Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Díxids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dixidae)
Infotaula d'ésser viuDíxids
Dixidae Modifica el valor a Wikidata

Dixa nebulosa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreDiptera
SubordreNematocera
InfraordreCulicomorpha
SuperfamíliaCulicoidea
FamíliaDixidae Modifica el valor a Wikidata
(Schiner, 1868)[1]
Antena de Dixa nebulosa
Nervadura alar d'un díxid
Il·lustració de Dixa nebulosa (any 1836)
Larves de Dixella sp. capturades en un estany d'Auckland (Nova Zelanda).
Tòrax i cap de Dixa nebulosa

Els díxids (Dixidae) són una família dípters nematòcers de l'infraordre dels culicomorfs.[2] Les larves viuen en aigües poc contaminades i pengen just a sota de la pel·lícula superficial, generalment entre la vegetació aquàtica dels marges. Es tracta de mosquits no picadors, ja que els adults no s'alimenten. Segons les darreres estimacions conté 9 gèneres i 197 espècies[3] distribuïdes per tot el món

Descripció

[modifica]
  • Les larves tenen un parell de pseudopodis ventrals presents a cadascun dels dos primers segments abdominals, la superfície dorsal de l'abdomen plena de petits denticles (alguns dels quals poden estar disposats en cercles), l'extrem anal del cos amb un sifó prim molt quitinitzat i dues plaques amb franges de pèls a les vores, i l'abdomen acabat en un tub respiratori.[4]
  • Pupes sense pupari.
  • Els adults són molt petits (entre 4 i 8 mm de llargària corporal); de cos prim i de color groguenc a marró fosc; capsula cefàlica completa i sense retreure's dins del tòrax; ales sense escates, amb pèls dispersos, una longitud de 3-4 mm i amb les venes R2+3 força arquejades; antenes de 14-16 artells i amb pèls dispersos; ulls arrodonits i ben separats; presència de mandíbules amb diverses dents; palps de 3-5 segments; trompa curta; abdomen amb 9 segments i tòrax sense sutura contínua dorsal.[5][6][7][8][9]

Reproducció

[modifica]

Els mascles formen eixams en la foscor a prop de la vegetació riberenca de rierols i estanys i les femelles hi acudeixen per aparellar-se (la reproducció també pot tindre lloc durant el dia i sense haver de formar eixams).[8] Els ous són dipositats en una massa compacta a la vora de l'aigua.[10]

Alimentació

[modifica]

Les larves, sapròfagues,[5] mengen algues i petites partícules de detritus.[4] Els adults no s'alimenten.[6][10]

Hàbitat

[modifica]

Les larves, aquàtiques, viuen damunt de lloses i d'altres superfícies de roca mare que estan cobertes per una capa prima d'aigua i, en general, entre la vegetació aquàtica. També han estat vistes a les parets laterals de roca que posseeixen les lleres de moltes rieres i rius calcaris.[4][11][12]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a tots els continents (llevat de l'Antàrtida): Europa[13] (la Gran Bretanya,[5] Portugal -incloent-hi les illes Açores-, l'Estat espanyol, França -incloent-hi l'illa de Còrsega-, Luxemburg, els Països Baixos, Bèlgica,[14] Alemanya, Eslovàquia, Hongria, Àustria, Suècia, Itàlia -incloent-hi les illes de Sardenya[15] i Sicília-, Grècia i Polònia), Àfrica (les illes Canàries, el Marroc, Algèria, Etiòpia, el Camerun, la República Democràtica del Congo, Zimbàbue, Sud-àfrica[16] i Madagascar),[17] Àsia (Turquia, Israel, Egipte, el Tadjikistan, l'Índia -incloent-hi Assam-, Sri Lanka, el Nepal, el Tibet, la Xina -Zhejiang i Fujian-, Corea del Sud, Corea del Nord, el Japó, Tailàndia, les illes Filipines, Sumatra, Java, Borneo i Bali), Amèrica (els Estats Units -Alaska, Califòrnia, Colorado, Carolina del Nord, Dakota del Sud, Illinois, Ohio, Virgínia, Maryland, Nou Hampshire, Washington, Arizona, Massachusetts, Minnesota, Oregon, Utah, Michigan, Montana, Geòrgia, el districte de Colúmbia, Maine, Nova York, Nova Jersey, Connecticut i Texas-, el Canadà -la Colúmbia Britànica, Ontario i Alberta-, Mèxic, les Antilles, Puerto Rico, la República Dominicana, Jamaica, Costa Rica, Panamà, Hondures, Veneçuela, el Perú, Xile, l'Argentina i el Brasil) i Oceania (Fiji, les illes Hawaii, Salomó, Austràlia -Nova Gal·les del Sud, Victòria i Tasmània-[18][19] i Nova Zelanda).[20][21][22][6][23][24][25][26][27][28][29][30][31]

