Emeleusita
Emeleusita | |
---|---|
Cristalls marronosos d'emeleusita en matriu | |
Fórmula química | Li₂Na₄Fe₂Si₁₂O30 |
Localitat tipus | illa d'Illutalik (Igdlutalik), Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
Classificació | |
Categoria | silicats > inosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DN.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DN.05 |
Dana | 66.3.4.3 |
Heys | 14.20.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 10,07Å; b = 17,35Å; c = 14,01Å; |
Duresa | 5 a 6 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,596 nβ = 1,597 nγ = 1,597 |
Birefringència | δ = 0,001 |
Dispersió òptica | r < v feble |
Impureses comunes | Ti, Zr, Al, Mn, Mg, Ca, K |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1977-021 |
Any d'aprovació | 1978 |
Símbol | Eme |
Referències | [1] |
L'emeleusita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la tuhualita.
Característiques
[modifica]L'emeleusita és un inosilicat de fórmula química Li₂Na₄Fe₂Si₁₂O30. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'emeleusita pertany a «09.DN - Inosilicats amb 6 cadenes dobles periòdiques» juntament amb els següents minerals: tuhualita, zektzerita, semenovita-(Ce) i ashcroftina-(Y).
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1978 a l'illa d'Illutalik, a Narsaq (Kujalleq, Groenlàndia), l'únic indret on ha estat trobada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, aegirina, quars, riebeckita, mica, zircó, pectolita, apatita, calcita, narsarsukita, nordita o torita.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Emeleusite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 octubre 2016].
- ↑ «Emeleusite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 octubre 2016].