José de Urrutia y de las Casas
José de Urrutia y de las Casas (1798), per Francisco de Goya. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 novembre 1739 Zalla (Biscaia) |
Mort | 1r març 1803 (63 anys) Madrid |
Capità general de Catalunya | |
1r gener 1795 – 1796 ← Luis Firmin de Carvajal – Juan Vicente de Güemes y Pacheco → | |
Governador de Ceuta | |
gener 1792 – maig 1793 – Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas → | |
Activitat | |
Ocupació | explorador, cartògraf, militar, enginyer |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
Rang militar | Capità General de l'Exèrcit |
Conflicte | Guerra Gran Guerres Napoleòniques Guerra d'Independència dels Estats Units |
Premis | |
José Ramón de Urrutia y de las Casas (Zalla, 19 de novembre de 1739 - Madrid, 1 de març de 1803) va ser un militar basc al servei de la corona espanyola.[1] Va estudiar a Balmaseda i posteriorment a l'Acadèmia Militar de Matemàtiques de Barcelona. Va ingressar a l'exèrcit el 1755, embarcant a Mèxic on va fer de cartògraf militar i després d'inspector. És destinat a les Illes Canàries el 1770 d'on marxa per participar durant la Guerra d'Independència dels Estats Units en el setge de Gibraltar el 1779, on fou ferit i enviat a la presa de Menorca dirigida pel duc de Crillon, des d'on torna a Gibraltar per continuar els combats. Firmada la pau amb la Gran Bretanya el 1783 va ser nomenat Comandant General d'Algesires, i va visitar durant quatre anys Prússia, França, les Províncies Unides, l'Arxiducat d'Àustria, Suècia, l'Imperi Otomà, el Regne de la Gran Bretanya i l'imperi Rus. Va participar en la Guerra russoturca com general de l'Imperi Rus.
De retorn al Regne d'Espanya, Carles IV, el va nomenar mariscal i el va destinar a dirigir la guerra contra el Marroc pel setge a la ciutat de Ceuta, on va derrotar el soldà. Durant la Guerra Gran va comandar les tropes a Navarra, que va conquerir als francesos, d'on va passar a Catalunya, des d'on va atacar la Baixa Cerdanya i el Rosselló en la batalla del Fluvià, i on va ser nomenat Capità General de Catalunya.[2] El 1799 fou nomenat comandant general interí del Real Cos d'Artilleria i Gran d'Espanya, que va rebutjar, i va rebutjar l'ordre de Manuel Godoy d'anar a la Guerra de les Taronges contra el Regne de Portugal, amb qui es va enemistar.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Bermúdez de Castro, Luis: El Capitán General D. José de Urrutia, Revista Ejército, n.° 56
- Beerman, Eric: ¿Quién era el General Urrutia que Goya retrató?, Universidad Complutense de Madrid Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
- Escagües de Javierre, Isidoro; A los Capitanes Generales inmerecidamente olvidados: El Excmo. Sr. D. José de Urrutia y de las Casas".
Enllaços externs
[modifica]- D. José de Urrutia, en la web de Ingenieros Militares de España.
- Mapa de la frontera de los dominios del rey en América del Norte por José de Urrutia.
- El General José de Urrutia en el Museo Nacional del Prado.