Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Escut (arma)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Escut (arma defensiva))
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'armaEscut
Tipusarmadura i arma defensiva Modifica el valor a Wikidata
Un escut de bronze

Un escut és una arma defensiva manual formada per una làmina metàl·lica o una post folrada de cuir o metall,[1] per soldats de peu, cavallers i cavalleria, que es subjectava mitjançant una empunyadura central o portava al braç subjectada amb corretges. Segons la forma, que va variar històricament, les mides i la seva funció, a l'edat mitjana l'escut va rebre altres noms, com ara broquer (petit, bombat del mig, ordinàriament de fusta folrada de pell), pavès, rodella, tarja, darga, etc., mentre que el terme "escut" s'aplicava a l'arma defensiva de perfil triangular. La cara exterior de l'escut podia estar decorada amb un senyal heràldic, pintat damunt la superfície plana o enguixada per a donar-li relleu. Aquest costum va donar origen als anomenats escuts d'armes o armories.

Els escuts varien molt en mida i forma, des de grans panells que protegeixen tot el cos del portador fins a models petits (com el buckle) que estaven destinats al combat cos a cos. Els escuts també varien molt en gruix; mentre que alguns escuts estaven fets de taulons de fusta relativament profunds i absorbents per protegir els soldats de l'impacte de llances i ballestes, d'altres eren més prims i lleugers i dissenyats principalment per desviar els cops de fulles (com el roromaraugi o qauata de les Illes Salomon).[2] Finalment, els escuts varien molt en la seva forma, que van de la rodonesa a l'angularitat, la longitud i l'amplada proporcionals, la simetria i el patró de les vores; diferents formes proporcionen una protecció més òptima per a la infanteria o la cavalleria, milloren la portabilitat, proporcionen usos secundaris com la protecció de vaixells o com a arma, etc.

A la prehistòria i durant l'època de les primeres civilitzacions, els escuts eren fets de fusta, pell d'animals, canyes teixides o vímet. A l'antiguitat clàssica, les invasions bàrbares i l'Edat Mitjana, normalment es construïen amb àlber, til·ler o una altra fusta resistent a l'escletxa, cobertes en alguns casos amb un material com el cuir o la pell crua i sovint reforçades amb un capçal, una vora o un metall. banda.

Segons l'època i el lloc, els escuts podrien ser rodons, ovalats, quadrats, rectangulars, triangulars, bilabials o festonats. De vegades adoptaven la forma d'estels o planxes, o tenien tapes arrodonides sobre una base rectangular amb potser un forat per als ulls, per mirar a través quan s'utilitzaven en combat.

Mur d'escuts

[modifica]
Article principal: Mur d'escuts

La formació d'un mur d'escuts és una tàctica militar que era habitual en moltes cultures a l'època de la guerra pre-moderna. Hi havia moltes lleugeres variacions d'aquesta tàctica entre aquestes cultures, però en general, un mur d'escuts era una "paret d'escuts" formada per soldats que estaven en formació espatlla amb espatlla, que sostenien els seus escuts perquè estiguessin contraposats o superposats. Cada soldat es beneficia de la protecció tant dels escuts dels seus veïns com dels seu.

  • A la batalla de Hastings els saxons es feren forts amb un mur d'escuts.[3]

Escuts a la Ilíada

[modifica]

Homer parla d'escuts fets amb set pell de bou sobreposades. I una capa frontal de bronze.[4][5]

Escuts catalans

[modifica]

Marí Sanuto el Vell, cap al 1307, recomanava als croats de Terra Santa els escuts catalans, resistents i lleugers.[6][7]

« ... expedit tot esse clippeos in exercitu iam prædicto, quod quilibet dictæ gentis suo clippeo , loco et tempore ordinato , uti valeat et habere ; qui quidem clippei fecundum Cateloniæ usum facti, bonitati conueniant et etiam levitati : cuius ratio est ista : ... »
— Marí Sanuto. Gesta Dei Per Francos Sive Orientalium Expeditionum. Cap.VIII p.59.

Documents

[modifica]

L'estudi dels escuts i les seves variants pot emprar la consulta de tota mena de documents. Una mostra aleatòria i no exhaustiva, ordenada cronològicament, a continuació.

