Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Arsínoe IV

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arsinoe IV)
Per a altres significats, vegeu «Arsinoe».
Plantilla:Infotaula personaArsínoe IV
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement68 aC Modifica el valor a Wikidata
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mort41 aC Modifica el valor a Wikidata (26/27 anys)
Efes (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEfes Modifica el valor a Wikidata
Monarca període hel·lenístic d'Egipte
48 aC – 47 aC – Ptolemeu XIV Filòpator, Cleòpatra VII →
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreina regnant Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntic Egipte Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ptolemaica Modifica el valor a Wikidata
ParesPtolemeu XII Auleta Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansCleopatra Tryphaena
Berenice IV
Cleòpatra VII
Ptolemeu XIII Filopàtor
Ptolemeu XIV Filòpator Modifica el valor a Wikidata

Arsínoe IV fou reina d'Egipte el 48 aC. Era de la dinastia dels Ptolemeus. Era filla de Ptolemeu XII Auletes i germana de Ptolemeu XIII Filopàtor i Cleòpatra VII.

En les lluites entre Ptolemeu XIII Filopàtor i Cleòpatra VII, va reclamar els seus drets al tron i es va aliar amb Filopàtor en l'aixecament contra els romans, que dirigits per Juli Cèsar afavorien a Cleòpatra (48 aC). El seu tutor Ganimedes i les seves forces es van unir a les d'Aquil·les i ella va rebre el títol de reina, reconeguda pels alexandrins.

Quan Ptolemeu XIII va ser capturat per Cèsar, Arsínoe va fer matar Aquil·les i va nomenar Ganimedes comandant militar de la revolta. Ganimedes va obtenir alguns triomfs i va negociar l'alliberament de Ptolemeu XIII quedant Arsínoe com a ostatge al seu lloc.

Derrotada la revolta pels romans a finals de l'any 48 aC i mort Ptolemeu XIII el 47 aC, Cèsar se la va emportar a Roma i la va fer desfilar al seu triomf celebrat el 46 aC, on va suscitar la compassió del poble romà. Després Cèsar la va alliberar i la va retornar a Alexandria.

La seva germana Cleòpatra va convèncer a Marc Antoni de matar-la, l'any 41 aC. Arsínoe va ser assassinada tot i que havia fugit i s'havia refugiat al temple d'Àrtemis Leucofrine a Milet.[1]

Referències

[modifica]
  1. 6.Arsinoe a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 367

Vegeu també

[modifica]