Fernando Botero Angulo

Fernando Botero Angulo

Fernando Botero el 2006
Nom original	(es) Fernando Botero
Biografia
Naixement	Fernando Botero Angulo 19 abril 1932 Medellín (Colòmbia)
Mort	15 setembre 2023 (91 anys) Mònaco
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	Pietrasanta
Nacionalitat	Colòmbia
Grup ètnic	Colombians
Formació	Universitat Nacional de Colòmbia Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Activitat
Camp de treball	Escultura, art figuratiu i pintura
Lloc de treball	Bogotà Mèxic Nova York Pietrasanta París Alemanya Medellín
Ocupació	Escultor i pintor
Activitat	1947 - 2012
Membre de	Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Gènere	Art figuratiu, al·legoria i retrat
Moviment	Art figuratiu
Influències	Francisco de Goya y Lucientes, Diego Velázquez, Piero della Francesca i Diego Rivera
Participà en
24 juny 1977	documenta 6
Obra
Obres destacables (1984) La corrida (1984) La mort de Luís Chalmeta (1987) El Gat del Raval
Família
Cònjuge	Sophia Vari (1978–2023), mort Gloria Zea (1955–1960)
Fills	Fernando Botero Zea  () Gloria Zea
Premis
(2007)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (14 maig 1999)  doctor honoris causa per la Universitat de Miami (1977)  Creu de Plata de l'Orde de Boyacá
Obres destacables
Gat de Botero a la Rambla del Raval (Barcelona)
Signatura

Fernando Botero Angulo (Medellín, 19 d'abril de 1932 - 15 de setembre de 2023) va ser un pintor i escultor colombià dels segles XX i XXI. Del seu estil són característiques les figures inflades i arrodonides, tant en pintura com en escultura. Les escultures solen ser de color negre.

Als seus inicis, els temes que solia representar eren escenes costumistes, tema que no va abandonar mai, però a les seves obres més tardanes ha va anar afegint temes polítics d'actualitat, com per exemple tortures dels estatunidencs a iraquians en la seva guerra. El seu estil és proper a l'expressionisme. En la pintura solen dominar els colors foscos, que de vegades contrasten amb d'altres de vius, i amb el pas del temps ha anat definint més les figures i contorns. S'inspira en la recerca de monumentalitat dels frescos mexicans i dels pintors del Renaixement italià. Els seus personatges, humans o animals, sempre tenen volums exageradament arrodonits.

El 1948 va aconseguir exposar per primera vegada a Medellín abans d'acabar els seus estudis secundaris. Els va acabar i el 1951 va traslladar-se a Bogotà, on va realitzar dues exposicions i va guanyar un premi que li va donar l'oportunitat de viatjar a Barcelona l'any següent. Va viatjar a Madrid i Itàlia i va rebre fortes influències franceses. Poc entès a Colòmbia, va haver de viatjar a Mèxic el 1956 i a Nova York el 1957 per a poder seguir treballant. En aquesta darrera ciutat, va viure durant anys i es va impregnar d'un estil plàstic definit, amb colors clars i delicats, alhora que despertava la seva passió per Rubens. Va ser llavors quan va assolir fama mundial. El 1983, es va traslladar a viure a Pietrasanta, Itàlia, i des de 1996 també tenia un taller a Mònaco. Durant les darreres dècades de la seva vida residí en diversos llocs. Ha exposat en nombroses ciutats d'Amèrica i Europa i moltes de les seves escultures són en ciutats repartides per tot el món. Igualment, feu donacions importants a Medellín i Bogotà.

Vegeu també

• La maternitat, escultura de Botero de 1996 a Oviedo.