rugí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ruˈʒi/
Occidental:	nord-occidental /ruˈʒi/, valencià /ruˈd͡ʒi/

• Rimes: -i

Verb

rugí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de rugir.
2. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de rugir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·gí (2)
• Anagrames: griu, urgí

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ruˈxi/, meridional /ruˈhi/

Americà: alt /ruˈxi/, baix /ruˈhi/, austral /ruˈxi/

• Rimes: -i

Verb

rugí

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb rugir