Als Països Catalans

[modifica]

Els díxids més freqüents als rius catalans pertanyen als gèneres Dixa i Dixella, essent-ne el primer el que ha estat capturat en un nombre més gran de rius i rierols.[4]

Gèneres

[modifica]

Costums

[modifica]

Les larves solen descansar en forma de "U" a la superfície de l'aigua i neden mitjançant sacsejades de la meitat davantera del cos.[8] Els adults són voladors pobres,[6] es desplacen pel substrat horitzontalment fent ziga-zagues[4] i durant el dia descansen en posició vertical i amb el cap cap amunt.[8] Els mascles no mosseguen i es reuneixen en eixams.[5]

Observacions

[modifica]

Tenen atorgat un valor molt baix com a bioindicadors de la qualitat de les aigües dels rius on viuen.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ uBio (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Pape, T., Blagoderov, V., & Mostovski, M. B. (2011). Order Diptera Linnaeus, 1758. Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148(237), 222-229.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Puig, M. Àngels., 1999. Els macroinvertebrats dels rius catalans. Guia il·lustrada. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. ISBN 9788439348283. Pàgines 98-99.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 British Insects: the Families of Diptera - Dixidae Arxivat 2011-05-14 a Wayback Machine. (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 BugGuide (anglès)
  7. ↑ The New Diptera Site (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Diptera - Description of Order and Families in British Columbia (anglès)
  9. ↑ Digital Key to Aquatic Insects of North Dakota Arxivat 2010-06-10 a Wayback Machine. (anglès)
  10. ↑ 10,0 10,1 Australasian/Oceanian Diptera Catalog - Web Version - Family Dixidae (anglès)
  11. ↑ Bouchard, R.W., Jr., 2004. Guide to Aquatic Invertebrates of the Upper Midwest: Identification Manual for Students, Citizen Monitors, and Aquatic Resource Professionals. University of Minnesota. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2013-02-26. [Consulta: 4 juny 2012].
  12. ↑ R. H. L. Disney, 1999. British Dixidae (meniscus midges) and Thaumaleidae (trickle midges): keys with ecological notes. 56. Freshwater Biological Association. ISBN 0900386606
  13. ↑ Fauna Europaea Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
  14. ↑ Grootaert, P.; De Bruyn, L; De Meyer, M., 1991. Catalogue of the Diptera of Belgium. Studiedocumenten van het Koninklijk Belgisch Instituut voor Natuurwetenschappen, 70: 338 pp.
  15. ↑ C. Contini, 1965. I Dixidae della Sardegna. Nuovi reperti e descrizione di Palaeodixa frizzi n. gen., n. sp. (Diptera: Nematocera). Memorie della Società Entomologica Italiana 44: 95-108.
  16. ↑ The Dixid Midges (Dixidae) of South Africa[Enllaç no actiu] (anglès)
  17. ↑ Freeman, P., 1956. A revision of the species of Dixa (Diptera: Culicidae) from Africa south of the Sahara. Proceedings of the Royal Entomological Society of London B: 163-170.
  18. ↑ Australian Faunal Directory (anglès)
  19. ↑ Tonnoir, A. L., 1923. Australian Dixidae (Dipt.). Papers and Proceedings of the Royal Society of Tasmania 1923: 58-71.
  20. ↑ Belkin, J. N., 1968. Mosquito Studies (Diptera, Culicidae). VII. The Culicidae of New Zealand. Contributions of the American Entomological Institute 3: 1-182 (31).
  21. ↑ Tonnoir, A. L., 1924. New Zealand Dixidae (Dipt.). Records of the Canterbury Museum 2: 221-233.
