT₃, opioides acetilcolina i de substància P. Així doncs són algunes de les substàncies que poden originar l'estimulació d'aquests, originant cada un una via d'activació. Es creu que la substància P està involucrada en totes elles, com a etapa final.[1]
- El sistema vestibular en l'orella interna, que comunica amb el cervell a través del nervi cranial VIII, el vestibulococlear. És la via implicada en la cinetosi.
- El nervi cranial X (nervi pneumogàstric), que actua quan la faringe està irritada.
- Sistema nerviós vagal i entèric, responsables de transmetre alteracions de la mucosa gastrointestinal.
Tractament
[modifica]Independentment del tractament de la causa:[2][3]
- En general: metoclopramida (Primperan), domperidona (EFG, Motilium).
- Cinetosi: dimenhidrinat (Biodramina)
- Embaràs: doxilamina amb piridoxina (Cariban)
- Ús d'opiacis: haloperidol
- Hipertensió intracranial en pacients terminals: dexametasona (EFG, Fortecortin)
- Vòmits secundaris a quimioteràpia: ondansetró (EFG, Zofran)
Referències
[modifica]- ↑ Hornby PJ. Central neurocircuitry associated with emesis. Am J Med 2001;111:106S-12S
- ↑ Daza Asumendi, P. semFYC. Náuseas y vómitos. Guía de Actuación en Atención Primaria. semFYC, 2011, p. 297. ISBN 84-96216-99-3.
- ↑ AEMPS. 2013 [1]