| dbo:abstract
|
- Una calcinació és un procés a alta temperatura a què hom sotmet una substància sòlida per provocar-hi una descomposició química o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d'aconseguir una major concentració de la substància en ser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclada. Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària, constituïda per carbonat de calci, en òxid de calci i diòxid de carboni: Posteriorment, per extensió, també s'anomenà calcinació a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable. Als laboratoris es realitzen dins gresols escalfats mitjançant un bec Bunsen o dins d'un forn de mufla. Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destil·lació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques. Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció, i quan comporta una reducció de mineral amb separació de la ganga com a metall líquid de l'escòria, fusió. (ca)
- Als Kalzinierung, Calcinieren oder Calcination (von lat. calx für Kalkstein) bezeichnet man in der Chemie und der Verfahrenstechnik allgemein das Erhitzen von Stoffen in Luft oder einer sauerstoffhaltigen Atmosphäre. Eine spezifischere Bedeutung umfasst das Erhitzen (Brennen) von calcium- und magnesiumcarbonathaltigen Mineralien mit dem Ziel, diese zu entwässern oder zu zersetzen. Die Kalzinierung erfolgt beim Kalkbrennen, als Teil des technischen Kalkkreislaufs. Als Zersetzungsprodukte entstehen Wasser, das Calciumoxid (oder andere Metalloxide) und das entweichende Kohlenstoffdioxid (CO2). Ähnlich verlaufen die Kalzinationsvorgänge bei Magnesit und Dolomit. Der Vorgang findet auch bei der Gipsherstellung und grundsätzlich bei der Entfernung von Kristallwasser aus hydratisierten Salzen (Beispiel: Calcinierte Soda) statt. Beim Ton- und Porzellanbrennen entweicht ebenfalls gebundenes Wasser unter gleichzeitigem Zusammensintern der Teilchen. Technisch spielt die Kalzinierung z. B. bei der Herstellung von Zement, Aluminiumoxid oder der Verarbeitung von Petrolkoks (siehe Delayed Coking) eine Rolle. Dabei werden vor allem Drehrohröfen verwendet. Calciumoxid (Branntkalk) wird überwiegend in Schachtöfen hergestellt. Die Kalzinierung wird bei der Analyse glasfaserverstärkter Kunststoffe gemäß DIN EN ISO 1172 zur Bestimmung des Textilglas- und Mineralfüllstoffgehalts eingesetzt. Diese Methode stellt eine thermogravimetrische Analyse nach Veraschung dar. (de)
- التكليس أو الكلسنة هي عملية معالجة حرارية تطبق على المواد الخام والمواد الصلبة الأخرى من أجل إحداث تحلل حراري، وتحول طوري، أو إزالة الجزء المتطاير من المادة. تجرى عملية التكليس عادة عند درجات حرارة دون نقطة انصهار المادة. يجب التمييز بين التكليس والتحميص، التي يحدث فيه تفاعلات معقدة بين المواد الغازية والصلبة وذلك بين جو الفرن والمواد الصلبة، بينما تتم عملية التكليس في جو خال من الهواء. (ar)
- Πύρωση ή φρύξη ονομάζεται η θέρμανση συνήθως ενός πυρίμαχου υλικού ή μεταλλεύματος σε θερμοκρασία μεν υψηλή αλλά χαμηλότερη του σημείου τήξης του. Η πύρωση διαφέρει από τη πυράκτωση από το γεγονός ότι η πρώτη δεν συνοδεύεται με οπτικό φαινόμενο. (el)
- Calcination refers to thermal treatment of a solid chemical compound (e.g. mixed carbonate ores) whereby the compound is raised to high temperature without melting under restricted supply of ambient oxygen (i.e. gaseous O2 fraction of air), generally for the purpose of removing impurities or volatile substances and/or to incur thermal decomposition. The root of the word calcination refers to its most prominent use, which is to remove carbon from limestone (calcium carbonate) through combustion to yield calcium oxide (quicklime). This calcination reaction is CaCO3(s) → CaO(s) + CO2(g). Calcium oxide is a crucial ingredient in modern cement, and is also used as a chemical flux in smelting. Industrial calcination generally emits carbon dioxide (CO2), making it a major contributor to climate change. A calciner is a steel cylinder that rotates inside a heated furnace and performs indirect high-temperature processing (550–1150 °C, or 1000–2100 °F) within a controlled atmosphere. (en)