  • 215 aC. Batalla de Cannes. Escuts de vímet en tropes hispanes i gal·les.[8][9][10]
  • 1331. Pavès. "...Sexaginta octo paveses...".[11]
  • 1341. Broquer. «No gos portar... scut de racha, ni bracerola, ni broquer».[12]
  • 1388. "Item inveni in porticho supra scalam hospicii patris mei memorati sex pauessos cum signo de Vida , in pariete..."[13]
  • 1394. Tarja. "De la altra part [de la moneda] sia lo Timbre del dit senyor Rey, ab la Targe Reyal deiús..." [14]
  • 1438. "Per treballs meus de fer e obrar sis adargues e metre aquelles a punt ab tots sos arreus, de dos cuyros de brúffols..." (àpoca d'un corretger)
  • c.1600. Luís de Góngora y Argote. "...escudos pintan escudos...".[15]
  • 1631. "Bouclier" en sentit figurat.[16]
  • 1698. Definició de "pelta", l'escut dels peltastes (soldats d'infanteria lleugera).[17]
  • 1722. "Pelta" segons Dionisi d'Halicarnàs.[18]
  • 1848. Termes llatins per a escuts.[19]
  • 1854. "Broquel" (en castellà).[20]
  • 1886. Escuts dels zulu.[25]

Altres escuts

[modifica]
Escuts de plàstic en unitats finlandeses de control d’aldarulls.

Escut antiaeri

[modifica]

[26]

Escuts per a control d'aldarulls

[modifica]

[27][28]

Escuts humans

[modifica]

