Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Zeev Sternhell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaZeev Sternhell

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) זאב שטרנהל Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 abril 1935 Modifica el valor a Wikidata
Przemyśl (Segona República Polonesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 2020 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcomplicacions quirúrgiques Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMont del Repòs Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París X Nanterre - ciències polítiques (–1969)
Institut d'Estudis Polítics de París
Universitat Hebrea de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJean Touchard Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiències polítiques, història i sociologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, periodista d'opinió, politòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Hebrea de Jerusalem
Universitat d'Addis Abeba, director Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Laborista Israelià Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enNacionalisme francès, feixisme, nazisme i antisemitisme Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsYael Sternhell Modifica el valor a Wikidata
Premis

Zeev Sternhell (n. 1935 - Jerusalem, 21 de juny de 2020) fou un historiador israelià. En opinió de Roger Griffin, un de les majors autoritats mundials sobre el tema del feixisme.[1] Sternhell va dirigir el Departament de Ciències polítiques de la Universitat Hebrea de Jerusalem i va escriure per al periòdic Haaretz. Sternhell va rebre el Premi Israel per a la Ciències Polítiques en 2008.[2]

Biografia

[modifica]

Zeev Sternhell va néixer en Przemyśl, Polònia en una família jueva amb inclinació sionista. El seu avi i pare eren comerciants tèxtils.[3] Quan després del Pacte Germà-Soviètic (1939) la Unió Soviètica va ocupar Polònia oriental, soldats russos van ocupar part de la seva casa. El seu pare va morir de causes naturals. Pocs mesos després de l'Operació Barbarroja (1941, atac alemany a la Unió Soviètica, que incloïa el control total de Polònia per l'Alemanya nazi) la seva família va ser enviada al gueto. La seva mare i germana major, Ada, van ser executades quan ell tenia set anys. Un oncle seu que posseïa un permís per treballar fora del gueto li va portar subrepticiamente a Leópolis, i va trobar un funcionari polonès que va estar disposat a ajudar-los.[4] Proveïts de documentació ària falsificada, Stenhell, el seu oncle i cosí van viure com a polonesos catòlics. Després de la guerra, va ser batejat, prenent el nom polonès de Zbigniew Orolski. Es va fer monaguillo de la catedral de Cracovia. El 1946, amb 11 anys, Sternhell va ser evacuat a França en un tren de nens de la Creu Vermella. Allí va viure amb una tia. Va aprendre francès i va ser admès en una escola de Avignon malgrat la dura competència.

En l'hivern de 1951, amb 16 anys, Sternhell va emigrar a Israel sota els auspicis de la Aliyá Juvenil, i va ser enviat a la ciutat de la joventut de Magdiel. En els anys 1950, Sternhell va servir com a comandant d'escamot en la brigada d'infanteria Golani. Va combatre com reservista en la Guerra dels Sis Dies, la Guerra del Yom Kippur i la Guerra del Líban.

Entre 1957-1960 va estudiar història i ciència política a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on es va graduar cum laude. El 1969, va obtenir el doctorat del Institut d'Études Politiques de Paris[5] per la seva tesi titulada Les idees socialesy polítiques de Maurice Barrès.

Al setembre de 2008, Sternhell va ser objecte d'un atemptat que, segons sospita la policia israeliana, va ser perpetrat per extremistes jueus, per causa de la seva postura contrària a l'ocupació dels territoris palestins.[6]

Sternhell vivia a Jerusalem amb la seva dona Ziva, historiadora de l'art. Tenen dues filles.[7]

Carrera acadèmica

[modifica]

El 1976, Sternhell va arribar a ser co-editor de The Jerusalem Quarterly, on va seguir publicant fins a 1990. El 1981, va ocupar una plaça de professor de ciència política a la Universitat Hebrea de Jerusalem. El 1989, va ser triat per a la càtedra Léon Blum de Ciència Política de la mateixa universitat i nomenat membre del consell editorial de History and Memory. El 1991, el govern francès li va concedir la distinció de "Chevalier de l'Ordre donis Arts et donis Lettres" per la seva contribució a la cultura francesa. El 1996, va ser nomenat membre del consell editorial del Journal of Political Ideologies.

Postura política

[modifica]

Sternhell ha estat un constant partidari de la pau a Israel, s'ha declarat un sionista militant i critica en els seus articles de premsa l'ocupació israeliana dels territoris palestins i la política d'Israel cap a ells.[8] En la seva obra Els mites fundadors d'Israel (publicada en hebreu el 1995) Sternhell afirma que la principal justificació moral que el sionisme va donar a la fundació de l'Estat d'Israel el 1948 va ser el dret històric dels jueus a la terra. En l'epíleg, va escriure el següent:

De fet, des del començament, un sentit d'urgència va donar als primers sionistes la profunda convicció que la tasca de reconquistar el país tenia una base moral sòlida. L'argument del dret històric dels jueus a la terra va ser merament un ausnto polític i de propaganda. A la vista de la catastròfica situació dels jueus al començament de segle, l'ús d'aquest argument es va justificar per tots els mitjans, i va anar entre tots el més legitimat a causa de l'amenaça de mort que penjava sobre els jueus. Els drets històrics van ser invocats per servir a la necessitat de trobar un refugi.[9]

Sternhell argumenta que després de la Guerra dels Sis Dies de 1967, l'amenaça sobre els jueus va desaparèixer, la qual cosa va canviar la base moral per retenir les conquestes:

Cap líder va ser capaç de dir que la conquesta de la Ribera Occidental (Cisjordània) mancava de la base moral de la primera meitat del segle xx, nominalment per les circumstàncies of distress en les quals es va fundar Israel. Un poble molt més perseguit necessitava i mereixia no només un shelter, sinó també un estat propi. [...] Mentre que les conquestes de 1949 van ser una condició esencial per tal de fer possible la fundació de l'estat d'Israel, el intent de retenir les conquestes de 1967 ha tingut un forta olor d'expansió imperial.[10]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Roger Griffin. The Nature of Fascism. Routledge. 1993. p. 6
  2. [enllaç sense format] http://www.haaretz.com/hasen/spages/952468.htmlHaaretz's[Enllaç no actiu] Sternhell wins Israel Prize
  3. «Amazing grace - Haaretz - Israel News». Arxivat de l'original el 2008-04-02. [Consulta: 16 gener 2018].
  4. «Haaretz's Ze'ev Sternhell wins Israel Prize in political science - Haaretz - Israel News». Arxivat de l'original el 2013-01-03. [Consulta: 16 gener 2018].
  5. «Zeev Sternhell (nias)». Arxivat de l'original el 2008-09-10. [Consulta: 16 gener 2018].
  6. JUAN MIGUEL MUÑOZ Extremistas judíos lanzan una bomba contra un prestigioso intelectual israelí contrario a la ocupación, El País 25/09/2008
  7. «Zeev Sternhell, historien israélien spécialiste du fascisme, est mort» (en francès). Le Monde.fr, 21-06-2020.
  8. «Interview in Haaretz». Arxivat de l'original el 2009-04-09. [Consulta: 16 gener 2018].
  9. Z. Sternhell, 1998, 'The Founding Myths of Israel', ISBN 0-691-01694-1, p.338
  10. Z. Sternhell, 1998, 'The Founding Myths of Israel', ISBN 0-691-01694-1, p.336

Enllaços externs

[modifica]