uní

Potser volíeu: uni, uni-

Català

Verb

uní

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de unir.
2. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ní (2)
• Anagrames: niu, nuí, nuï

Català antic

Verb

uní

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de unir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de unir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /uˈni/
• Rimes: -i

Verb

uní

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb unir
2. (voseo) segona persona del singular (vos) de l'imperatiu del verb unir

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ní (2)