Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Albert de Bellièvre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlbert de Bellièvre
Biografia
Naixementdècada del 1500 Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Lió
1599 – 1604
← Pierre de Saint-Priest d'ÉpinacClaude de Bellièvre → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprelat Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióPierre de Gondi Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamille de Bellièvre (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParePomponne de Bellièvre Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Albert de Bellièvre també conegut com a Pomponi I de Bellièvre (Lió, 1529-1607) senyor de Grignon fou un diplomàtic francès.

Pertanyent a una família de la noblesa, estudià en les universitats de Tolosa i de Pàdua, i més tard aconseguí una plaça de conseller en el Parlament de Chambery. Nomenat posteriorment (1562) tinent general, fou enviat com ambaixador ordinari a la República dels grisons, càrrec en el qual treballà assíduament per a renovar l'aliança de les tres lligues grisones amb França, i sabé conservar les prerrogatives que el seu país havia adquirit.

Acabades aquestes negociacions, i després d'haver estat cinc anys ambaixador a Suïssa, fou nomenat tinent general de la senescalia de Laom (1571), però les dissensions entre els catòlics i protestants de Suïssa l'obligaren de bell nou a passar a aquest país i va poder apaivagar a uns i altres. Superintendent d'Hisenda (1575), president del Parlament de París (1576) i diputat, el rei l'envià a Anglaterra per demanar el perdó de Maria I, però tornà sense haver aconseguit res i es retirà després de la jornada de les Barricades (1588).

Mort Enric III, el seu successor el cridà i aprofita la influència que tenia a Suïssa per impedir la defecció de les lligues. Prengué part activa en les negociacions de la pau de Vervins (1598) i en les conferències de Suresnes (1599), sent nomenat després canceller, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort.

Bibliografia

[modifica]