- La calcinación es el proceso de calentar una sustancia a temperatura elevada, (temperatura de descomposición), para provocar la descomposición térmica o un cambio de estado en su constitución física o química. El proceso, que suele llevarse a cabo en largos hornos cilíndricos, tiene a menudo el efecto de volver frágiles las sustancias. (es)
- Istilah kalsinasi memiliki makna yang berbeda-beda. IUPAC mendefinisikan kalsinasi sebagai "pemanasan hingga mencapai suhu yang tinggi di tengah-tengah udara atau oksigen". Namun, istilah kalsinasi juga digunakan untuk mengacu kepada proses pemanasan bijih atau benda padat lainnya tanpa adanya atau hanya dengan sangat sedikit pasokan udara atau oksigen untuk melakukan dekomposisi termal. Sementara itu, sebuah kalsiner adalah tabung baja yang mengalami rotasi di dalam tungku yang dipanaskan dan melakukan pemrosesan suhu tinggi secara tidak langsung (550–1150 °C, atau 1000–2100 °F) dengan kondisi udara yang dikendalikan. Istilah ini berasal dari bahasa Latin "calcinare" yang berarti "membakar kapur". Hal ini mengacu kepada proses kalsinasi yang paling sering dilakukan, yaitu dekomposisi kalsium karbonat (batu kapur) menjadi kalsium oksida dan karbon dioksida. Reaksi kimianya adalah: CaCO3 → CaO + CO2(g) Contoh kalsinasi lainnya adalah dekomposisi bauksit dan gipsum untuk mengeluarkan kristalin air (in)
- La calcination, dans l'acception moderne du terme, est une opération consistant à chauffer intensément dans une enceinte fermée un corps inerte, afin de le décomposer ou de déclencher des réactions chimiques. De manière plus précise, la calcination est un cas particulier de thermolyse, consistant en une décarbonatation. Étymologiquement, la calcination est en effet la transformation du calcaire en chaux par chauffage dans un four à chaux (réaction de décarbonatation). (fr)
- ( 다른 뜻에 대해서는 하소 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 하소(煆燒, 영어: Calcination)는 광석 등의 고체를 가열하여 열분해나 상전이를 일으키거나 성분을 제거하는 열 처리 과정이다. 일반적으로 제품 물질의 녹는점 이하의 온도에서 진행한다. (ko)
- Calcinatie of calcineren is een scheikundig proces waarbij gebonden metalen (in ertsen of andere vaste stoffen) onder verhitting worden omgezet in het oxide (calcinaat), in poedervorm, as of stof, of een faseovergang ondergaan. Tijdens deze verhitting wordt de te verkrijgen verbinding gezuiverd van opgesloten stoffen (voornamelijk koolstofdioxide en kristalwater). Calcinatie gebeurt gewoonlijk bij een temperatuur beneden het smeltpunt. Het verschil tussen calcineren en drogen is dat het eerste proces plaatsvindt in de aanwezigheid van zuurstof uit de lucht, dat de verontreinigingen oxideert. Het metaal wordt daarbij in de regel omgezet in zijn oxide, tenzij het daartoe te edel is (zoals goud). Calcinatie staat ook bekend als de eerste van zeven bewerkingen in de vroegere alchemie (onder andere ter verkrijging van zuivere ertsen en goud). De meest toegepaste vorm van calcinatie in de industrie is de bereiding in kalkovens van cement, door de ontleding van calciumcarbonaat (kalksteen) in calciumoxide (kalk) en koolstofdioxide. Andere vormen van calcinatie omvatten:
* ontbinding van gehydrateerde mineralen, zoals bij de calcinatie van bauxiet. Hierbij ontsnapt het kristallijne water als waterdamp.
