Acondrita primitiva
| Classe de meteorits | |
 | |
| Tipus | acondrita |
|---|---|
| Composició | heterogènia |
Les acondrites primitives són una subdivisió de meteorits. Es classifiquen en el mateix rang (històricament anomenat "classe") i es troben entre condrites i acondrites. Són anomenats primitius perquè són acondrites que han conservat bona part de les seves propietats condritiques originals. Són molt característiques les còndrules relíquies i una composició química propera a la composició de les condrites. Aquestes observacions s'expliquen com a residus de fosa, fusió parcial o recristalització extensa.[1][2]
Descripció
[modifica]Hi ha molts indicadors de per què algunes acondrites es consideren primitives. Algunes contenen còndrules relíquies, com per exemple l'acapulcoïta o la lodranita, i algunes tenen proporcions d'isòtops d'oxigen similars a les condrites. Hi ha similituds en les concentracions d'elements traça entre les acondrites primitives i les condrites. Es pot observar un indicador textural en seccions petrogràfiques primes. Si una acondrita és primitiva es va formar a través de la recristalització, i tindrà moltes fronteres de gra de 120°. Les acondrites normals es formen cristalizant a partir d'un magma i mostraran textures magmàtiques.[2]
Les lodranites són, per exemple, residus de fusió parcial, mentre que les acapulcoïtes es consideren fusions parcials, però ambdues van ser produïdes per fusió parcial. Les ureileites i les brachinites segueixen sent d'origen incert i es poden explicar com a residus o acumulats.
Subdivisions
[modifica]Els següents grups estan assignats a les acondrites primitives:
Referències
[modifica]
- ↑ M. K. Weisberg; T. J. McCoy, A. N. Krot. «Systematics and Evaluation of Meteorite Classification». A: D. S. Lauretta. Meteorites and the early solar system II. Tucson: University of Arizona Press, 2006, p. 19–52. ISBN 978-0816525621 [Consulta: 15 desembre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 Pilski, Andrzej S.; Tadeusz A. Przylibski; Katarzyna Łuszczek «Primitive Enstatite Achondrites». Meteorites, 0, 2011 [Consulta: 30 desembre 2012].