2015P029-Metanizacion FaseII Modificacion Sustancial
2015P029-Metanizacion FaseII Modificacion Sustancial
2015P029-Metanizacion FaseII Modificacion Sustancial
Fase II
Modificación Sustancial de la
Autorización Ambiental Integrada
Diciembre 2016
ÍNDICE
1. INTRODUCCIÓN Y OBJETIVO.............................................................. 7
1.1.- Datos de la empresa................................................................. 8
1.2.- Datos de la instalación .............................................................. 9
1.3.- Emplazamiento y acceso ......................................................... 10
1.4.- Parámetros de diseño. Edificaciones .......................................... 11
1.5.- Organización del centro .......................................................... 13
1.5.1.- Personal de operación............................................................13
1.5.2.- Actividades de mantenimiento .................................................13
1.5.3.- Otros servicios .....................................................................14
1.6.- Presupuesto ........................................................................ 14
2. AUTORIZACIONES Y REQUISITOS AMBIENTALES ..................................... 15
2.1.- Autorización de puesta en marcha por parte del Consell de Mallorca .. 15
2.2.- Trámite ambiental................................................................. 15
3. MATERIALES DE ENTRADA, PRODUCTOS AUXILIARES Y PRODUCTOS OBTENIDOS
16
3.1.- Materiales de entrada ............................................................ 16
3.2.- Materiales de salida ............................................................... 18
3.3.- Productos intermedios y auxiliares ............................................ 21
4. DESCRIPCIÓN DE LA AMPLIACIÓN ...................................................... 24
4.1.- Datos básicos y proceso .......................................................... 24
4.2.- Recepción y alimentación del residuo ......................................... 25
4.2.1.- Recepción y gestión de entradas del residuo .................................25
4.2.2.- Almacenamiento ..................................................................26
4.2.3.- Alimentación de los residuos ....................................................26
4.3.- Proceso de preselección ......................................................... 26
4.3.1.- Alimentación de los residuos. ...................................................26
4.3.2.- Preselección .......................................................................27
4.3.3.- Suelo móvil ........................................................................27
4.4.- Digestión anaerobia (Metanización) ............................................ 27
4.4.1.- Mezcla húmeda ....................................................................28
4.4.2.- Extracción de impurezas .........................................................28
ANEXOS
Instalación de
Metanización y
Compost Z1
Planta de
Metanización
La ubicación de esta instalación viene fijada por el Plan Director Sectorial para la
gestión de los Residuos Urbanos de la Isla de Mallorca (PDSGRUM) dentro del Área de
Can Canut, como parte del “Parque de Tecnologías Ambientales de Mallorca”,
próxima a las instalaciones de tratamiento de residuos de Son Reus y la Central
Térmica de ciclo combinado “Son Reus”, propiedad de Gesa. y con el Poligono de Ses
Veles algo más al norte. Se adjunta al presente proyecto el correspondiente plano de
situación (ANEXO II: “ANEXO_II_2015P029-GE-DW-001_Situacion”).
De acuerdo con el artículo 29 del PDSGRUM del 2006, todas las zonas de ubicación de
instalaciones y el resto de determinaciones previstas en este plan director son
vinculantes para los planes urbanísticos, regulados en la legislación vigente en la
materia, por sobrepasar el interés estrictamente municipal.
La instalación está en funcionamiento las 24 horas del día durante todo el año, salvo
que se realice una parada programada de mantenimiento.
Además este personal está dirigido por un Responsable de Planta y cuenta con los
servicios de una persona para las gestiones administrativas.
1.6.- Presupuesto
PLANTA DE METANIZACIÓN
TOTAL 6.394.520,00 €
20 01 25 Aceites y grasas
100 100 R3 Particulares
comestibles
02 02 01 Lodos de lavado,
limpieza, pelado,
Industria
centrifugado y separación 100 200 R3
alimentaria
(carne, pescado y otros
alimentos)
02 03 04 Materiales
inadecuados para el consumo Industria
100 200 R3
o la elaboración (aceites alimentaria
comestibles)
02 07 04 Materiales
Industria
inadecuados para el consumo 100 200 R3
alimentaria
o la elaboración (bebidas)
*La capacidad de tratamiento está muy determinada por dos factores: la humedad
del lodo, que debe ser inferior al 80 % ya que un exceso de humedad implica por
tanto una disminución de la capacidad de tratamiento; y por la estacionalidad, ya
que esta capacidad exige una entrada homogénea a lo largo de todo el año.
Salidas de la instalación
Cantidad Cantidad
Material Destino
IPPC Fase II
1
Comercialización: particulares,
Compost (t/año) 5.494 7.000
ayuntamientos
1
Dato estimativo de la producción de compost a partir del mapa de plantas.2 Dato estimativo
según balance de masas con valor previsto de entradas a 2020, entregado el proyecto de
básico de la Fase II de la Planta de Metanización.
2
Dato estimativo según balance de masas con valor previsto de entradas a 2020, entregado el
proyecto de básico de la Fase II de la Planta de Metanización.
Salidas de la instalación
Salidas de la instalación
3
Dato estimativo según balance de masas con valor previsto de entradas a 2020, entregado el
proyecto de básico de la Fase II de la Planta de Metanización.
Producto Contrapen-BD/56.AW
Clasificación ADR NA
Antiespumante añadido al tanque pulmón y a la
Uso
centrífuga
Almacenamiento Cubetos GRG de 1.000 l
2015 (IPPC) Previsto Fase II
Consumo (t/año)
9 25
Producto Incus-CTR/3
Clasificación ADR NA
Añadido a la centrífuga para la inhibición de
Uso
incrustaciones y suciedad
Almacenamiento GRG 1.000 l
2015 Previsto Fase II
Consumo (t/año)
13 40
4.2.2.- Almacenamiento
Los lodos alimentarán al proceso mediante tornillos sin fin, mientras que los residuos
de FORM líquido se introducirán en el proceso mediante dos líneas de bombas de
impulsión de capacidad del 100% cada una para poder dar servicio en caso de avería
de una línea.
Estos lodos se alimentan directamente a los púlpers, mediante una bomba de husillo,
una segunda bomba de idénticas características está situada en paralelo con la
primera para el caso de averías de esta, que descargan al sistema de distribución de
material entre los púlpers, que se ampliará en longitud, fabricado en acero y situado
en altura sobre estructura metálica, por encima de los púlpers.
4.3.2.- Preselección
Esta materia orgánica se seguirá almacenando en el suelo móvil que tiene suficiente
capacidad para el aumento de entradas de FORM.
Este equipo trabaja en secuencia (funcionamiento tipo “bach”), por tanto, para
garantizar un tratamiento en continuo del residuo de entrada se combinan las dos
unidades, alimentadas mediante un sistema de distribución que selecciona mediante
secuencia programada, cuál de los púlpers debe ser llenado en cada momento desde
el suelo móvil como existía en la fase I a la que se añadirá una nueva alimentación de
FORM líquida y lodos para esta modificación.
Puesto que las primeras fases de digestión biológica empiezan a darse desde este
punto del proceso en adelante, todos los elementos en contacto con la suspensión
deben de estar fabricados con materiales resistentes a la corrosión.
Las principales ventajas del proceso de digestión mesofílica en una etapa son las
siguientes:
- Tecnología de proceso simple.
- Proceso con estabilidad alta.
- Consumo mínimo de energía térmica.
- No es necesario el enfriamiento del agua residual.
- Sólido con baja emisión de amoníaco después de la deshidratación.
El digestor está equipado con un medidor de temperatura que sirve para controlar el
flujo de agua caliente circulante en el intercambiador de calor.
Los digestores están equipados con sondas de nivel de llenado y de presión de
material y del gas. En caso de sobrellenado se han previsto un tanque de rebose para
recoger el material en exceso.
Este es un pequeño tanque de acero, situado en la base del digestor y comunicado
con él mediante tuberías. A su vez, dispone de un sifón hidráulico en prevención de
entradas de aire y que permitiría una descarga de emergencia.
Este sistema permite una variación en el nivel de altura de líquido del digestor y a la
vez, sobrepasado este margen de variación asegura que no habrá un sobrellenado de
líquido.
El sistema de seguridad de gases para prevenir un exceso de presión, por fallo en el
funcionamiento de los motores, consta básicamente de un gasómetro de membrana,
una antorcha de seguridad y una válvula de seguridad que permitiría un escape de
emergencia a la atmósfera.
4.4.4.- Deshidratación
Las instalaciones del Área de Can Canut dentro del Parque de Tecnologías
Ambientales de Mallorca (zona 1 de tratamiento de residuos), se encuentran
conectadas eléctricamente a través de la línea en anillo de MT proveniente del
Centro de distribución de MT del Parque de Tecnologías Ambientales (70CMT001)
situado en la Planta Incineradora con Recuperación de Energía de Son Reus.
Desde los Centros de Media Tensión de las plantas se alimentan los transformadores
de distribución 15/0,4 kV que se utilizan para alimentar los autoconsumos de las
instalaciones.
Además de los consumos eléctricos en las plantas, también existen unas necesidades
térmicas de calentamiento del material a tratar en el digestor anaerobio de la Planta
de Metanización. Este calor es necesario para mantener las condiciones de
temperatura favorables para las condiciones mesófilas de fermentación en el
entorno de los 37ºC.
Por otra parte el nuevo motor de biogás también dispone de sendos intercambiadores
de calor, líquido-líquido en sistema de refrigeración de las camisas del motor y gas-
líquido para los gases de combustión de salida del mismo. De ésta manera se
recupera el calor que de otra manera sería necesario evacuar a través de la torre de
refrigeración del motor en el primer caso o se enviaría directamente a la atmósfera
en el caso de los gases de escape.
5.3.1.- Aerorrefrigerador
El aerorrefrigerador del que también dispone el nuevo motor de biogás solo entra en
funcionamiento en caso de que se produzca un aumento de la temperatura en el
líquido refrigerante del equipo. Puesto que el sistema de recuperación de calor
extrae calor de la refrigeración del motor, cuando el intercambiador de calor
demande mucha energía térmica para la mezcla este sistema trabajará a más baja
carga. En este caso como el calor residual sólo se utilizará para calentar la mezcla,
se prevé un funcionamiento más continuo del mismo respecto al existente para la
fase I.
5.4.1.- Gasóleo
5.4.2.- Propano
En las siguientes tablas se detallan las diferentes fuentes de energía utilizadas en los
procesos y los consumos energéticos que varían en la modificación sustancial de la
fase II de la Planta de Metanización.
Tabla 9: Listado de fuentes energéticas utilizadas que varían su consumo respecto IPPC.
FUENTES DE ENERGÍA
Consumos
PLANTA METANIZACIÓN
Consumo Preselección
MWh 444,97 313,84 265,79 254,49 314,41
51CGD001
6.1.- Objeto
6.2.- Accesibilidad
Los avisos de alarma serán recibidos en ambas salas de control mediante una alarma
sonora y a la vez visible en pantalla.
6.5.- Señalización
Se señalizan todas las salidas de uso habitual y de emergencia, así como la de los
medios de protección contra incendios de utilización manual, cuando no sean
fácilmente localizables desde algún punto de la zona protegida, teniendo en cuenta
lo dispuesto en el Reglamento de señalización de los centros de trabajo, aprobado
por el Real Decreto 485/1997, de 14 de abril.
Extintores de CO2
6.8.2.- Extintores
Criterios de distribución
El agente extintor utilizado ha sido seleccionado de acuerdo con la Tabla I-1, del
Apéndice 1, del Reglamento de Instalaciones de Protección contra incendios
1942/1993, de 5 de noviembre.
Criterios de instalación
Criterios de distribución
Las bocas de incendio se colocan en los lugares indicados en el plano. Para realizar
esta distribución se han seguido los siguientes criterios:
Que la totalidad de la superficie a proteger esté cubierta al menos por una BIE,
considerando un alcance nominal de 5 m sumado a la longitud de la manguera.
A una distancia máxima de 5 m de puertas o salidas de cada sector de incendios,
aunque sin constituir un obstáculo para la evacuación.
La separación máxima entre cada BIE y su más cercana sea de 50 m. La distancia
desde cualquier punto del local protegido hasta la BIE más próxima no deberá
exceder los 25 m.
Todas las zonas con carga calorífica elevada queden cubiertas por dos BIE.
Criterios de instalación
Criterios de diseño
Criterios de instalación
Criterios de diseño
Criterios de diseño
Criterios de instalación
Se prevé un sistema de agente limpio como medio extintor de fuego para sustituir el
sistema de extinción mediante CO2.
Criterios de diseño
Los datos de diseño son los siguientes:
En aplicación del Real Decreto 681/2003, dentro del marco de la Ley 31/1995 de
Prevención de Riesgos Laborales, concretamente, de su artículo 8, TIRME dispone del
"Documento de protección contra explosiones de la Planta de Metanización de Can
Canut", donde se refleja que se han determinado y evaluado los riesgos de explosión,
y que se han tomado, o en su defecto, se tomarán medidas adecuadas de prevención
y protección en las distintas áreas clasificadas para evitar accidentes generados por
explosiones.
Este documento es, por tanto, el soporte documental donde se relacionan los riesgos
de explosión en las instalaciones y se describe la gestión de la seguridad de la Planta
de Metanización de Can Canut, para proteger a sus trabajadores, al personal
subcontratado o a cualquier otra persona que se pueda encontrar en las
instalaciones, de los riesgos derivados de atmósferas explosivas en el interior de las
mismas. Este documento se modificará consecuentemente con las ampliaciones de la
FASE II y particularidades indicadas en el proyecto básico entregado al Consell de
Mallorca.
El agua potable se recibe de la red pública de agua (EMAYA) o se extrae del pozo
existente en las Casas de Can Canut y se almacena en un depósito de 200 m3. Esta
agua se utiliza para abastecer a todos los consumidores de agua potable y sanitaria,
así como biomedios de los biofiltros de la Instalación de Metanización y Compostaje
Z1, y para la preparación de reactivos en la Planta de Metanización. También se
puede emplear el agua potable para el depósito contra incendios de 800 m3.
En caso de que se requiera utilizar el agua del depósito de limpieza se realizarán los
análisis con carácter trimestral exigidos por la actual Autorización Ambiental
integrada.
El control ambiental de las aguas subterráneas de las instalaciones del Área de Can
Canut se recoge específicamente en el PMVA y está incluido en la autorización
ambiental integrada actual de la instalación. Este plan de vigilancia marca un control
quinquenal sobre el acuífero existente en la Zona 1, control que también sería
asignable a esta instalación, puesto que abarca toda la zona del entorno del conjunto
de instalaciones.
Como se ha comentado, el control anual se requería dentro del marco del PMVA, en
el que se estableció, teniendo en cuenta la dirección general del flujo del agua
subterránea (N-S con pequeñas distorsiones locales de dirección NW-SE), que se
Los pozos 75 y 42 han sido sustituidos dentro del seno del Comité Técnico
posteriormente debido a problemas para ejecutar los muestreos y por razones de
idoneidad del estado del pozo, respectivamente. Los pozos que actualmente se están
controlando son:
- Aguas arriba: pozo nº 74 (471679, 4387389)
- Aguas abajo: pozo nº 115 (472386, 4386021) y pozo nº 14 (472620, 4386975)
Los parámetros de control que se solicitan son pH, conductividad, Ca, Mg, dureza,
sulfatos, nitratos, nitritos, cloruros, bicarbonatos, Na, K, Cd, Pb, Cr, Hg y
microbiológico.
Adicionalmente y debido a que se utilizaban las aguas depuradas junto con las aguas
de las balsas de proceso del Área para vertido a terreno como filtro verde, se
realizaba un control trimestral del pozo 14, situado aguas abajo, con el seguimiento
de los siguientes parámetros: Cloruros, fósforo, nitratos, nitritos y conductividad
eléctrica. Anualmente se debe realizar un control microbiológico.
La Planta de Metanización está incluida como APCA del grupo B, con el código 09 10
06 00 “Plantas de producción de biogás o plantas de biometanización”, dentro del
Real Decreto 100/2011, de 28 de enero, por el que se actualiza el catálogo de
actividades potencialmente contaminadoras de la atmósfera y se establecen las
disposiciones básicas para su aplicación.
Los parámetros que se controlarán en la instalación serán los mismos que los que se
solicitan actualmente para el motor de biogás y para la caldera existentes. Vienen
dados por las características de los propios focos emisores (gases oxidados de
combustión). A continuación se realiza una propuesta de parámetros a controlar, así
como de los límites de emisión aplicable a dicho foco:
Los valores están referidos a las siguientes condiciones: T=273 K, p = 101,3 kPa en
gas seco y corregidos al 5% de oxígeno.
Este control será anual (autocontrol) y se hará un control externo por OCA cada 5
años en el caso de la caldera y cada 3 años en el caso del motor de biogás.
Para los controles se utilizarán los métodos oficiales o métodos de referencia para la
realización de las medias. Los métodos de medida serán preferentemente UNE-EN,
en su defecto y por este orden: EN, UNE-ISO, UNE, y otros métodos internacionales.
Este estudio consiste en un control del nivel de ruido ambiental en una serie de
estaciones de medida repartidas por la Zona 1 del PDSGRUM. Éstas son:
1. 12 estaciones de medida internas ubicadas alrededor de las diferentes
instalaciones de residuos. Corresponden a los puntos 1, 2, 5, 8, 10, 11, 12, 13,
14, 16, 18 y 19.
2. 5 puntos externos y 5 intermedios situados en poblaciones circundantes a la Zona
1, concretamente en Ca‟n Teixidor Nou (Punto A), Son Sardina (C),
Palmanyola (E), Ca‟s Binissalamer (G) y Es Garrovers (I). Los puntos
intermedios son los identificados con los números 3, 4, 9, 15, 17.
El plan de muestreo se realiza tanto en día laborable (mañana, tarde y noche) como
en día festivo o fin de semana (mañana, tarde y noche).
Hay que tener en cuenta que este control está más enfocado en la evaluación de la
calidad acústica de la zona que en la evaluación de cumplimiento de valores límite
de inmisión de cada una de las instalaciones. Es por ello que la evaluación de los
resultados obtenidos se realiza en función de los valores objetivo de calidad acústica
indicados en el RD 1367/2007 y no en función de los valores límite de inmisión
establecidos (para instalaciones existentes y nuevas, respectivamente).
El RD 1367/2007 fija los siguientes objetivos para las posibles áreas acústicas de
aplicación futura de la zona 1:
- Puntos para los cuales no hay referencia (áreas afectadas por sistemas de
infraestructuras viarias a determinar)
- Todos los registros sonométricos para los cuales se han definido niveles
objetivo de calidad acústica de acuerdo al RD 1367/2007 cumplen los
objetivos.
- Las variaciones son provocadas por la variabilidad de los sucesos sonoros y por
actividades sonoras ajenas a las objeto de estudio.
Dentro del control de ruido ambiental de la Zona 1 del PMVA existen varias
estaciones de medida (puntos 12, 15 y 16) que, por su ubicación son considerados los
registros más representativos de la inmisión de la Planta de compostaje y la Planta
de metanización y preselección debido a varios factores, entre ellos:
1. Su distancia, muy próxima a las posibles fuentes (entre 25 y 350 m de la
instalación)
2. No hay existencia de apantallamiento entre el punto de medición y la fuente
sonora a excepción de las propias medidas de la instalación
3. La afección del tráfico rodado es menor. Aspecto importante puesto que tras los
estudios realizados, se constata que es la principal fuente de ruido.
4. Los puntos se encuentran antes de cualquier vivienda cercana.
Cumplimiento RD Nivel de Ruido alrededor PTA. Estudio ZONA 1 PMVA 2016 en dB(A)
1367/2007 y O. Palma Día laborable Día Festivo
de Mallorca 2014
Dia Tarde Noche Día Tarde Noche
Límite Objetivo (b) Ld=75(b) Le=75(b) Ln=65(b) Ld=75(b) Le=75(b) Ln=65(b)
Límite Inmisión (a) Ld=65(a) Le=65(a) Ln=55(a) Ld=65(a) Le=65(a) Ln=55(a)
12 45,5 46,3 49,2 48,2 49,1 47,5
15 42,7 43,3 39,1 40,1 40,4 36,8
16 38,1 42,0 43,7 38,7 36,5 47,8
(a) y (b). Referencia de límites según tabla B1 y A del RD 1367/2007 y Ordenanza de Palma 2014 para
suelos con predominio de uso industrial
Los nuevos equipos a instalar no podrán emitir niveles de ruido que hagan que se
superen los límites de inmisión establecidos legalmente para suelos con predominio
Dentro del proceso de gestión de residuos, y para evitar ceder los residuos a
empresas que no estén adecuadamente autorizadas para el transporte o la gestión de
los residuos que TIRME externaliza, se ha establecido en la empresa un listado de
gestores homologados. A estos gestores se les exige una copia de la autorización
como gestor de residuos, una copia de la comunicación por parte de la empresa
gestora/transportista de residuos al Órgano Autonómico competente, de la actividad
que realiza y de la documentación asociada exigible por la legislación vigente.
A partir de los datos de gestión de residuos producidos en las instalaciones del Área
de Can Canut y de la información de los datos de entradas y tratamiento de residuos
de la instalación se rellena la Memoria Resumen de gestor de residuos, que incluye:
- Identificación de la empresa:
- Operación de tratamiento
- Fecha
- Entradas en la instalación (tipo de residuos, cantidad y origen)
- Salidas de la instalación (Residuos del tratamiento/materiales, Cantidad y
destino indicando la operación de tratamiento y la empresa que la lleva a
cabo).
Las instalaciones del Área de Can Canut no tienen la obligación de presentar un plan
de minimización de residuos peligrosos, ya que no generan una cantidad superior de
10 t anuales de este tipo de residuos.
En relación a esta MTD genérica, TIRME posee implantado y certificado por AENOR un
sistema de gestión ambiental basado en el estándar UNE EN ISO 14001 (que incluye
diseño, construcción, puesta en marcha y explotación de las instalaciones) y el
modelo de Responsabilidad Social Corporativa RS-10, así como el certificado de
Eficiencia Energética según la norma UNE EN ISO 50001. Están incluidas dentro del
alcance de la certificación de estas normas tanto compostaje de Zona 1, como
metanización.
1. TIRME posee una política ambiental que aplica a todas las actividades de la
organización definida y firmada por la Dirección General como compromiso de
la alta dirección de la empresa al medio ambiente y al sistema de gestión
ambiental, clave para su éxito.
2. Planificación de los procesos y establecimiento de los procedimientos necesarios
para el desarrollo de las actividades desarrolladas por estas instalaciones,
tanto en lo que se refiere a los procesos de tratamiento dentro de las
instalaciones, como los procesos auxiliares necesarios para llevarlos a cabo
con garantías.
3. Implantación de los procedimientos prestando especial atención a:
o Estructura y responsabilidad.
o Formación, concienciación y competencia. Incluso se han desarrollado
herramientas de evaluación del desempeño del personal.
o Comunicación interna y externa.
o Implicación de de los empleados.
o Control de procesos eficiente.
o Programa de mantenimiento (gestionado vía herramienta SAP).
o Nivel de preparación y respuesta frente a eventuales emergencias.
Tirme también posee un sistema de gestión de Seguridad y Salud en el
trabajo certificado según la norma OSHAS 18001.
o Salvaguarda del cumplimiento de la legislación ambiental. Se realizan
auditorías legales.
4. Comprobación del rendimiento y aplicación de medidas correctivas, prestando
especial atención a:
o La monitorización y cuantificación de los procesos (sistema de control
supervisión y adquisición de datos automatizado combinado con
sistemas de adquisición de datos manual).
o Medidas correctivas y preventivas.
o Mantenimiento de registros.
Dichos residuos son caracterizados periódicamente para comprobar que están dentro
de los parámetros admisibles por las instalaciones de tratamiento y no hay
incidencias reseñables (caracterizaciones por tipo de fracción, si procede, y
caracterización química incluyendo metales pesados). Adicionalmente, la FORM pasa
por un proceso de preselección, en la que se eliminan los impropios que puedan
contener y afectar a los diferentes procesos.
Dichos procedimientos incluyen la supervisión de que los vehículos que entran a las
instalaciones son adecuados para el transporte del tipo de residuo (por ejemplo, se
exige que el transporte de lodos venga en vehículos herméticamente cerrados para
evitar la dispersión de malos olores). Incluso la empresa se reserva el derecho a no
admitir vehículos que por su mal estado de conservación o mantenimiento puedan
suponer un peligro para el resto de usuarios de la planta.
Todos los vehículos que quieran descargar sus residuos en las instalaciones y no están
registrados en el ordenador del control de entrada (por ejemplo, los procedentes de
particulares o de productores singulares), deben poseer la correspondiente
autorización de los responsables de las instalaciones para la entrada y descarga del
residuo. En caso contrario, no se les permite la entrada. Este proceso de
preaceptación garantiza que sólo se aceptan residuos adecuados para el tratamiento
que se realiza en las instalaciones.
También se tiene en cuenta las desviaciones que puedan ocurrir durante la descarga
de los residuos, como la presencia de material impropio en porcentajes superiores a
los establecidos. En estas circunstancias se le requiere al transportista la retirada y
envío a su destino correspondiente, y se procede a registrar la salida desde la báscula
de la instalación como rechazo por incumplimiento.
Dentro de las instalaciones del Área de Can Canut, existen diferentes zonas de
recepción de residuos dependiendo del tipo de residuo y del tratamiento al que se le
va a destinar. Dichas instalaciones han sido descritas en anteriores puntos.
Muchas de las muestras son analizadas dentro de dicho laboratorio corporativo para
obtener los parámetros más importantes de forma lo más ágil posible. Otras muestras
son gestionadas hacia laboratorios externos de mayor capacidad técnica para ampliar
los parámetros analizados y dar cobertura a aquellos parámetros críticos que la
organización no puede determinar.
También se realizan controles sobre los parámetros de calidad del compost acabado
de la planta de compostaje.
TIRME posee instaurado un sistema de gestión certificado por AENOR según los
estándares:
Uno de los hitos importantes en eficiencia energética ha sido la utilización del calor
residual de los gases de escape del motor de generación eléctrica, para aumentar el
rendimiento de algunas cámaras de la Planta de Secado Solar.
Las instalaciones del Área de Can Canut están diseñadas para el máximo
aprovechamiento de las aguas. A continuación se recogen aquellas técnicas
consideradas MTDs y que se realizan en las instalaciones:
En los próximos apartados se exponen las medidas que ha tomado TIRME para aplicar
las medidas recomendadas en dicho documento.
En los apartados siguientes se hace resume el análisis de los datos energéticos del
año 2013-2015, extraídos del último informe de evaluación de eficiencia energética
de la empresa.
En dicho informe se han introducido los objetivos definidos por la Dirección Técnica,
relativos a desempeño energético.
Aunque ha entrado más residuo que el año anterior (+8%) y el motor con biogás ha
estado 275 horas más en funcionamiento se ha generado menos energía debido a:
1. el ratio energía generada por hora de funcionamiento ha aumentado un 5,8%, el
motor no está trabajando al 100% de carga, en 2014 fue de 739.1 kWh /h y en
el 2015 de 785 kWh/h.
2. el % de biogás a antorcha sobre el consumido por el motor, ha pasado del 6,4% en
el 2014 al 3,2% en el 2015, reduciéndose en un 50%, debido a la buen ratio de
energía (disponibilidad) del año 2015. Esto unido a las indiponibilidades altas
de los meses de Marzo, Noviembre y Diciembre de 2014-
Tabla 19: Generación de energía
ENERGÍA GENERADA BIOGÁS
ENERGÍA GENERADA BIOGÁS [MWh]
[MWh] /tn en
2014 2015 DIF. 2014 2015 DIF.
Motor 3.238,67 3.653,42 +414,6 Motor 0,111 0,118 -0,007
Las tablas siguientes resumen los principales fallos de funcionamiento posibles en los
distintos componentes de las plantas. En la última columna se indica cómo está
equipada la planta para enfrentarse al fallo y qué medidas se toman para tratarlo.
Las medidas van desde parar la unidad a la parada controlada de las instalaciones.
A continuación se recoge una tabla con las situaciones anormales más comunes de la
planta de Metanización para la fase II.
Protocolo de puesta en
marcha de la instalación
basado en el manual de la
ingeniería que diseña el
nuevo sistema para la fase
II.
Prevención de atmósferas
explosivas.
Prevención de atmósferas
explosivas.
Emisiones fugitivas
producidas de forma
ocasional y puntual
Disposición de los
repuestos críticos de los
equipos en la instalación.
Utilización de la válvula de
seguridad de los digestores
para evitar sobrepresiones
dentro del mismo, con la
consiguiente emisión de
biogás sin quemar a la
atmósfera.
SITUACIÓN
Consell de
Mallorca
ANEXO III: 2015P029-DW-GE-006-01_Mapa_Plantas
TRATAMIENTO FORM Y LODOS
PLANTA METANIZACION Y COMPOSTAJE
FASE-II
LODOS NO DIGERIDOS
Total FASE-II 24.000 Tn
FORM
Total FASE-II 32.000 Tn
PRESLECCION FORM
Capacidad Tratamiento
DIGESTION ANAEROBIA
FORM 32.000 Tn
Capacidad Tratamiento
LODO +
49.000 Tn
FORM SELECCIONADO FORM Sel.
Total FASE-II 25.000 Tn
PROCESO COMPOSTAJE
Capacidad Tratamiento
DIGESTO
DIGESTO 25.000 Tn
Total FASE-II 25.000 Tn
13437 Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears sobre l’autorització ambiental
integrada de la planta de metanització i compostatge de Can Canut, promoguda per TIRME SA.
(IPPC 02/2014)
En relació amb l'assumpte de referència, i en el tràmit de consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears d’acord a l’establert a l’article 23 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, es publica
l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 27 d’octubre de 2016,
“ATÈS
1.Que TIRME SA ha sol·licitat l’atorgament de l’autorització ambiental integrada de la Planta de Metanització i Compostatge de Can Canut.
2.Que, per a l’atorgament d’aquesta autorització s’ha de seguir la tramitació prevista en els articles 12 i següents de la Llei 16/2002.
3.Que en tots aquells aspectes no regulats a la Llei 16/2002, d’1 de juliol (Art. 14) el procediment s’ajustarà a la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú i la Llei 3/2003, de 26 de març, de Règim
Jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, així com a la resta de disposicions que li siguin d’aplicació.
4.Que per altra banda, en relació a l’avaluació d’impacte ambiental, en data 28 d’abril de 2000 la Comissió Permanent de la Comissió Balear
de Medi Ambient acordà informar favorablement l’Avaluació d’Impacte Ambiental simplificada de la Planta de compostatge de la Zona I i
l’Avaluació d’Impacte Ambiental simplificada de la Planta de Metanització de la Zona I. Acords que en, en compliment de l’art. 22.8.a de la
Llei 16/2002, s’incorporen a l’Autorització Ambiental Integrada.
5.Que tot i que l’Ajuntament de Marratxí no ha emès l’informe acreditatiu de que el projecte és compatible amb el planejament urbanístic, la
http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2016/151/966346
instal·lació es troba inclosa al Pla Director Sectorial de Gestió de Residus de Mallorca, que es tracta d’un instrument d’ordenació territorial
supramunicipal.