* ontbinding van vluchtige stoffen bevat in de ruwe aardoliebitumen.
* verhitting om een faseovergang te bekomen, zoals bij de omzetting van anataas tot rutiel of bij de ontglazing van glasachtige stoffen.
* winning van fosfor uit fosfaat (nl)
- La calcinazione è un termine, noto fin dai tempi dell'alchimia, che definisce un processo di riscaldamento ad alta temperatura, protratto per il tempo necessario ad eliminare tutte le sostanze volatili da una miscela solida o da un singolo composto. Gli alchimisti consideravano calcinazione anche l'ossidazione di un metallo in ossido, in cui la sostanza volatile che si allontanava era ritenuta essere il flogisto. Simbolo alchemico della calcinazione è la salamandra, eletto a tale dignità dagli alchimisti stessi a causa della sua (presunta e leggendaria) capacità di resistere al fuoco diretto. Esempi classici di sostanze calcinabili sono quelle organiche, che eliminano anidride carbonica e vapor d'acqua, o sostanze inorganiche quali i carbonati (eliminano CO2) o i solfiti (eliminano SO2). Questo processo è stato usato fin dall'antichità nella produzione di pigmenti pittorici inorganici.Molti pigmenti vengono trasformati nella loro forma di impiego mediante riscaldamento ad alte temperature comprese tra 800-1000 °C. In questo procedimento si elimina l'acqua di cristallizzazione e si fa assumere al pigmento la costituzione cristallografica desiderata. Per esempio il minio viene ottenuto per calcinazione del carbonato di piombo, tenendo il sale in muffola a 400 °C per sette giorni. La reazione che avviene è con cui si ottiene il pigmento rosso-arancio Pb3O4. Anche il blu egizio, utilizzato fin dal terzo secolo a.C., viene prodotto attraverso la calcinazione. La calcinazione è anche una pratica comune della chimica analitica e dell'industria. (it)
- 煆焼（かしょう、calcination、calcining）とは、鉱石などの固体を加熱して熱分解や相転移を起こしたり、揮発成分を除去したりする熱処理プロセスである。通常その物質の融点より低い温度で行う。焙焼とは異なる。また仮焼（かりやき）とも異なる概念である。炍焼と書く事もある。 (ja)
- Kalcynowanie, kalcynacja – odmiana prażenia polegająca na ogrzewaniu związku chemicznego poniżej jego temperatury topnienia w celu spowodowania częściowego rozkładu chemicznego tego związku poprzez usunięcie wody (lub innych substancji) z jego sieci krystalicznej, lub przeprowadzenie tego związku do związku prostszego z wydzieleniem lotnych substancji rozkładu. Typowym przykładem kalcynowania jest rozkład wodorowęglanów do węglanów lub węglanów do ich tlenków. (pl)
- Kalcinering är en process där fasta material modifieras genom upphettning till en hög temperatur, dock inte till deras smältpunkt. Syftet med kalcinering är oftast att driva bort ett ämne, åstadkomma en fasövergång eller åstadkomma någon kemisk reaktion, ofta oxidation eller reduktion. Kalcinering gör ofta materialet hårdare, stabilare, reaktivare, eller åstadkommer på något annat sätt en önskvärd produkt. Ordet kalcinering går tillbaka till äldre tiders kemiska terminologi, där kalk hade en vidare betydelse än det har idag. En exakt definition efter dagens kemi är inte möjlig annat än som "resultatet av kalcinering". Till kalkerna räknades således alla metalloxider. En av de vanligaste kalcineringsreaktionerna är bränning av kalksten eller någon annan form av kalciumkarbonat för att driva bort koldioxid och bilda kalciumoxid (ofta kallad bränd kalk eller bara kalk). Kalcinering av kalk sker alltså enligt följande reaktion: Reaktionen är endoterm och kräver en temperatur på omkring 800 grader Celsius, beroende på olika förhållanden. Andra kalcineringsprocesser inkluderar:
* Nedbrytning av material med frigöring av vatten, som antingen varit bundet i kristallstrukturen eller bildas ur mineralet i processen. Kalcinering av gips (kalciumsulfathydrat) och bauxit (aluminiumhydroxid med varierande vatteninnehåll) är två exempel.
