Xirokxinita

Xirokxinita
Fórmula química	KNaMg₂(Si₄O10)F₂
Localitat tipus	Mina d'apatita de Kirovskii, Mont Kukisvumtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.20
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,269(2) Å; b = 9,092(2) Å; c = 10,198(4) Å; β = 100,12°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	incolor a gris clar
Exfoliació	perfecta {001}
Fractura	micàcia
Tenacitat	flexible
Duresa	2,5
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,922 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,526(1) nβ = 1,553(2) nγ = 1,553(2)
Birefringència	δ = 0,027
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 5° (5)
Dispersió òptica	no observada
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2001-063
Any d'aprovació	2001
Símbol	Shk
Referències

La xirokxinita o shirokshinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral. Rep el nom per Nikolai Xirokxin (1809 - ?), pel seu treball sobre la geologia, petrologia i geomorfologia del massís de Khibini, a Rússia.

Característiques

La xirokxinita és un silicat de fórmula química KNaMg₂(Si₄O₁₀)F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 2786/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina d'apatita de Kirovskii, situada al mont Kukisvumtxorr, dins el massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita a l'àrea de Pieta Creek, al comtat de Mendocino (Califòrnia, Estats Units). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.