impedir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.pəˈði/
Occidental:	nord-occidental /im.peˈði/
	valencià /im.peˈðiɾ/, /im.peˈði/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del llatí impedīre, segle XIV.

Verb

impedir trans.

1. No deixar que es faci alguna cosa.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	impedir			haver impedit
gerundi	impedint			havent impedit
participi	impedit, impedida, impedits, impedides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	impedeixo	impedeixes	impedeix	impedim	impediu	impedeixen
	impedesc						bal
	impedeixi						sept
	impedisc	impedixes	impedix			impedixen	occ
	impedixo						n-occ
imperfet	impedia	impedies	impedia	impedíem	impedíeu	impedien
passat simple	impedí	impedires	impedí	impedírem	impedíreu	impediren
futur	impediré	impediràs	impedirà	impedirem	impedireu	impediran
condicional	impediria	impediries	impediria	impediríem	impediríeu	impedirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	impedeixi	impedeixis	impedeixi	impedim	impediu	impedeixin
	impedisca	impedisques	impedisca			impedisquen	occ
	impedesqui	impedesquis	impedesqui	impediguem	impedigueu	impedesquin	bal
imperfet	impedís	impedissis	impedís	impedíssim	impedíssiu	impedissin
		impedisses		impedíssem	impedísseu	impedissen
	impedira	impedires	impedira	impedírem	impedíreu	impediren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	impedeix	impedeixi	impedim	impediu	impedeixin
	–		impedesqui	impediguem		impedesquin	bal
	–	impedix	impedisca			impedisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	impedeix						bal, alg
imperfet	impediva	impedives	impediva	impedívem	impedíveu	impediven	n-occ, alg
	impedigueva	impedigueves	impedigueva	impediguévem	impediguéveu	impedigueven	n-occ
passat simple	impedigué	impedigueres	impedigué	impediguérem	impediguéreu	impedigueren	bal
condicional	impediriva	impedirives	impediriva	impedirívem	impediríveu	impediriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	impedixa	impedixes	impedixa	impedisquem	impedisqueu	impedixen	n-occ
		impedixos	impedixo				n-occ
	impedesca	impedesques	impedesca			impedesquen	bal
imperfet	impedigués	impediguesses	impedigués	impediguéssem	impediguésseu	impediguessen
	impedissi		impedissi				sept, alg
	impediguera	impedigueres	impediguera	impediguérem	impediguéreu	impedigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... impedit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... impedir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... impedit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... impedit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... impedit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... impedit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... impedir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... impedit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... impedit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... impedit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: impedeixo, impedeix, impedim

Derivats

• impedible

Relacionats

• impedient, impediment, impedimenta, impedit, impeditiu

Sinònims

• destorbar, dificultar, obstaculitzar, obstruir.
• evitar, prohibir.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: behindern ^(de)
• Anglès: impede ^(en), hinder ^(en)
• Búlgar: преча ^(bg) ‎(pretxa)
• Castellà: impedir ^(es)
• Finès: haitata ^(fi)
• Francès: empêcher ^(fr), entraver ^(fr)
• Gallec: impedir ^(gl)
• Grec antic: κωλύω ^(grc) ‎(kōlýō)
• Hongarès: gátol ^(hu)
• Italià: impedire ^(it)
• Llatí: impedire ^(la)
• Maori: rore ^(mi)
• Neerlandès: belemmeren ^(nl)
• Portuguès: impedir ^(pt)
• Romanès: împiedica ^(ro)
• Rus: меша́ть ^(ru) ‎(meixat)
• Txec: překážet ^(cs)
• Xinès: 阻礙 ^(zh) ‎(阻碍, zǔ'ài)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·dir (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: impedir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \im.peˈðiɾ\

Americà: alt /im.p(e)ˈdiɾ/, baix \im.peˈðiɾ\

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí impedīre.

Verb

impedir trans. ‎(present impido, passat impedí, futur impediré)

1. impedir

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·dir (3)