Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Districtes de París

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arrondissements de París)

Els districtes de París (arrondissements de Paris) són divisions administratives intramunicipals que reparteixen París, la capital de França, en vint districtes municipals. A escala nacional, s'assimilen estadísticament i administrativa als cantons, però no se celebren eleccions departamentals a París, sinó que els consellers de París exerceixen alhora les competències de consellers municipals i de consellers departamentals.

La divisió de París en districtes data del 1795 (llei del 19 de vendemiari de l'any IV), aleshores amb un repartiment en dotze districtes. Els districtes actuals foren delimitats per la llei del 16 de juny del 1859,[1] que portà el seu nombre de dotze a vint en el marc de l'annexió dels suburbis situats entre els fortificacions de l'Enceinte de Thiers i el mur dels Fermiers généraux.

Aquests districtes municipals no s'han de confondre amb els districtes departamentals, que són un altre tipus de subdivisió administrativa a l'escala del departament. A França, els municipis de Lió i Marsella també se subdivideixen en districtes municipals.

Els vint districtes estan disposats en forma d'espiral en la direcció de les agulles del rellotge, començant pel 1r al centre de la ciutat, a la dreta del riu Sena.

Districtes de París
Districtes de París
Districte Nom Àrea (en km²) Població
(cens del 1999)
Població
(estimació del 2005)
Densitat (2005)
(hab. per km²)
Població màxima
Ier arrondissement Louvre 1,826 16.888 desconeguda 9.249 (1999) abans del 1861
IIe arrondissement Bourse 0,99219.585 desconeguda 19.743 (1999) abans del 1861
IIIe arrondissement Temple 1,171 34.248 desconeguda 29.247 (1999) abans del 1861
IVe arrondissement Hôtel de Ville 1,601 30.675 desconeguda 19.160 (1999) abans del 1861
Ve arrondissement Panthéon 2,541 58.849 59.300 23.337 1911
VIe arrondissement Luxembourg 2,154 44.919 45.800 21.263 1911
VIIe arrondissement Palais-Bourbon 4,088 56.985 55.700 13.625 1926
VIIIe arrondissement Élysée 3,881 39.314 39.200 10.100 1891
IXe arrondissement Opéra 2,179 55.838 58.800 26.985 1901
Xe arrondissement Enclos-St-Laurent 2,892 89.612 89.600 30.982 1881
XIe arrondissement Popincourt 3,666 149.102 150.500 41.053 1911
XIIe arrondissement Reuilly 16,324¹
6,377²
136.591 139.100 21.813² 1962
XIIIe arrondissement Gobelins 7,146 171.533 177.900 24.895 20055
XIVe arrondissement Observatoire 5,621 132.844 134.200 23.875 1954
XVe arrondissement Vaugirard 8,502 225.362 231.500 27.229 1962
XVIe arrondissement Passy-lès-Paris 16,305³
7,8464
161.773 146.900 18.7234 1962
XVIIe arrondissement Batignolles-Monceau 5,669 160.860 160.300 28.277 1954
XVIIIe arrondissement Butte-Montmartre 6,005 184.586 188.500 31.391 1931
XIXe arrondissement Buttes-Chaumont 6,786 172.730 185.400 27.321 20055
XXe arrondissement Ménilmontant 5,984 182.952 188.600 31.517 1936

Notes:
1. Comptant el Bosc de Vincennes
2. Sense comptar el Bosc de Vincennes
3. Comptant el Bois de Boulogne
4. Sense comptar el Bosc de Boulogne
5. 2005 és la data de l'estimació oficial més recent; és possible que la població d'aquests districtes segueixi creixent

Cada districte se subdivideix en quatre barris (quartier). Així doncs, París té vuitanta quartiers administratifs, cadascun amb una comissaria de policia.

Història

[modifica]

Abans del 1860

[modifica]
Els dotze antics districtes. La zona grisa mostra les dimensions de París després de l'expansió del 1860

El dia 11 d'octubre del 1795, París va ser subdividida en dotze districtes. Se'ls va numerar d'oest a est, amb els nombres de l'u al nou a la dreta del Sena i del deu al dotze a l'esquerra.

Cada districte se subdividia en quatre quartiers que es corresponien amb els quaranta-vuit districtes originals instaurats el 1790.

Després del 1860

[modifica]

L'1 de gener del 1860, Napoleó III va incloure més territori dins els límits de la ciutat. Els dotze districtes van ser redistribuïts juntament amb el nou territori i es va crear els vint actuals.

Quan es fa referència als registres històrics (en què és important distingir entre els sistemes antic i nou), els districtes antics són indicats amb el terme ancienne: "2ème ancienne" o "8ème anc.".

Referències

[modifica]
  1. núm. 7072 — Loi sur l'extension des limites de Paris (du 16 juin 1859), Bulletin des lois de l'Empire français, t. XIV, sèrie XI, núm. 738, 3 novembre 1859, pàg. 747–751, reproduïda a Google Books

Enllaços externs

[modifica]