Combeïta
Combeïta | |
---|---|
Fórmula química | Na4.5Ca3.5Si₆O17.5(OH)0.5 |
Epònim | Arthur Delmar Combe (en) |
Localitat tipus | Mont Shaheru, Volcà Nyiragongo, Territori de Nyiragongo, Kivu Nord, República Democràtica del Congo |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CJ.15a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CJ.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.07 |
Dana | 61.1.2a.5 |
Heys | 14.6.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 10,429(2) Å; c = 13,149(3) Å; |
Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
Grup espacial | r3m |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 2,79 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1,598 nε = 1,598 |
Birefringència | δ = 0,000 |
Impureses comunes | Ti, Zr, Al, Fe, Mn, Mg, Zn, Ba, K, F, Cl, S, P |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Cbe |
Referències | [1] |
La combeïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la zirsinalita-lovozerita. Rep el nom en honor d'Arthur Delmar Combe (24 de desembre de 1893 - 23 de maig de 1949), geòleg del Geological Survey of Uganda, qui va contribuir molt a la geologia del camp volcànic de Virunga.
Característiques
[modifica]La combeïta és un silicat de fórmula química Na4.5Ca3.5Si₆O17.5(OH)0.5. Cristal·litza en el sistema trigonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la combeïta pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al mont Shaheru, situat al volcà Nyiragongo, a Kivu Nord (República Democràtica del Congo). També ha estat descrita al massís de Kugda (Krai de Krasnoiarsk, Rússia) i a Ol Doinyo Lengai (Arusha, Tanzània). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.