Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Ferropargasita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFerropargasita
Fórmula químicaNaCa₂(Fe₄2+Al)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
Epònimpargasite rootname series (en) Tradueix i Ferrós Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats > amfíbols
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.10 Modifica el valor a Wikidata
Heys16.22.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,95Å; b = 18,14Å; c = 5,35Å; β = 105,05°
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colorde marró verdós a verd fosc, negre
Maclessimples o múltiples al llarg de {100}
Exfoliacióperfecta en {110}
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllade verd-gris clar a marró verdós
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,700 nβ = 1,713 nγ = 1,718
Birefringènciaδ = 0,018
Dispersió òpticarelativament forta
Impureses comunesMn, K
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd), mineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2012 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolFprg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La ferropargasita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel pargasita. Rep el seu nom en al·lusió a la seva similitud química amb la pargasita i al seu contingut en ferro(II).

Característiques

[modifica]

La ferropargasita és un silicat de fórmula química NaCa₂(Fe₄2+Al)(Si₆Al₂)O22(OH)₂. A més dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de manganès i potassi. Cristal·litza en el sistema monoclínic com a intercreixements homoaxials amb la grunerita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.

És el terme extrem d'una sèrie de solució sòlida amb la pargasita (NaCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O22(OH)₂), en la qual la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferropargasita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

La ferropargasita apareix en amfibolites (roques metamòrfiques que contenen amfíbols) en formacions amb bandes de ferro metamorfosades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: grunerita, almandina, biotita, clinoclor, magnetita i quars.[2]

S'ha trobat ferropargasita a Alemanya, Angola, l'Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, França, Groenlàndia, l'Índia, Itàlia, el Japó, Mongòlia, Namíbia, Noruega, Polònia, la República Txeca, Rússia, Suïssa i la Xina. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Joaquina primera, a la localitat de Bellmunt del Priorat (Tarragona),[1] i a la zona de Bellesguard, a la muntanya del Tibidabo (Barcelona).[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Ferro-pargasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Ferropargasite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 26 gener 2017].
  3. Castanera Moyano, Carles; Mingueza de la Villa, Pedro «Mineralogia de la zona de Bellesguard, muntanya del Tibidabo, Barcelona, Catalunya». Mineralogistes de Catalunya, 15, 2, 11-2023, pàg. 69-76 [Consulta: 24 febrer 2024].