* Processer där flyktiga ämnen drivs bort, till exempel från petroleumkoks.
* Ej flambaserad kremering. (sv)
- Кальцина́ция (возможно повторное заимствование уже имеющегося в русском языке более старого термина обжиг) — придание веществу новых свойств, путём нагревания до высоких температур (не достигая точки плавления) с целью удаления летучих примесей или для окисления и придания хрупкости (для облегчения измельчения). Руды свинца, цинка, кальция, меди и железа при отжиге образуют оксиды, которые используют как красители или как промежуточные компоненты при извлечении металлов. (ru)
- A calcinação (lat. calx, calcinatio para o processo de se queimar substâncias variadas) é a reação química de decomposição térmica, usada para transformar o calcário (CaCO3) em cal virgem (CaO), liberando gás carbônico (CO2). e outras reações análogas, nas quais esta transformação com remoção de gás está envolvida. Também é o nome dado ao processo realizado na fabricação de gesso, ou qualquer processo no qual a água (também chamada de água de cristalização) é removida de sais hidratados (por exemplo "soda calcinada"), bem como na fabricação de porcelana, na qual a água ligada as moléculas é liberada, durante o processo de sinterização. Na prática, o conceito calcinação é empregado de maneira ampla e descreve o tratamento térmico aplicado a quaisquer substâncias sólidas (por exemplo minérios) visando os seguintes objetivos:
* a remoção de uma fase volátil quimicamente ligada a um determinado sólido;
* a decomposição térmica (de uma ligação química);
* a produção de um óxido (quimicamente semelhante ao cal);
* a mudança de uma estrutura em substâncias cristalinas. A calcinação possui extrema importância industrial, por exemplo, na fabricação de cimento e na produção de óxido de alumínio (corundum). (pt)
- Кальцинація (англ. calcination, roasting ; нім. Kalzination f, Kalzinierung f, Kalzinieren n) — надання речовині нових властивостей шляхом кальцинування, результат кальцинування. Нагрівання в атмосфері повітря чи кисню. Термін найчастіше використовується для процесів приготування каталізаторів. (uk)
- 煆燒，或稱鍛燒（英語：Calcination），是指将固体在空气或氧气中加热到高温，通常是为了去除杂质或挥发性物质。然而，煅烧也被用来指在缺乏或有限的空气或氧气供应的情况下，对矿石和其他固体材料进行热处理，从而导致热分解。单词calcination的词根指的是它最显著的用途，即通过燃烧从石灰石中去除碳，生成氧化钙(生石灰)。该焙烧反应为CaCO3(s) → CaO(s) + CO2(g)。氧化钙是现代水泥的重要成分，也是熔炼的化学熔剂。工业煅烧通常会排放二氧化碳，是造成气候变化的主要原因。 煅烧炉是一个钢制的圆筒，它在加热炉内旋转，在可控的气氛下进行间接高温处理(550-1150℃，或1000-2100华氏度)。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- التكليس أو الكلسنة هي عملية معالجة حرارية تطبق على المواد الخام والمواد الصلبة الأخرى من أجل إحداث تحلل حراري، وتحول طوري، أو إزالة الجزء المتطاير من المادة. تجرى عملية التكليس عادة عند درجات حرارة دون نقطة انصهار المادة. يجب التمييز بين التكليس والتحميص، التي يحدث فيه تفاعلات معقدة بين المواد الغازية والصلبة وذلك بين جو الفرن والمواد الصلبة، بينما تتم عملية التكليس في جو خال من الهواء. (ar)
- Πύρωση ή φρύξη ονομάζεται η θέρμανση συνήθως ενός πυρίμαχου υλικού ή μεταλλεύματος σε θερμοκρασία μεν υψηλή αλλά χαμηλότερη του σημείου τήξης του. Η πύρωση διαφέρει από τη πυράκτωση από το γεγονός ότι η πρώτη δεν συνοδεύεται με οπτικό φαινόμενο. (el)
- La calcinación es el proceso de calentar una sustancia a temperatura elevada, (temperatura de descomposición), para provocar la descomposición térmica o un cambio de estado en su constitución física o química. El proceso, que suele llevarse a cabo en largos hornos cilíndricos, tiene a menudo el efecto de volver frágiles las sustancias. (es)