[29]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «escut | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2021].
  2. ↑ Skalfist, P.; Mikelsten, D.; Teigens, V. Historia de las armas y la tecnología militar desde sus inicios (en castellà). Cambridge Stanford Books, p. 97 [Consulta: 15 juliol 2023]. 
  3. ↑ «1066: The Shield Wall». [Consulta: 4 agost 2023].
  4. ↑ Monsacré, H. Tout Homère (en francès). Albin Michel, 2019, p. 188. ISBN 978-2-226-44865-1 [Consulta: 12 juliol 2023]. 
  5. ↑ de Romilly, J.; Mori, S.P.. Muros de Troya, playas de Ítaca: Homero y el origen de la épica (en castellà). Siruela, 2022, p. 22. ISBN 978-84-19207-81-4 [Consulta: 15 juliol 2023]. 
  6. ↑ Muntaner, R.; Catalans, I.E.; Filològica, S. La Crònica de Ramon Muntaner : edició i estudi: (pròleg - capítol 146) / Josep Antoni Aguilar Àvila. Institut d'Estudis Catalans, 2015, p. 252. ISBN 978-84-9965-265-8 [Consulta: 12 juliol 2023]. 
  7. ↑ Sanuto, M.T.; Bongars, J. Gesta Dei Per Francos Sive Orientalium Expeditionum, Et Regni Francorum Hierosolimitani Historia ... Orientalis Historiae Tomus ...: Liber Secretorum Fidelium Crucis Super Terrae Sanctae Recuperatione Et Conservatione quo Et Terrae Sanctae Historia ab Origine. Et Ejusdem vicinarumque Provinciarum Geographica descriptio continetur. 2 (en llatí). Wechel, 1611 [Consulta: 12 juliol 2023]. 
  8. ↑ Enciclopedia española del siglo diez y nueve, o Biblioteca completa de ciencias, literatura, artes, oficios, etc. ... (en castellà). Boix, 1842, p. 1-PA69 [Consulta: 3 agost 2023]. 
  9. ↑ Daly, G. Cannae: The Experience of Battle in the Second Punic War. Taylor & Francis, 2005, p. 100. ISBN 978-1-134-50712-2 [Consulta: 3 agost 2023]. 
  10. ↑ de Sicilia, D.; Esbarranch, J.J.T.; Hermida, J.M.G.. Biblioteca histórica. Libros IX-XII. (en portuguès). Gredos, 2016, p. 224. ISBN 978-84-249-3727-0 [Consulta: 3 agost 2023]. 
  11. ↑ de Montpalau, A.C.. Memorias Historicas Sobre La Marina Comercio Y Artes De La Antigua Ciuidad De Barcelona (en castellà). En La Imprenta De D. Antonio De Sancha, 1779, p. 1-PA412 [Consulta: 3 agost 2023]. 
  12. ↑ «Vocabulario del comercio medieval» (en castellà), 21-06-2023. [Consulta: 3 agost 2023].
  13. ↑ Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. Societat Arqueologica Luliana., 1907 [Consulta: 3 agost 2023]. 
  14. ↑ Alcover, A.M.; de Borja Moll, F. Diccionari català-valenciá-balear: omvemtaro ;exocpgrafoc o eto,òlogic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, recollides dels documents i textos antics i moderns, i del parlar vivent al principat de Catalunya, al regne de València, a les illes Balears, al departament francés dels Pirineus Orientals, a les valls d'Anrodda, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya. Editorial Moll, 1969 [Consulta: 3 agost 2023]. 
  15. ↑ de la Vega, G.; Foppens, F. OBRAS DE DON LVIS DE GONGORA: DEDICADAS AL EXCELLENTMO SEÑOR DON LUIS DE BENAVIDES, CARILLO, Y TOLEDO, &c. MARQUES DE CARACENA, &c (en estonià). De la Imprenta de FRANCISCO FOPPENS, Impressor y Mercader de Libros, 1659, p. 264 [Consulta: 3 agost 2023]. 
  16. ↑ de Jaubert de Barrault, J. Bouclier de la foy catholique, contre le Bouclier de la religion pretenduë, du Ministre Du Moulin... Par... Jean Jaubert de Barrault,... (en francès). par Antoine Estiene, 1631 [Consulta: 4 agost 2023]. 
  17. ↑ Lipsius, J.; Thysius, A. Roma illustrata, sive antiquitatum Romanarum breviarium. Accessit G. Fabricii Chemnicensis veteris Romæ cum nova collatio. Ex nova recensione A. Thysii ... postrema editio (en llatí), 1698, p. 47 [Consulta: 4 agost 2023]. 
  18. ↑ de Montfaucon, B.; Humphreys, D. Antiquity Explained, and Represented in Sculptures. J. Tonson & J. Watts, 1722, p. 46 [Consulta: 4 agost 2023]. 
  19. ↑ Rich, A. The Illustrated Companion to the Latin Dictionary and Greek Lexicon: Forming a Glossary of All the Words Representing Visible Objects Connected with the Arts, Manufactures, and Every-day Life of the Greeks and Romans, with Representations of Nearly Two Thousand Objects from the Antique. Longmans, 1849, p. 1-PA753-IA5 [Consulta: 4 agost 2023]. 
  20. ↑ Zúñiga, C.G.. Diccionario de los geroglificos que contienen las medallas antiguas Romanas, con un appendice de las ciudades y pueblos de España en que se batieron ó acuñaron; concluyendo á su final con un diccionario latino de las letras mayúsculas que los Romanos usaban como abreviaturas en sus inscripciones publicas y medallas (en castellà). Jos. Vilas, 1854, p. 18 [Consulta: 4 agost 2023]. 
  21. ↑ Salvá, V. Nuevo diccionario de la lengua castellana (en castellà). Garnier, 1865, p. 242 [Consulta: 3 agost 2023]. 
  22. ↑ Wissler, C. Some Protective Designs of the Dakota. DigiCat, 2022, p. 22 [Consulta: 3 agost 2023]. 
  23. ↑ Ewers, J.C.. The Horse in Blackfoot Indian Culture: With Comparative Material from Other Western Tribes. U.S. Government Printing Office, 1955, p. 203 [Consulta: 3 agost 2023]. 
  24. ↑ Hodge, F.W.. ... Handbook of American Indians North of Mexico: A-M. U.S. Government Printing Office, 1907, p. 88 [Consulta: 3 agost 2023]. 
  25. ↑ Wood, J.G.. Man and His Handiwork. Society for promoting Christian knowledge, 1886, p. 305 [Consulta: 4 agost 2023]. 
  26. ↑ Bush, P.J.. Regreso a Malvinas (en castellà). First Edition Design eBook Publishing, 2015, p. 90. ISBN 978-1-62287-849-9 [Consulta: 3 agost 2023]. 
  27. ↑ Carraher, C.E.. Carraher's Polymer Chemistry. CRC Press, 2017, p. 245. ISBN 978-1-4987-3745-6 [Consulta: 4 agost 2023]. 
  28. ↑ Kagan, D.; Viggiano, G.F.. Men of Bronze. Princeton University Press, 2015, p. 165. ISBN 978-0-691-16845-6 [Consulta: 4 agost 2023]. 
  29. ↑ Gordon, N.; Perugini, N. Human Shields: A History of People in the Line of Fire. University of California Press, 2020. ISBN 978-0-520-97228-5 [Consulta: 4 agost 2023]. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escut

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escut_(arma)&oldid=34194906»