vergonya

Potser volíeu: vergonyà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bərˈɡo.ɲə/ⓘ, balear /vəɾˈɣo.ɲə/
Occidental:	nord-occidental /berˈɣo.ɲa/
	valencià /veɾˈɣo.ɲa/, /beɾˈɣo.ɲa/

• Rimes: -oɲa
• Etimologia: Del llatí verecŭndia i aquest de verecundus ‎(«respectuós»), segle XII.

Nom

vergonya f. ‎(plural vergonyes)

1. Sentiment d'humiliació o penediment.
2. pudor
3. timidesa

Derivats

• avergonyir-se
• vergonyós

Compostos i expressions

• no tenir vergonya = ser descarat o actuar malament
• tapar-se les vergonyes = vestir-se no deixant veure els òrgans sexuals

Sinònims

• pudor

Traduccions

Traduccions

• Albanès: turp ^(sq) m.
• Alemany: Schamgefühl ^(de) f., Scham ^(de) f.
• Anglès: shame ^(en)
• Àrab: خَجَل‎ ^(ar) m.
• Búlgar: срам ^(bg) m. ‎(sram)
• Castellà: vergüenza ^(es) f.
• Coreà: 수치 ^(ko) ‎(suchi)
• Cors: vargogna ^(co)
• Danès: skam ^(da) c.
• Eslovac: stud ^(sk) m.
• Eslovè: sram ^(sl) m.
• Esperanto: honto ^(eo)
• Estonià: häbi ^(et)
• Finès: häpeä ^(fi)
• Francès: honte ^(fr) f.
• Friülà: vergonze ^(fur)
• Gallec: vergoña ^(gl) f.
• Georgià: სირცხვილი ^(ka) ‎(sirtskhvili)
• Grec: ντροπή ^(el) f. ‎(dropí)
• Grec antic: αἰσχῡ́νη ^(grc) f. ‎(aiskhȳ́nē)
• Hindi: शर्म ^(hi) f.
• Hongarès: szégyen ^(hu)
• Ido: shamo ^(io)
• Irlandès: náire ^(ga) f.
• Islandès: háðung ^(is) f.
• Italià: vergogna ^(it) f.
• Japonès: 恥 ^(ja)
• Kazakh: ұят ^(kk) ‎(uyat/uiat)
• Kurd: şerm ^(ku)
• Letó: kauns ^(lv) m.
• Llatí: pudor ^(la) m.
• Macedoni: срам ^(mk) m.
• Neerlandès: schaamte ^(nl) f.
• Noruec: skam ^(no)
• Occità: vergonha ^(oc) f.
• Persa: شرم‎ ^(fa)
• Polonès: wstyd ^(pl) m.
• Portuguès: vergonha ^(pt) f.
• Romanès: rușine ^(ro) f.
• Rus: стыд ^(ru) m. ‎(stid)
• Sànscrit: लज्जा ^(sa)
• Sard: bergugna ^(sc)
• Serbocroat: sram ^(sh)
• Sicilià: virgogna ^(scn) f.
• Suahili: aibu ^(sw)
• Suec: skam ^(sv) c.
• Tadjik: шарм ^(tg)
• Turc: utanç ^(tr)
• Urdú: شرم ^(ur)
• Uzbek: or ^(uz)
• Vènet: vargogna ^(vec)
• Vietnamita: sự xấu hổ ^(vi)
• Xinès: 羞辱 ^(zh) ‎(xiūrǔ)

Verb

vergonya

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vergonyar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vergonyar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ver·go·nya (3)
• Heterograma de 8 lletres (aegnorvy)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC