Riu de Gorgos
| ||||
| Tipus | riu àrea protegida Natura 2000  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 548,06 m | |||
| Entitat territorial administrativa | País Valencià (Espanya) | |||
| Localització | Fageca (Vall de Seta) | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Marina Alta (País Valencià) | |||
| Localització | Mediterrani a Xàbia | |||
| Desembocadura | mar Mediterrània | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 42 ( ) km | |||
| Travessa | Comtat i la Marina Alta (País Valencià) | |||
| Superfície | 283,2 km² | |||
| Àrea protegida Natura 2000 | ||||
| Identificador | ES5212004 | |||
El riu de Gorgos és una típica rambla mediterrània que discorre en la seua major part per la comarca valenciana de la Marina Alta.[1] En alguns trams es diu riu de Castells, riu de Xaló o riu de Benigembla.[1]
Ha estat declarat com a lloc d'importància comunitària (LIC) en la xarxa Natura 2000 per part de la Unió Europea, a causa de l'alt valor ecològic i ambiental.[2]
Aquest riu naix a Castell de Castella al llogaret de Plat de Patrocos de la confluència del barranc de Malafí que re cull les aigües de l'Alfaro i del barranc de Castell de Castells que drena les serres de Serrella.[3] Desemboca al mar mediterrani al barri de les Duanes de la Mar de la ciutat de Xàbia.[1]
Recorregut
[modifica]La conca té una superfície de 283,2 km² i el riu té uns 55 km de llargària.[3] Comença el seu recorregut en les poblacions de Famorca i Castells de Serrella, on és conegut com el riu de Castells. Passa per Benigembla, Murla, Parcent, Alcalalí i Xaló. Al pla de Petracos rep l'aportació d'un dels seus afluents més emblemàtics, el barranc de Malafí, i s'anomena riu de Xaló mentre travessa totes les poblacions de la Vall de Pop i d'Aixa, però a partir de Llíber passa a anomenar-se riu de Gorgos. Després, rep les aigües del barranc de la Font d'Aixa. A continuació, passa per Gata de Gorgos i desemboca finalment a Xàbia.
Característiques
[modifica]Les pluges torrencials de la tardor solen provocar freqüents avingudes, sobretot al curs mitjà del riu; però, a l'estiu, es manté pràcticament sec, tret d'alguns tolls on tot l'any hi ha aigua, que s'aprofita per al reg de taules d'horta. El seu llit té una gran permeabilitat, el que fa que el seu cabal servisca per a nodrir moltes fonts per efecte de la filtració sota els estrats horitzontals de l'Eocè.[1]
Flora
[modifica]
A la ribera del riu de Gorgos creix abundosament la boga, baladre i canya.[4]
Les diferents espècies de boga (Typha), una planta de fulla perenne que assecat es fa per trenar seients per a cadires.[5] El baladre hi és autòcton i creix als codolars de la ribera.
Capçalera
[modifica]- Barranc de Fageca
- Barranc de Malafí
- Barranc de la Bóta
- Barranc de Petracos
Curs mitjà (o subcomarca d'Aixa-Pop)
[modifica]- Barranc d'es Maīc
- Barranc de la Foia
- Barranc de Passula
- Riuet de Cuta
- Barranquet de Llíber
Curs baix
[modifica]- Barranc de la Font d'Aixa
- Barranc de l'Horta o de Teulada
- Barranquera de Xàbia
- Molí de Xancossa (Castell de Castells)
- Molí del Gomis (Castell de Castells)
- Molinet Vell (Benigembla)
- Molí del Primo (Parcent)
- Molí de les Hortes (Alcalalí)
- Molí de la Raconada (Alcalalí)
- Molí de la Tarafa (Xaló)
- Molí Nou (Xaló)
- Molí del Giner (Xaló)
- Molinet de Llíber (Xaló)
- Molí de la Xaraca (Llíber)
- Molí de Caselles (Xàbia)
- Molí de Climent (Xàbia)
- Molí de Narret (Xàbia)
- Molí de Garçó (Xàbia)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Riu de Gorgos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Llistat LIC - xarxa Natura 2000». Generalitat del País Valencià. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Sendra Bañuls, 1996, p. 17.
- ↑ «Riu Gorgos». Comunitat Valenciana. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ Ventura, Vicent. «El Cadirer». Castelló Notícies, 28-08-2022. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «Visor cartogràfic de la». Generalitat del País Valencià. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ Sendra Bañuls, Fernando «Un patrimoni quasi desaparegut: els molins d’aigua del riu Gorgos». Aguaits, 12, 1996, pàg. 7-30.