6.Que d’acord a l’article 16 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, el projecte ha estat sotmesos a informació pública durant el termini de trenta
dies amb publicació al BOIB núm. 23, de data 17 de febrer de 2015, no havent-se presentat al·legacions.
7.Que en data 30 de març de 2015, es sol·liciten informes tècnics al serveis implicats de les diferents conselleries, al Consell de Mallorca i a
l’Ajuntament de Marratxí. Tots els informes presentats són positius amb una sèrie de condicionants tècnics que es recullen a la proposta
d’acord.
8.Que d’acord amb l’annex V de la Llei 16/2002 (en la seva darrera redacció atorgada per la Llei 27/2006 de 18 de juliol), s’ha efectuat el
tràmit de consulta prèvia a la presa de decisió a totes les persones físiques i jurídiques interessades que compleixen els requisits establerts a
l’article 3p, a les quals se’ls hi ha atorgat un termini de 10 dies (Art. 84 de la Llei 30/1992) per fer les observacions oportunes. Les persones
interessades no han presentat observacions en el termini establert.
ACORDA
Atorgar l’Autorització Ambiental Integrada de la planta de metanització i compostatge, amb les condicions d’explotació, capacitat i
processos indicats al projecte tècnic que acompanya la sol·licitud i amb subjecció a les següents condicions:
1.Objecte
La present AAI se concedeix a l’empresa TIRME, S.A. (CIF A07326473), única i exclusivament per a la realització de l’activitat de
tractament de residus no perillosos, a les instal·lacions amb NIMA 0700007597 ubicada al Camí de Sa Fita, àrea can Canut, polígon 6,
parcel·la 240 del terme municipal de Marratxí i amb coordenades geogràfiques X: 471.900, Y:4.387.250, següents:
•Planta de Metanització que ocupa una superfície de 18.632 m2 i consta de dues edificacions: la planta de pretractament de matèria orgànica i
la planta de digestió.
•Planta de Compostatge que ocupa una superfície de 37.089 m2 i consta de la nau de túnels de maduració i la nau d’afino-tambors. A més, de
la campa de podes i compost situada al camí Son Frau s/n (parcel·la 254 del polígon 6 de Marratxí) i ocupa una superfície de 40.250 m2.
En data 28 d’abril de 2000 la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà informar favorablement l’Avaluació
d’Impacte Ambiental simplificada de la Planta de compostatge de la Zona I condicionada al compliment de les mesures preventives i
correctores de l’estudi d’impacte ambiental i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que
s’integren a la present autorització.
En data 28 d’abril de 2000 la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà informar favorablement l’Avaluació
d’Impacte Ambiental simplificada de la Planta de Metanització de la Zona I condicionada al compliment de les mesures preventives i
correctores de l’estudi d’impacte ambiental i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que
s’integren a la present autorització.
L’activitat es desenvoluparà d’acord als documents que obren a l’expedient, a l’establert a l’AAI i a la legislació vigent
4.Modificacions de l’activitat
Qualsevol modificació que es produeixi al desenvolupament de l’activitat haurà de ser comunicat a l’òrgan ambiental competent el qual
valorarà el caràcter de la modificació i si cal modificarà l’AAI per tal que s’inclogui la modificació. Als efectes de la modificació de l’AAI es
tindran en compte els antecedents històrics dels funcionament de les instal·lacions i que els valors estimats que s’han presentat son nominals.
5.Consums i producció
Segons les dades aportades, els consums de matèries primeres, auxiliars, combustibles i potència de l’any 2013, han estat els següents:
Havoline XLI i Texaco Havoline XLC+B1 (inhibidor corrosió i refrigerant per afegir al motor de biogàs) 0,542 t
Incus-CTR/3 7,63 t
Aigua 194.347 m3
Els Productes finals obtinguts l’any 2013 segons el projecte han estat els següents:
El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l’ordre
de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l’article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:
•Prevenció
•Preparació per a la reutilització
•Reciclat
•Altres tipus de valorització (inclosa la valorització energètica)
•En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l’aplicació d’aquests procediments, els residus s’eliminaran de
forma que s’eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.
En cas de no compliment d’aquesta jerarquia, s’haurà de sol·licitar una modificació de l’autorització en un termini màxim de 6 mesos.
Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquests residus que haurà
d’esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals
de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el
conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.
En funció de la valoració que es faci dels resultats obtinguts a l’informe base del sòl, es podran establir a l’autorització ambiental integrada
nous condicionants, controls del sòl i/o actuacions posteriors a realitzar.
Operació de tractament de residus autoritzada Codi (1) Capacitat màxima de tractament (t/any)
Preselecció manual, classificació del residu i selecció de material valoritzable realitzada a la zona
R12 20.000 t/any
d’acopi de les restes vegetals.
La capacitat màxima d’emmagatzematge autoritzada a la zona de les instal•lacions de metanització i compostatge és de 2540 t.
Residus generats en el procés i quantitats màximes que se’n autoritza la seva producció:
Quantitat màxima
Residus perillosos autoritzats a produir Codi LER
t/any
Piles Hg 16 06 03* 10
En el cas que l’empresa explotadora de la instal·lació no efectuï la gestió final dels residus, els haurà de lliurar a un gestor autoritzat.
En relació als residus perillosos generats a les instal·lacions, cada transport a gestor final de residus perillosos s’haurà d’acreditar amb els
corresponents documents de seguiment d’acord amb allò que disposa l’article 35 de Reial Decret 833/1988.
1.Segons l’article 18.1. de la Llei 22/2011, de Residus i Sòls Contaminats es podrà efectuar un emmagatzematge temporal dels residus no
perillosos indicats durant un període màxim de dos anys quan es destinen a valorització i un any quan es destinen a eliminació; en el cas dels
residus perillosos, en els dos supòsits, el termini màxim serà de sis mesos, des de que es comenci a iniciar el dipòsit dels mateixos i s’han de
lliurar a gestor autoritzat, en les condicions i amb els mitjans prevists en el projecte.
2.Els residus hauran d’estar sempre disposats en contenidors completament separats uns tipus dels altres i diferenciades de les distintes zones
d’emmagatzematge.
3.L’emmagatzematge i envasat dels residus perillosos es farà com s’indica en els articles 13 i 15 del Reial Decret 833/1988 i la normativa
aplicable en cada cas particular. El codi i la descripció dels residus perillosos s’haurà de realitzar d’acord amb la llista establerta en la Decisió
2014/955/UE; i el codi i la descripció de les característiques de perillositat d’acord amb l’annex III de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de
residus i sòls contaminats, modificat pel Reglament 1357/2914, de 18 de desembre pel qual es modifica l’annex III de la Directiva
2008/98/CE.
4.En el cas de desaparició, pèrdua o fuita de residus perillosos de l’explotador de les instal·lacions ha de prendre les mesures que pertoquin
per corregir-ho i s’ha d’informar al servei competent en matèria de residus en un termini màxim de 24 hores.
5. L’explotador haurà de presentar la memòria anual abans de l’1 de març de cada any d’acord amb allò que disposa l’article 39 del Reial
Decret 833/1988. Aquesta memòria haurà de contenir, almenys, referències suficients de les quantitats i característiques dels residus
gestionats i produïts, tant perillosos com no perillosos, la seva procedència, destinació, la relació d’aquells que es troben emmagatzemats així
com les incidències rellevants que hagin tingut lloc l’any anterior. TIRME haurà de conservar còpia de la memòria anual durant un període
no inferior a cinc anys.
1. Les instal·lacions estaran sempre ordenades i netes amb els passadissos lliures perquè es pugui maniobrar amb els mitjans mecànics en el
seu interior.
2.En cap cas els recipients que contenguin els residus o els acopis obstaculitzaran el trànsit de la instal·lació ni l’accés als equips de seguretat.
