oïdor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.iˈðo/ⓘ
	balear /o.iˈðo/, /u.iˈðo/
Occidental:	nord-occidental /o.iˈðo/, valencià /o.iˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De oir i el sufix -dor, segle XIV.

Adjectiu

oïdor m. ‎(femení oïdora, plural masculí oïdors, plural femení oïdores)

1. Que escolta.
2. Que cal oir.

Sinònims

• (que escolta) oient

Traduccions

Que escolta

• Castellà: oyente ^(es)
• Francès: auditeur ^(fr)

Nom

oïdor m. ‎(plural oïdors, femení oïdora)

1. Persona que escolta.
2. Alumne que assisteix a una classe sense haver-s’hi matriculat.

Traduccions

Persona que escolta

• Anglès: hearer ^(en)
• Castellà: oyente ^(es)
• Francès: auditeur ^(fr)
• Llengua de signes catalana: SENTIR-SO ^(csc)

Alumne no matriculat

• Anglès: auditor ^(en)
• Castellà: oyente ^(es)
• Francès: auditeur ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ï·dor (3)
• Anagrames: odori, odorí, ordio

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC