Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Combeïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCombeïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNa4.5Ca3.5Si₆O17.5(OH)0.5
EpònimArthur Delmar Combe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Shaheru, Volcà Nyiragongo, Territori de Nyiragongo, Kivu Nord, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CJ.15a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.CJ.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana61.1.2a.5
Heys14.6.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 10,429(2) Å; c = 13,149(3) Å;
Grup puntual3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Grup espacialr3m
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Densitat2,79 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,598 nε = 1,598
Birefringènciaδ = 0,000
Impureses comunesTi, Zr, Al, Fe, Mn, Mg, Zn, Ba, K, F, Cl, S, P
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolCbe Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La combeïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la zirsinalita-lovozerita. Rep el nom en honor d'Arthur Delmar Combe (24 de desembre de 1893 - 23 de maig de 1949), geòleg del Geological Survey of Uganda, qui va contribuir molt a la geologia del camp volcànic de Virunga.

Característiques

[modifica]

La combeïta és un silicat de fórmula química Na4.5Ca3.5Si₆O17.5(OH)0.5. Cristal·litza en el sistema trigonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la combeïta pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al mont Shaheru, situat al volcà Nyiragongo, a Kivu Nord (República Democràtica del Congo). També ha estat descrita al massís de Kugda (Krai de Krasnoiarsk, Rússia) i a Ol Doinyo Lengai (Arusha, Tanzània). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Combeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 gener 2020].