3.En cas d’accident o situació de funcionament anormal de la instal·lació, aquesta situació serà notificada a l’òrgan ambiental.
1.En cas de gestió de residus perillosos i quan així ho exigeixin les normes que regulen la gestió de residus específics o les que regulen
operacions de gestió (article 20.4.b) i c) de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats), l’operador haurà de constituir les
garanties financeres oportunes les quals seran efectives quan:
2.S’hagin dipositat la fiança o fiances establertes en cada una de les autoritzacions de les instal·lacions en les quals operi, davant la Tresoreria
http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2016/151/966346
3.S’hagi subscrit una assegurança o constituït una garantia financera equivalent que en tot cas cobreixi les indemnitzacions degudes per mort,
lesions o malaltia de les persones; les indemnitzacions degudes per danys en les coses i els costos de reparació i recuperació del medi ambient
alterat.
7.Condicionants Hídrics
L’aigua potable es rep de la xarxa pública d’aigua o s’extreu del pou existent a las Cases de Can Canut i s’emmagatzema a un dipòsit de 200
m3. Aquesta aigua s’empra per a l’abastiment dels consumidors d’aigua potable i sanitària, com a biomedis dels biofiltres de la planta de
metanització i compostatge i per a la preparació de reactius de la planta de metanització.
La instal·lació disposa també d’un dipòsit d’aigua de 800 m3 destinat a la lluita contra incendis.
Les aigües residuals es mesclen a un tanc d’homogeneïtzació de 750 m3 de capacitat i, posteriorment, s’aboquen a la xarxa pública d’aigües
1.La bassa número 1 (anomenada bassa d’aigües residuals) té una capacitat de 2.450 m3 i, des del tancament de la depuradora de la planta, té
les entrades d’aigua següents:
-Aigua de la zona de l’edifici de visita (vials i voreres, sobreeixidor i buidatge dels estanys) i aigües dels vials bruts de la planta
d’assecatge solar. També pot rebre aportacions dels biofiltres.
-Aigua de vials interiors i cobertes de la planta de metanització i la planta d’envasos, vials comuns i rotonda d’accés, aigua de neteja
dels filtres d’arena de les recirculacions dels estanys.
-Aigua de vials interiors i cobertes de compostatge.
-Dipòsit de transvasament, neteja maquinària planta, camions per a la neteja de vials i reg de jardins.
-Xarxa d’aigües brutes, al tanc de decantació i des d’aquí, al tanc d’homogeneïtzació i, finalment, a la xarxa pública de sanejament.
La bassa número 2 (la intermèdia) té una capacitat de 4.200 m3 i rep l’aigua que vessa de les altres dues basses. L’aigua d’aquesta bassa pot
tenir les sortides següents:
-Dipòsit de transvasament, neteja maquinària planta, camions per a la neteja de vials i reg de jardins.
-Xarxa d’aigües brutes, al tanc de decantació i des d’aquí, al tanc d’homogeneïtzació i, finalment, a la xarxa pública de sanejament.
La bassa número tres (o bassa de pluvials exterior) té una capacitat de 4.200 m3 i rep l’aigua dels vials interiors i cobertes de la planta de
compostatge i les pluvials brutes de la planta d’assecatge solar. També pot rebre aportacions dels biofiltres. Les possibles sortides d’aquesta
bassa són:
-Dipòsit de transvasament, neteja maquinària planta, camions per a la neteja de vials i reg de jardins.
-Xarxa d’aigües brutes, al tanc de decantació i des d’aquí, al tanc d’homogeneïtzació i, finalment, a la xarxa pública de sanejament.
http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2016/151/966346
L’aigua reutilitzada de les basses, tant per a la neteja de les maquinàries de la planta com per al reg no s’empra directament de les basses sinó
que s’agafa d’un dipòsit d’aigües de neteja de 400 m3 de capacitat. L’aigua d’aquest tanc està clorada.
El dipòsit de transvasament, de 400 m3, s’empra per a l’abastiment d’altres instal·lacions (PIRE, planta assecatge solar, etc.) en cas necessari.
1.Els punts de mostreig de la zona saturada s’han de fer segons el pla de vigilància actual, en concret un punt aigües amunt (Pou 74) i dos
punts aigües avall (Pous 14 i 115):
14 472620/4386975
74 471679/4387389
115 472386/4386021
3.Anualment, es determinaran els paràmetres següents: pH, conductivitat, Ca, Mg, duresa, sulfats, nitrats, nitrits, clorurs, bicarbonats, Na, K,
Cd, Pb, Cr, Hg i microbiològic.
4.Atès que la planta de metanització i compostatge es troba a la zona 1, cada 5 anys, es realitzarà un inventari de captacions d’aigua
subterrània de la zona. Es determinaran els paràmetres següents: pH, conductivitat, Ca, Mg, duresa, sulfats, nitrats, nitrits, clorurs,
bicarbonats, Na i K.
1.Cada tres mesos, es determinaran a les tres basses el volum evacuat i els paràmetres següents: DBO5, pH, DQO, sòlids en suspensió, fòsfor
2.Per evitar la inundació de la parcel·la en casos puntuals de fortes precipitacions, està prevista la connexió de la bassa 3 al col·lector de
pluvials municipal, el qual aboca al Torrent Gros. En cas d’abocament, es prendrà una mostra a la bassa número 3 o a qualsevol altre punt
que sigui representatiu de l’abocament i es determinaran els paràmetres següents: DBO5, pH, DQO, sòlids en suspensió, fòsfor total, nitrogen
total i nitrats. A efectes de notificació de les emissions al registre PRTR, es durà a terme un control real del volum abocat i un control
meteorològic que justifiqui la necessitat d’efectuar l’abocament d’emergència.
3.En el cas que es vulgui emprar l’aigua de les basses per a reg, s’haurà de clorar l’aigua del dipòsit de neteja i es realitzaran els controls
indicats a la taula. La presa de mostra es realitzarà al dipòsit de neteja o a qualsevol altre punt que garanteixi la representativitat de la mostra.
SS 35 mg/l Trimestral
1.Cada quatre mesos, es realitzarà un control de l’abocament a la xarxa pública de clavegueram i es determinaran els paràmetres següents:
DQO, COT, nitrogen total, fòsfor total, arsènic, cadmi, coure, crom, mercuri, plom, níquel, zinc i clorur. En el cas de la DQO i el COT, un
dels dos paràmetres es pot estimar. La presa de mostra es farà al tanc homogeneïtzació o a qualsevol altre punt que garanteixi la
representativitat de la mostra.
2.S’haurà de donar compliment a l’establert al Reglament Municipal de Palma sobre l’ús de la Xarxa de clavegueram sanitari. No podent les
aigües abocades al clavegueram municipal en cap moment contenir cap dels productes prohibits d’acord amb l’annex únic del citat
Reglament Municipal.
3.Anualment es notificaran al registre PRTR les emissions a la xarxa de clavegueram següents: DQO, COT, nitrogen total, fòsfor total,
arsènic, cadmi, coure, crom, mercuri, plom, níquel, zinc i clorur. La DQO o el COT es podran estimar.
En cas de detectar un valor inusual d’algun dels paràmetres de control de les aigües subterrànies es prendrà una altra mostra amb rèplica al
mateix punt el més aviat possible i sense superar el termini de 5 dies.
La incidència es comunicarà a la Direcció General de Recursos Hídrics en el termini màxim de 3 dies des de la recepció dels primers
resultats.
Es consideren valors inusuals els que presentin una desviació de la mitjana superior al 20%.
8. Condicionants d’Atmosfera
La instal·lació haurà de complir amb l’establert en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; al
Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (APCA) i
s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació; al Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament
d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d’aplicació.
La instal·lació en conjunt està classificada com a Activitat potencialment contaminadora de l’atmosfera del grup B, la planta de metanització
amb el codi APCA 09 10 06 00 Producción de biogás o plantas de biometanización i la planta de compostatge amb el codi APCA 09 10 05
01 Plantas de producción de compost, segons l’annex del Reial decret 100/2011:
La instal·lació consta de les següents activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera, amb els següents focus emissors canalitzats
(FC) i no canalitzats (FNC):
Grup
Núm. Focus Descripció APCA Codi APCA Potència tèrmica Observacions
APCA
Planta metanització:
Planta compostatge:
Cicló afinament de
FC-7 09 10 05 01 B Per eliminar materials impropis.
tractament de FORM
Dipòsit temporal de
FNC-1 09 10 09 52 -
compost a zona final procés
Zona d’apilament de
FNC-2 09 10 09 51 C
compost
1.La present autorització es concedeix amb els límits i condicions tècniques que s’estableixen a continuació, a no ser que reglamentàriament
s’estableixin límits més restrictius. Qualsevol modificació dels límits i condicions haurà de ser autoritzada prèviament.
3.Els punts de mostreig, per a gasos de combustió i partícules, de les xemeneies compliran amb els requisits de la norma UNE-EN
15259:2008 o de l’Ordre Ministerial de 18 d’octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l’atmosfera. Han
de ser accessibles en qualsevol moment per poder realitzar les mesures i inspeccions pertinents.
4.Els accessos i plataformes de treball als punts de mostreig hauran de complir la normativa en matèria de seguretat i salut en els llocs de
treball.
5.S’utilitzaran els mètodes oficials o mètodes de referència per a les mesures de les diferents magnituds, be siguin contaminants o altre tipus
de paràmetres, tant als control interns o autocontrols com als controls externs de les emissions. Els mètodes de mesura seran preferentment
UNE-EN, en el seu defecte i per aquest ordre: EN, UNE-ISO, UNE, i altres mètodes internacionals. Sempre que es publiquin noves normes
que substitueixin les indicades, s’aplicaran les més recents.
6.El titular adoptarà totes les mesures adients perquè no se superin els valors límit indicats a continuació per a cada un dels focus existents i
per a cada contaminant, realitzant els controls amb la periodicitat indicada.
7.S’adjunten taules amb contaminants a mesurar, controls externs per part d’un Organisme de Control Autoritzat (OCA), controls interns o
autocontrols, periodicitat de les mesures i valors límit d’emissió.
Atenent a l’activació esporàdica de la vàlvula de seguretat, que només té lloc en cas de sobrepressió, es considera que no és necessari un
control sistemàtic d’emissions en aquest punt, sempre que no es superi un límit de 500 hores de funcionament anual. En cas de superació
d’aquest límit, l’empresa haurà d’adoptar immediatament les mesures correctores o preventives adients per eliminar, reduir i mitigar els
efectes de les pèrdues. A més, haurà de comunicar, sense demora, aquestes incidències a l’òrgan competent, el qual, en funció de la
problemàtica, podrà requerir l’aplicació de mesures correctores o preventives addicionals, o la determinació de contaminants.
CO 1.400 mg/Nm3
Autocontrol/Cada any
Control extern per OCA/Cada 5 anys
SO2 300 mg/Nm3
Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101,3 kPa i gas sec.
També es mesurarà cabal i velocitat dels gasos de sortida, humitat, temperatura i oxigen.
Es tracta d’un motor Otto, amb cremador dual estacionari d’ignició (4 temps)
CO 1.400 mg/Nm3
Autocontrol/Cada any
Control extern per OCA/Cada 3 anys
SO2 300 mg/Nm3
Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101,3 kPa i gas sec.
1.La temperatura de la flama ha de ser de 850 C com a mínim, el temps de residència de 0,3 s i la concentració màxima de composts de sofre
en el biogàs ha de ser de 50 ppm.
2.Periòdicament, cada 3 anys, un organisme de control autoritzat (OCA) realitzarà una comprovació dels controls de temperatura de la torxa,
del temps de residència i dels compostos de sofre en el biogàs.
Els controls es faran sobre una mostra integrada obtinguda de cada una de les sortides del biofiltre.
http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2016/151/966346
H2S 10 mg/Nm3
Autocontrol/Cada any
NH3 50 mg/Nm3 Control extern per OCA/Cada 3 anys
COT 50 mg/Nm3
Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101,3 kPa i gas sec.
També es mesurarà cabal i velocitat dels gasos de sortida, humitat, temperatura i oxigen.
Els controls es faran sobre una mostra integrada obtinguda de cada una de les sortides del biofiltre.
H2S 10 mg/Nm3
Autocontrol/Cada any
NH3 50 mg/Nm3 Control extern per OCA/Cada 3 anys
COT 50 mg/Nm3
Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101,3 kPa i gas sec.
També es mesurarà cabal i velocitat dels gasos de sortida, humitat, temperatura i oxigen.
8.5.1. Olors
1.S’ha de garantir el correcte funcionament permanent del sistema eliminador d’olor i en concret dels biofiltres, per a la qual cosa:
a.S’ha de fer un manteniment adequat del rentador de gasos en via humida per tal que funcioni correctament.
b.S’ha de garantir que els biofiltres estiguin funcionant permanentment de forma adequada, així com les seves condicions d’humitat i
temperatura.
2.Es faran mesures anuals de les emissions d’olors segons la norma UNE-EN 13725 de Quantificació de la concentració d’olor per
olfatometria dinàmica. Les mesures es procuraran fer entre els mesos de maig i setembre. A partir de les mesures d’emissions a les fonts
http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2016/151/966346
generadores d’olors, se simularà la dispersió de les unitats d’olor aplicant models matemàtics. Tant la campanya de mesures als focus
generadors d’olors com els càlculs de dispersió d’olor s’acordaran amb l’òrgan competent per concretar l’abast de les mesures i de la
modelització.
8.5.2. Partícules
1.La instal·lació disposarà de les següents mesures preventives i correctores per tal de minimitzar les emissions de partícules a l’atmosfera:
2.Pel que fa als accessos, vials de circulació i zones de treball amb trànsit de vehicles, camions o maquinària:
a.Es granarà i/o regarà amb aigua amb la periodicitat necessària per minimitzar les possibles emissions de partícules.
b.Es limitarà la velocitat dels vehicles i maquinària per l’interior del recinte.
c.Abans de sortir del recinte de l’activitat, es cobriran completament els materials transportats per vehicles i camions amb lones de manera
que no s’escampin materials pulverulents pels vials de l’entorn.
3.Es mantindrà en perfecte estat els motors de combustió i els tubs d’escapament de la maquinària i vehicles de transport.
Es reduirà al temps mínim possible els apilaments temporals de compost a l’aire lliure a la zona de la planta de compostatge.
2.S’implantaran sistemes d’apantallament de tipus arbustiu o arbori. En cas de denúncies, i si l’òrgan competent ho consideri necessari, es
podrà requerir al titular de l’explotació que presenti un projecte de les mesurers correctores per minimitzar les emissions difuses.
3.Es recobriran amb lones o cobertes, sempre que les condicions meteorològiques siguin adverses.
Si hi ha qualque anomalia de funcionament que pugui donar lloc a una emissió anormal de contaminants a l’atmosfera o qualque superació de
valors límit d’emissió, es notificarà, immediatament desprès del seu coneixement, al departament competent en matèria de contaminació
atmosfèrica i a l’òrgan ambiental. Així mateix s’informarà de les mesures correctores adoptades i del moment en què la instal·lació passa a
funcionar correctament.
El titular de la instal·lació haurà de mantenir actualitzat un registre, que estarà a disposició de l’òrgan competent, amb dades relatives al
funcionament, emissions, tasques de manteniment, incidències (revisió periòdica de la instal·lació, aturades, avaries, operacions de
manteniment dels rentadors de gasos) i inspeccions, controls i informes resultants, etc., per a cada focus emissor d’acord amb el disposat a
l’article 8 del Reial decret 100/2011 i la normativa de desenvolupament. La informació documental (informes, mesures, manteniment...) s’ha
de conservar durant un període mínim de 10 anys.
