A diferència de les altres ciutats que integren aquest monogràfi c, en les quals el component pol... more A diferència de les altres ciutats que integren aquest monogràfi c, en les quals el component polític del seu paper com a capital en els segles medievals és el que les unifi ca, Sevilla es presenta com una cosa diferent, ja que, encara que en diversos moments va exercir aquest paper de iure o de facto, la seua condició de capital va consistir bàsicament en: a) els amplis territoris que va administrar; b) les infl uències i relacions de tota mena que va establir amb altres territoris i, sobretot, amb altres ciutats tant d'Andalusia com de fora; i c) el fet de convertir-se en un gran centre de comerç de curt, mitjà i llarg radi. Però tot això no hauria estat possible si no hagués comptat amb un factor fonamental: la seua ubicació estratègica a la vora d'un riu, el Guadalquivir, que era navegable fi ns a ella per als vaixells que solcaven les rutes marítimes. Aquest tret estructural va permetre que, des del seu naixement (cap als segles IX-VIII aC), estigués vinculada a aquestes rutes i a les activitats comercials que afavorien. Va nàixer de la mà de comerciants fenicis, que van venir a cercar els metalls que es produïen al sud de la península Ibèrica, on aleshores començava l'estuari de Guadalquivir en desembocar al llac Ligustino. En el canvi d'era, ja convertida en port fl uvial pel gradual terraplenament del llac, però accessible per als grans navilis, amb els benefi cis que això suposava, en trobar-se situada a uns 100 km en línia recta cap a l'interior del territori, al centre d'una regió molt rica en els productes propis de l'agricultura mediterrània, tot això va fer possible que, després de la creació de l'Annona romana, es convertís en a f ers, 80/81 (2015), ###-###
A diferència de les altres ciutats que integren aquest monogràfi c, en les quals el component pol... more A diferència de les altres ciutats que integren aquest monogràfi c, en les quals el component polític del seu paper com a capital en els segles medievals és el que les unifi ca, Sevilla es presenta com una cosa diferent, ja que, encara que en diversos moments va exercir aquest paper de iure o de facto, la seua condició de capital va consistir bàsicament en: a) els amplis territoris que va administrar; b) les infl uències i relacions de tota mena que va establir amb altres territoris i, sobretot, amb altres ciutats tant d'Andalusia com de fora; i c) el fet de convertir-se en un gran centre de comerç de curt, mitjà i llarg radi. Però tot això no hauria estat possible si no hagués comptat amb un factor fonamental: la seua ubicació estratègica a la vora d'un riu, el Guadalquivir, que era navegable fi ns a ella per als vaixells que solcaven les rutes marítimes. Aquest tret estructural va permetre que, des del seu naixement (cap als segles IX-VIII aC), estigués vinculada a aquestes rutes i a les activitats comercials que afavorien. Va nàixer de la mà de comerciants fenicis, que van venir a cercar els metalls que es produïen al sud de la península Ibèrica, on aleshores començava l'estuari de Guadalquivir en desembocar al llac Ligustino. En el canvi d'era, ja convertida en port fl uvial pel gradual terraplenament del llac, però accessible per als grans navilis, amb els benefi cis que això suposava, en trobar-se situada a uns 100 km en línia recta cap a l'interior del territori, al centre d'una regió molt rica en els productes propis de l'agricultura mediterrània, tot això va fer possible que, després de la creació de l'Annona romana, es convertís en a f ers, 80/81 (2015), ###-###
Uploads