- La calcination, dans l'acception moderne du terme, est une opération consistant à chauffer intensément dans une enceinte fermée un corps inerte, afin de le décomposer ou de déclencher des réactions chimiques. De manière plus précise, la calcination est un cas particulier de thermolyse, consistant en une décarbonatation. Étymologiquement, la calcination est en effet la transformation du calcaire en chaux par chauffage dans un four à chaux (réaction de décarbonatation). (fr)
- ( 다른 뜻에 대해서는 하소 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 하소(煆燒, 영어: Calcination)는 광석 등의 고체를 가열하여 열분해나 상전이를 일으키거나 성분을 제거하는 열 처리 과정이다. 일반적으로 제품 물질의 녹는점 이하의 온도에서 진행한다. (ko)
- 煆焼（かしょう、calcination、calcining）とは、鉱石などの固体を加熱して熱分解や相転移を起こしたり、揮発成分を除去したりする熱処理プロセスである。通常その物質の融点より低い温度で行う。焙焼とは異なる。また仮焼（かりやき）とも異なる概念である。炍焼と書く事もある。 (ja)
- Kalcynowanie, kalcynacja – odmiana prażenia polegająca na ogrzewaniu związku chemicznego poniżej jego temperatury topnienia w celu spowodowania częściowego rozkładu chemicznego tego związku poprzez usunięcie wody (lub innych substancji) z jego sieci krystalicznej, lub przeprowadzenie tego związku do związku prostszego z wydzieleniem lotnych substancji rozkładu. Typowym przykładem kalcynowania jest rozkład wodorowęglanów do węglanów lub węglanów do ich tlenków. (pl)
- Кальцина́ция (возможно повторное заимствование уже имеющегося в русском языке более старого термина обжиг) — придание веществу новых свойств, путём нагревания до высоких температур (не достигая точки плавления) с целью удаления летучих примесей или для окисления и придания хрупкости (для облегчения измельчения). Руды свинца, цинка, кальция, меди и железа при отжиге образуют оксиды, которые используют как красители или как промежуточные компоненты при извлечении металлов. (ru)
- Кальцинація (англ. calcination, roasting ; нім. Kalzination f, Kalzinierung f, Kalzinieren n) — надання речовині нових властивостей шляхом кальцинування, результат кальцинування. Нагрівання в атмосфері повітря чи кисню. Термін найчастіше використовується для процесів приготування каталізаторів. (uk)
- 煆燒，或稱鍛燒（英語：Calcination），是指将固体在空气或氧气中加热到高温，通常是为了去除杂质或挥发性物质。然而，煅烧也被用来指在缺乏或有限的空气或氧气供应的情况下，对矿石和其他固体材料进行热处理，从而导致热分解。单词calcination的词根指的是它最显著的用途，即通过燃烧从石灰石中去除碳，生成氧化钙(生石灰)。该焙烧反应为CaCO3(s) → CaO(s) + CO2(g)。氧化钙是现代水泥的重要成分，也是熔炼的化学熔剂。工业煅烧通常会排放二氧化碳，是造成气候变化的主要原因。 煅烧炉是一个钢制的圆筒，它在加热炉内旋转，在可控的气氛下进行间接高温处理(550-1150℃，或1000-2100华氏度)。 (zh)
- Una calcinació és un procés a alta temperatura a què hom sotmet una substància sòlida per provocar-hi una descomposició química o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d'aconseguir una major concentració de la substància en ser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclada. Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària, constituïda per carbonat de calci, en òxid de calci i diòxid de carboni: (ca)
- Calcination refers to thermal treatment of a solid chemical compound (e.g. mixed carbonate ores) whereby the compound is raised to high temperature without melting under restricted supply of ambient oxygen (i.e. gaseous O2 fraction of air), generally for the purpose of removing impurities or volatile substances and/or to incur thermal decomposition. A calciner is a steel cylinder that rotates inside a heated furnace and performs indirect high-temperature processing (550–1150 °C, or 1000–2100 °F) within a controlled atmosphere. (en)
