suplici

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /suˈpli.si/
• Rimes: -isi
• Etimologia: Del llatí supplicium, derivat de supplicis ‎(«el qui doblega els genolls suplicant»), segle XIV.

Nom

suplici m. ‎(plural suplicis)

1. Gran patiment.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ordeal ^(en)
• Castellà: suplicio ^(es)
• Francès: supplice ^(fr)
• Italià: supplizio ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·ci (3)
• Anagrama: Sulpici

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot