Estibioustalečita
 Estibioustalečita | |
|---|---|
 Zones amb estibioustalečita marcades de color blau  | |
| Fórmula química | (Cu₄Cu₂)(Cu₄Cu+₂)(Sb₂Te₂)Se₁₂Se |
| Localitat tipus | jaciment d'urani d'Ústaleč, Nalžovské Hory, Districte de Klatovy, Regió de Plzeň, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GB. |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 10,828(4) Å |
| Grup puntual | 4 3m - hextetraedral |
| Grup espacial | i4 3m |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2021-071 |
| Símbol | Súč |
| Referències | [1] |
L'estibioustalečita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al subgrup de la ustalečita.
Característiques
[modifica]L'estibioustalečita és un mineral de fórmula química (Cu₄Cu₂)(Cu₄Cu+₂)(Sb₂Te₂)Se₁₂Se. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2021, sent publicada en el mes de desembre de 2022.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del departament de mineralogia i petrologia del Museu Nacional de Praga, a la República Txeca, amb el número de catàleg: p1p 7/2021.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al jaciment d'urani d'Ústaleč, a Nalžovské Hory, dins el districte de Klatovy (Regió de Plzeň, República Txeca). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]
- ↑ «Stibioústalečite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑ Sejkora, Jiri; Plasil, Jakub; Makovicky, Emil «Stibioustalecite, Cu6Cu6(Sb2Te2)Se13, the first Te-Se member of tetrahedrite group, from the Ustalec, Czech Republic». Journal of Geosciences, 67, 4, 14-12-2022, pàg. 289–297. DOI: http://doi.org/10.3190/jgeosci.359 [Consulta: 4 abril 2023].