- Als Kalzinierung, Calcinieren oder Calcination (von lat. calx für Kalkstein) bezeichnet man in der Chemie und der Verfahrenstechnik allgemein das Erhitzen von Stoffen in Luft oder einer sauerstoffhaltigen Atmosphäre. Eine spezifischere Bedeutung umfasst das Erhitzen (Brennen) von calcium- und magnesiumcarbonathaltigen Mineralien mit dem Ziel, diese zu entwässern oder zu zersetzen. (de)
- Istilah kalsinasi memiliki makna yang berbeda-beda. IUPAC mendefinisikan kalsinasi sebagai "pemanasan hingga mencapai suhu yang tinggi di tengah-tengah udara atau oksigen". Namun, istilah kalsinasi juga digunakan untuk mengacu kepada proses pemanasan bijih atau benda padat lainnya tanpa adanya atau hanya dengan sangat sedikit pasokan udara atau oksigen untuk melakukan dekomposisi termal. Sementara itu, sebuah kalsiner adalah tabung baja yang mengalami rotasi di dalam tungku yang dipanaskan dan melakukan pemrosesan suhu tinggi secara tidak langsung (550–1150 °C, atau 1000–2100 °F) dengan kondisi udara yang dikendalikan. (in)
- La calcinazione è un termine, noto fin dai tempi dell'alchimia, che definisce un processo di riscaldamento ad alta temperatura, protratto per il tempo necessario ad eliminare tutte le sostanze volatili da una miscela solida o da un singolo composto. Gli alchimisti consideravano calcinazione anche l'ossidazione di un metallo in ossido, in cui la sostanza volatile che si allontanava era ritenuta essere il flogisto. Simbolo alchemico della calcinazione è la salamandra, eletto a tale dignità dagli alchimisti stessi a causa della sua (presunta e leggendaria) capacità di resistere al fuoco diretto. (it)
- Calcinatie of calcineren is een scheikundig proces waarbij gebonden metalen (in ertsen of andere vaste stoffen) onder verhitting worden omgezet in het oxide (calcinaat), in poedervorm, as of stof, of een faseovergang ondergaan. Tijdens deze verhitting wordt de te verkrijgen verbinding gezuiverd van opgesloten stoffen (voornamelijk koolstofdioxide en kristalwater). Calcinatie gebeurt gewoonlijk bij een temperatuur beneden het smeltpunt. Calcinatie staat ook bekend als de eerste van zeven bewerkingen in de vroegere alchemie (onder andere ter verkrijging van zuivere ertsen en goud). (nl)
- A calcinação (lat. calx, calcinatio para o processo de se queimar substâncias variadas) é a reação química de decomposição térmica, usada para transformar o calcário (CaCO3) em cal virgem (CaO), liberando gás carbônico (CO2). e outras reações análogas, nas quais esta transformação com remoção de gás está envolvida. Na prática, o conceito calcinação é empregado de maneira ampla e descreve o tratamento térmico aplicado a quaisquer substâncias sólidas (por exemplo minérios) visando os seguintes objetivos: (pt)
- Kalcinering är en process där fasta material modifieras genom upphettning till en hög temperatur, dock inte till deras smältpunkt. Syftet med kalcinering är oftast att driva bort ett ämne, åstadkomma en fasövergång eller åstadkomma någon kemisk reaktion, ofta oxidation eller reduktion. Kalcinering gör ofta materialet hårdare, stabilare, reaktivare, eller åstadkommer på något annat sätt en önskvärd produkt. Reaktionen är endoterm och kräver en temperatur på omkring 800 grader Celsius, beroende på olika förhållanden. Andra kalcineringsprocesser inkluderar: (sv)
|
