Max Stirner
 Caricatura de Max Stirner | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Bayreuth, 25 d'octubre de 1806 |
| Mort |
Berlín, 26 de juny de 1856 (49 anys) |
| Ocupació | Filòsof, periodista, traductor, escriptor, educador i professor de filosofia |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Max Stirner (Bayreuth, Baviera, 1806 — Berlín, 1856), pseudònim de Johann Kaspar Schmidt, fou un filòsof anarquista alemany, que exaltava l'egoisme radical.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Per a mi, res no està per damunt meu.[1]
Frase amb la qual s'acaba la introducció de l'obra "L'únic i la seva propietat"..
- Tan sols sós lliure d'allò de què m'he desempallegat.
- Jo no sóc Res, en el significat de buit; però sóc el Res creador, el Res del qual el meu Jo creador ho crea Tot.[1]
- Introducció del llibre: L'únic i la seva propietat.
- El diví és la causa de Déu; l'humà, la causa de l'home. La meva causa no és ni divina ni humana, no és ni el Veritable, ni el Bé, ni el Just, ni el Lliure, és el meu, no és general, sinó única, com Jo sóc Únic.
- L'únic i la seva propietat.
- Jo ho rebo tot de l'Estat. Puc tenir res sense permís de l'Estat? No, tot el que podria obtenir així, m'ho arrabassa advertint que manco de títols de propietat: tot el que posseeixo ho dec a la seva clemència. La burgesia es sosté únicament en els títols. El burgès solament és el que és, gràcies a la benèvola protecció de l'Estat. Hauria de perdre-ho tot si el poder de l'Estat arribés a desplomar-se. Però, quin és la situació del desposseït en aquesta fallida social del proletariat? Com tot el que té, i el que podria perdre, s'escriu amb un zero, no té per a aquest zero cap necessitat de la protecció de l'Estat. Al contrari, sols pot guanyar si aquesta protecció arribés a faltar als protegits.[1]
- A la primera part del llibre "L'únic i la seva propietat", al capítol "El liberalisme polític"..
- Els obrers disposen d'un poder formidable i quan arribin a adonar-se'n i es decideixin a usar-lo, res no els podrà aturar. Bastarà que cessin tot el treball i s'apropiïn tots els productes del seu treball, que els considerin i en gaudeixin com a propis. Aquest és el significat dels mots obrers que veiem esclatar gairebé per tot arreu.[1]
- A la primera part del llibre "L'únic i la seva propietat", al capítol "El liberalisme polític"..
- Com podeu ser veritablement únics, si existeix en vosaltres la menor petjada de dependència, la menor cosa que no sigui Vosaltres i res més que Vosaltres? Mentre romangueu encadenats els uns a uns altres, no podreu parlar de Vosaltres en singular, mentre us uneixi un llaç, romaneu un plural; de vosaltres dotze feu la dotzena, mil formeu un poble i alguns milions la Humanitat![1]
- A la primera part del llibre "L'únic i la seva propietat", al capítol "El liberalisme humanista"..