Occità alvernès

Alvernès

Auvernhat
Tipus	dialecte
Dialecte de	nord-occità
Ús
Parlants nadius	80.000
Estat	França
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques occità nord-occità
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	auv
Glottolog	auve1239
Linguasphere	51-AAA-gi
Linguist List	oci-auv
UNESCO	333
IETF	oc-auvern
Endangered languages	8630

L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa. És un parlar nord-occità, particularment evolucionat sobre el pla fonètic dins les seves varietats del nord (el nord-alvernès); emperò l'alvernès té alhora recursos expressius molt conservadors en el lèxic i la morfosintaxi.

Característiques

Algunes característiques li són pròpies

• Palatalització de les consonants davant i i u: libre [ljibrə] (llibre), nus [njy]. Aquesta palatalització varia segons els llocs.

Altres característiques són comunes amb altres parlars nord-occitans;

• Palatalització dels grups ca i ga vers cha e ja/ia: lo jau chanta (per lo gal canta) (el gall canta).

• Caiguda de les consonants finals : z-a chantat amb la -t final muda.

• Ús de la z- eufònica davant vocal : z-aime tapar de palòts (m'agrada agafar boles de neu)

Comparació de les normes

En alvernès, hi ha dues normes en l'actualitat: la norma classica occitana i la norma bonaudiana.

Comparació entre les dues normas existents en occità alvernès (extret de la Declaració Universal dels Drets Humans)
Norma clàssica occitana	Norma bonaudiana
Totas las personas naisson liuras e parieras per dignessa/dignitat e mai dreit. Son charjadas de rason e de consciéncia e lhor chau/fau agir entremèi 'l(h)as amb un eime/esperit de frairessa.	Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà. (Touta la persouna naisson lieura e egala en dïnetàt e en dreit. Soun doutada de razou e de coussiensà e lour chau ajî entre ela am en esprî de freiressà.)

Vegeu també

• Occità
  • Creixent
• Lingüística
  • Dialectologia