  22. ↑ 22,0 22,1 Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  23. ↑ Ross H. Arnett, 2000. American Insects: A Handbook of the Insects of America North of Mexico. CRC Press. ISBN 0849302129
  24. ↑ Hutson, A. M., 1980. 6. Family Dixidae. pp. 110-111. A: Crosskey, R.W. (ed.). Catalogue of the Diptera of the Afrotropical Region. Londres: British Museum 1437 pp.
  25. ↑ Nowell, W. R., 1951. The Dipterous Family Dixidae in Western North America (Insecta: Diptera). Microentomology 16: 187-270
  26. ↑ Peters, T. M., 1981. Dixidae. Pàgs. 329-333. A: McAlpine, J.F., Peterson, B.V., Shewell, G.E., Teskey, H.J., Vockeroth, J.R. & Wood, D.M. (eds). Manual of Nearctic Diptera. Hull, Quebec: Canadian Government Publication Centre. Vol. 1.
  27. ↑ Peters, T. M., 1989. Superfamily Culicoidea. 19. Family Dixidae. pp. 187-188. A: Evenhuis, N.L. (ed.). Catalog of the Diptera of the Australasian and Oceanian Regions. Honolulu i Leiden: Bishop Museum Press i E.J. Brill. 1155 pp.
  28. ↑ Rozkošný, R., 1991. Family Dixidae. Pp. 66-71. A: Soós, Á. & Papp, L. (eds). Catalogue of Palaearctic Diptera. Vol. 2. Psychodidae—Chironomidae. Amsterdam: Elsevier, 499 pp.
  29. ↑ Stone, A., 1966. A Cataogue of the Diptera of the Americas south of the United States. Departamento de Zoologia, Secretaria da Agricultura, São Paulo, 10: 1-4 (2).
  30. ↑ GBIF (anglès)
  31. ↑ Rodiger Wagner, Amnon Freidberg i Reuven Ortal, 1991-1992. The Dixidae (Diptera: Nematocera) of Israel and Egypt, with a new Record from Greece. Israel Journal of Entomology. Vol. XXV-XXVI. Pàgs. 163-176. «PDF». Arxivat de l'original el 2013-10-01. [Consulta: 4 juny 2012].
  32. ↑ Papp, L.; Merz, B.; Földvári, M., 2006. Diptera of Thailand. A summary of the families and genera with references to the species representations. Acta Zoologica Academiae Scientiarum Hungaricae, 52(2): 97-269. «PDF».
  33. ↑ Dyar, H.G. & Shannon, R.C., 1924. Some new species of American Dixa Meigen (Diptera, Culicidae). Insecutor Inscitiae Menstruus. Washington 12: 193-201.
  34. ↑ Edwards, F. W., 1930. Bibionidae, Scatopsidae, Cecidomyiidae, Culicidae, Thaumaleidae (Orphnephilidae), Anisopodidae (Rhyphidae). Diptera Patagonia South Chile 2: 77-119 (101).
  35. ↑ Tree of Life (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Bickel, D.J., 1982. Diptera. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms. Vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 563-599.
  • George O. Poinar, Jr., 1992. Life in Amber. 350 pàgines, 147 Fig., 10 Tafeln, Stanford University Press, Stanford (Cal.). ISBN 0804720010.
  • K. Honomichl, H. Bellmann, 1994. Biologie und Ökologie der Insekten. CD-Rom, Gustav Fischer Verlag, Stuttgart.
  • Lukashevich, E.D., 1996. Mesozoic Dixidae (Insecta: Diptera) and the systematic position of the genera Dixamima (Rohdendorf, 1964) and Rhaetomyia (Rohdendorf, 1962). Paleontologicheskii zhurnal, 1996(1): 48-53. (en llengua russa, traducció a l'anglès a Paleontological journal, 30(1): 46–51). «Enllaç». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 3 juny 2012].
  • Michael Chinery, 2004. Pareys Buch der Insekten. Franckh-Kosmos Verlags-GmbH & Co. KG, Stuttgart. ISBN 3440099695.
  • Øyvind Håland, 1996. Dixidae, U-mygg. A: Aaagaard, K. & Dolmen, D. (red.): Limnofauna norvegica. Katalog over norsk ferskvannsfauna. Tapir forlag, Trondheim. Pàgines 199–201. ISBN 8251912148.
  • Wolfgang Weitschat i Wilfried Wichard, 1998. Atlas der Pflanzen und Tiere im Baltischen Bernstein. 256 pàgines, zahlr. Abb., Pfeil-Verlag, Múnic. ISBN 3931516458.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Díxids&oldid=33615439»