aurata

Llatí

• Etimologia: Del adjectiu auratus « daurat »

Adjectiu

aurāta

1. nominatiu femení singular de auratus
2. vocatiu femení singular de auratus
3. nominatiu neutre plural de auratus
4. acusatiu neutre plural de auratus
5. vocatiu neutre plural de auratus

aurātā

1. ablatiu femení singular de auratus

Nom

aurāta f. ‎(genitiu aurātae)

1. orada (Sparus aurata)

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	aurāta	aurātae
Vocatiu	aurāta	aurātae
Acusatiu	aurātam	aurātās
Genitiu	aurātae	aurātārum
Datiu	aurātae	aurātīs
Ablatiu	aurātā	aurātīs

Descendents

• Català: orada

Vegeu també

• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «aurata». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.
• Gaffiot, Félix. Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 192. (com daurade, poisson)