El titular de l'activitat haurà de disposar del preceptiu pla d’autoprotecció enregistrat a la Direcció General competent en matèria
d’Emergències i implantat a la totalitat de les instal·lacions i processos que conformen l’activitat, indicades al punt 1 de la present
Autorització. El Pla d’autoprotecció estarà redactat i signat per un tècnic competent, de conformitat amb el que determina l’article 13 del
decret 8/2004, i s’ajusti a l’índex de continguts que disposa el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel que es despleguen determinants aspectes de
la Llei d’Ordenació d’Emergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18 de 5 de febrer de 2004). A més del contingut que figura a l’annex II del
Reial Decret 393/2007, de 23 de març, per qual s’aprova la Norma Bàsica d’Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats
a activitats que poden donar origen a situacions d’emergència, inclourà les mesures a aplicar, incloses les complementàries per a limitar les
conseqüències mediambientals i evitar altres possibles accidents e incidents.
-Es donarà compliment al Reglament per la supressió de les barreres Arquitectòniques (Decret 20/2003) en tot el que li sigui d’aplicació.
-El responsable de l’activitat té l’obligació de prevenir els riscs laborals i vetllar per la salut i seguretat dels treballadors, i aquests el deure de
complir les mesures de prevenció que s’adoptin, d’acord a l’establert a la llei estatal 31/95 de prevenció dels riscs laborals. Les condicions de
treball s’hauran d’ajustar a l’establert a les disposicions específiques i reglamentàries en matèria de seguretat laboral. Havent de posar
especial atenció en el compliment del RD 374/2001 sobre protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics
durant el treball.
-S’haurà de complir el que indica la Llei 24/2013 del sector elèctric, en especial els articles 9 (Autoconsum d’energia elèctrica) i 21
(Activitats de producció d’energia elèctrica) i normativa d’aplicació desenvolupada al efecte.
-Les instal·lacions de protecció contra incendis i el seu manteniment s’hauran d’ajustar al disposat al Reglament d’instal·lacions de protecció
contra incendis (RD1942/1993) i normes UNE corresponents.
S’efectuarà una campanya anual de caracterització real dels nivells de renou emesos a l’exterior durant les diverses fases típiques de
l’operació (engegades, etc.) en horari nocturn i diürn, per a la comprovació dels compliment dels límits establerts a la normativa autonòmica
vigent en aquesta matèria, es a dir, la Llei 1/2007, contra la contaminació acústica a les Illes Balears, així com els objectius de qualitat
acústica indicats en el RD 1367/2007 de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, en el que es
refereix a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.
Es complirà l’establert a la Llei 3/2005 de 20 de abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.
Els productes utilitzats pel control de rosegadors seran respectuosos amb les altres espècies.
En qualsevol moment, la Conselleria de Medi Ambient podrà visitar les instal·lacions per comprovar i certificar que són idònies, que es
mantenen les condicions inicials que han donat lloc a l’AAI i que es compleixen les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la
legislació vigent.
Periòdicament, els tècnics de la Conselleria de Medi Ambient faran visites de comprovació a les instal·lacions de TIRME per comprovar que
es compleixen els requisits de l’AAI.
El titular de la instal·lació haurà de trametre les dades sobre quantitats de contaminants emesos, anualment, en aplicació del disposat en el
Reglament 166/2006 (PRTR), de 18 de gener, del Parlament Europeu, que estableix un registre europeu d’emissions i transferència de
contaminants, i pel RD 508/2007. Aquestes emissions seran trameses, per a la seva avaluació prèvia, a la Conselleria de Medi Ambient
adjuntant una memòria explicativa de la metodologia emprada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al
registre informàtic PRTR-España. Les quantitats de contaminants seran mesurades, calculades o estimades, preferentment per aquest ordre.
Els informes realitzats per un Organisme de control autoritzat (OCA) seran tramesos per part de l’OCA al departament competent en matèria
de contaminació atmosfèrica.
El titular de l’activitat enviarà, abans de l’1 de març, a l’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar l’AAI un informe del període precedent en
el que s’inclourà:
•Residus
http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2016/151/966346
-La memòria anual que inclourà tota la informació sol·licitada a l’annex XII de la llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls
contaminats
-Resultats dels controls analítics de les aigües subterrànies, de les tres basses, dels abocaments a la xarxa pública de clavegueram i, si
escau, de l’aigua de les basses reutilitzada per a reg.
-Incidències en els controls.
-Dades de consum d’aigua potable, aigua regenerada, aigua reutilitzada de les basses per a processos interns de la planta i per al reg
així com volum d’aigua abocat a la xarxa de clavegueram.
-Abocaments puntuals de la bassa de pluvials 3 connectada al col•lector de pluvials que desemboca al Torrent Gros. S’haurà de
justificar l’abocament i s’indicarà el volum abocat a la xarxa de pluvials.
•Renous
-Altres controls realitzats durant l’any i mesures adoptades per a minimitzar impactes.
-Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre
informàtic PRTR-España.
-Les dades exigides pel RD 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener, s’hauran de comunicar telemàticament al Registre
informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual.
-L’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI trametrà a cada Direcció General o administració competent la documentació de
Per una altra banda, el titular queda sotmès al compliment de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat ambiental, i als seus
desenvolupaments reglamentaris, per tal de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals provocats per la seva activitat.
Quan es produeixi una situació de funcionament diferent de les normals, el titular de l’autorització ambiental integrada, en el termini màxim
de 10 dies, comunicarà a l’òrgan ambiental el fet en si, les seves conseqüències ambientals i les actuacions dutes a terme per tornar a
condicions normals de funcionament.
El incompliment de les condicions establertes a la present autorització serà considerat com una infracció lleu, greu o molt greu classificada
segons l’article 30 de la Llei 16/2002 i estarà subjecte al règim sancionador dels articles 31 a 35 de la Llei 16/2002 i el Decret 14/1994, de 10
de febrer, pel qual s’aprova el reglament del procediment a seguir en l’execució de la potestat sancionadora.
Aquesta Autorització Ambiental Integrada s’atorga sense perjudici de tercers i sense perjudici de les demés autoritzacions i llicències que
siguin exigibles per l’ordenament jurídic vigent.
El titular de la instal·lació haurà de comunicar amb anticipació suficient a l’òrgan ambiental el cessament de l’activitat a la instal·lació a
efectes de la seva aprovació per la mateixa. Aquesta comunicació anirà acompanyada d’una memòria justificativa o un pla de clausura on
expliqui la forma en què aquesta es durà a terme i que l’emplaçament quedarà en les mateixes condicions ambientals que a l’inici de
l’activitat. Al final de la vida útil d’aquesta instal·lació, es retiraran tots els residus emmagatzemats i s’entregaran a gestor autoritzat.
L’Òrgan Ambiental Competent, en conformitat a l’article 25 de la Llei 16/2002, podrà modificar les condicions de control ambiental de
l’explotació senyalades a la present Resolució, o determinar mesures complementàries que es considerin convenients per a l’adequació o
millora de l’activitat.”
El president de la CMAIB
Antoni Alorda Vilarrubias
( (% 8 ( %(%
" %
$ " #
! # !
)1 $ $ 1
5 / 5" % > & > * "3 $ $ A " / $ ' && ) -B C+
. "
$ 1 $
):)J ) *)
+ . > %% &' ) % ' '' )*)+!,
$ . " --
@ 1
" $ % % & )*)+!,
A
;$ 3
% )1 $ $
5" . ; " 1 > >' & " & )*)+!,
#$ . " - !
A . $
$ .
'?
5 / 5" % % )5 5 $ % % * )*)+!,
. = 12 $
$3 $ $ % & )*)+!,
) G % ' )*)+!,
: ; )*)+!,
6 1/ % % * )*)+!,
A @ % % & >'& - ! 4
$ /I$ " $ 7 " * #$ " 6 #$ > 5 % '. " = " * #$ % ( %(6 5 " " $ $" * 3
% >( >(6 "4 " $ . 1 "6 $ 2
# "
! "