barra

Potser volíeu: barrà, barrá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈba.rə/, occidental /ˈba.ra/
• Rimes: -ara
• Etimologia: D’origen preromà incert, segle XIII, cognat de quasi totes les llengües romàniques.

Nom

barra f. ‎(plural barres)

1. Peça recta i llarga de secció uniforme.
2. Comestible preparat en forma allargada.
3. Taulell d’un bar on se serveixen i consumeixen menjars i begudes.
4. Pal o faixa d’un escut heràldic.
5. Signe gràfic de separació, vertical (|) o inclinat (/).
6. Atreviment sense vergonya.

Derivats

• barrera

Compostos i expressions

• barra de pa

Traduccions

Peça recta i llarga

• Anglès: bar ^(en)
• Castellà: barra ^(es)
• Francès: barre ^(fr)

Comestible allargat

• Anglès: loaf ^(en), bar ^(en)
• Castellà: barra ^(es)
• Francès: tablette ^(fr)

Atreviment

• Anglès: cheek ^(en)
• Castellà: desfachatez ^(es)
• Francès: culot ^(fr)

Verb

barra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de barrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb barrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bar·ra (2)
• Anagrames: arbra, arbrà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈba.ra/
• Rimes: -ara

Nom

barra f. ‎(plural barras)

1. barra

Verb

barra

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb barrar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb barrar

Variants

• [2]: (voseo) barrá

Verb

barra

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb barrer
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb barrer
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb barrer

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·rra (2)