Researcher on numismatics of the Catalan speaking areas, mostly the Balearics Islands. Holder of a degree in History, Geography and Arts from the UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Member of the SCEN (Catalan Society of Numismatic Studies) and of its board. Over 30 works on Catalan-Balearic numismatics, including two books and five lectures. Continously collecting information on the subject from the local archives.
La disputa per Menorca entre les potències colonials del segle XVIII (França, Anglaterra i Espany... more La disputa per Menorca entre les potències colonials del segle XVIII (França, Anglaterra i Espanya) va tenir el seu reflex en diverses medalles i gitons, darrere de les quals s'amaguen les històries de diversos episodis de tensions entre elles. Aquest article les recull totes. Disputes for Minorca among the colonial powers during the 18th century (France, England and Spain) had their reflection in a number of medals and tokens. Behind them, there is the story of several episodes of the tensions in which they were involve. This article seeks to list all of these medals.
Resseguint obres històriques disperses sobre la història de Mallorca, s'assaja d'... more Resseguint obres històriques disperses sobre la història de Mallorca, s'assaja d'establir les diverses ubicacions de la Seca de Mallorca durant l'edat mitjana, des del segle XIII fins al XV.
S'examinen els arguments que han portat Miquel Crusafont i Sabater a atribuir a la Gran C... more S'examinen els arguments que han portat Miquel Crusafont i Sabater a atribuir a la Gran Companyia Catalana algunes de les peces que corregueren en els territoris grecs durant la seva dominació durant l'edat mitjana. La majoria d'aquests arguments s'han extret d'un article d'A.J. Seltman, publicat el 1971. Aquest treball sorgí d'un treball que contradeia aquesta atribució.
S'identifiquen i es descriuen uns gitons de llautó d'ús local a sa Pobla (Mallorca, Illes Balears... more S'identifiquen i es descriuen uns gitons de llautó d'ús local a sa Pobla (Mallorca, Illes Balears). Aquestes peces s'usaren com a moneda menuda d'emergència durant la guerra del 36 i els anys immediatament posteriors. / Some brass tokens, used locally in the village of sa Pobla (Majorca, Balearic Islands), are identified and described. They were used as emergency small coinage during the Spanish War (1936-1939) and the years that followed.
S'identifiquen i es descriuen uns gitons de llautó, amb dues inicials i un número com a única emp... more S'identifiquen i es descriuen uns gitons de llautó, amb dues inicials i un número com a única empremta, i s'atribueixen a un bar de Palma, encara actiu avui dia. Aquestes peces s'usaren com a moneda menuda d'emergència durant la guerra del 36 i els anys immediatament posteriors. / Some brass tokens, depicting only two initials and one number, are identified and described, and also attributed to a bar still open nowadays in Palma (Balearic Islands). They were used as emergency small coinage during the Spanish War (1936-1939) and the years that followed.
S'identifiquen i es descriuen uns gitons de llautó, amb dues inicials i un número com a única emp... more S'identifiquen i es descriuen uns gitons de llautó, amb dues inicials i un número com a única empremta, i s'atribueixen a un bar de Palma, encara actiu avui dia. Aquestes peces s'usaren com a moneda menuda d'emergència durant la guerra del 36 i els anys immediatament posteriors. / Some brass tokens, depicting only two initials and one number, are identified and described, and also attributed to a bar still open nowadays in Palma (Balearic Islands). They were used as emergency small coinage during the Spanish War (1936-1939) and the years that followed.
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 2022
Resum: La historiografia mallorquina ha considerat tradicionalment, en les poques ocasions en què... more Resum: La historiografia mallorquina ha considerat tradicionalment, en les poques ocasions en què s'hi ha referit, que la seu de la seca de Mallorca es trobava en el casal conegut com a Can Catlar, en el carrer del Sol de Palma, una propietat que pertany a la família Descatlar des del segle XV, els hereus de la qual ostentaren, fins al segle XVIII, el títol de senyors de la Bossa d'Or com a propietaris permanents dels drets sobre l'encunyació de moneda. L'anàlisi d'un complex lligall, per ara inèdit, i algunes anotacions addicionals, ha abocat nova llum sobre la vertadera ubicació de la seca mallorquina, que en realitat situa en un altre edifici de la mateixa illeta.
Abstract: In the few published works regarding the matter, the Majorcan historiography has traditionally considered that the Majorca mint was located in the mansion known as Can Catlar, in the Sol street, in Palma, a property that belongs to the Dezcallar family since the 15th century, whose heirs held the title of Lords of the Gold Bag until the 18th century as permanent owners of the rights on coinminting. The study of an unpublished and complex expedient and some additional informations have shed new light on the mint real location, in a different building of the same block.
El 1769, durant un període de mancança de moneda circulant a Mallorca, un funcionari municipal pr... more El 1769, durant un període de mancança de moneda circulant a Mallorca, un funcionari municipal proposa l’encunyació d’una sèrie monetària que pretenia resoldre un problema que influïa en els preus d’alguns productes basics. El fet que les autoritats locals ja haguessin perdut la competència per encunyar moneda feu que haguessin de posar cura en estudiar la seva viabilitat i s’hagués de sol·licitar permís a la cort de Madrid. Tot i que no sembla que aquest permís es concedís i la moneda no s’arriba a encunyar, la documentació que es conserva il·lustra amb forca detall bona part dels aspectes tècnics i legals que calia tenir en compte per dur a terme noves encunyacions monetàries a Mallorca.
In 1769, during a period of currency shortage in Majorca, a municipal servant proposed minting a coin series in order to relieve a problem that had an influence in the prices of basic products. Having lost long ago the compentence to mint new currency, local authorities had to consider carefully its viability and to ask the Court in Madrid for its authorisation. Although it seems that this permission was not finally granted and, therefore, these coins were neved issued, the documentation that has been preserved shows in detail many technical and legal aspects of the tiem to issue new coinage.
Incursió en un sector molt poc tractat de la numismàtica de les Illes Balears: la paranumismàtica... more Incursió en un sector molt poc tractat de la numismàtica de les Illes Balears: la paranumismàtica de Menorca. Aquesta expressió abraça els elements paramonetaris d'abast local menorquí que s'usaren per substituir o complementar la moneda corrent.
Una part apreciable dels ploms eclesiàstics mallorquins que hi ha conservats en fons públics i pr... more Una part apreciable dels ploms eclesiàstics mallorquins que hi ha conservats en fons públics i privats provenen de foses fetes artesanalment i amb plom de mala qualitat a mitjan segle XX. Aquestes circumstàncies, i una conservació en unes condicions ambientals desfavorables, han portat moltes d'aquests peces a la degradació. En aquest treball, s'exposa aquesta problemàtica i es proposen algunes solucions a la degradació, alhora que se n'intenta explicar el procés i els motius, en base a diverses analítiques a què s'han sotmès algunes peces, tant originals d'època com recents.
Edició del Club de Col·leccionisme de Mallorca en format de separata d'un article inclòs en el vo... more Edició del Club de Col·leccionisme de Mallorca en format de separata d'un article inclòs en el volum amb les actes de les primeres Jornades d'Estudis Històrics de la Catedral de Mallorca, que coincidí amb el 7è aniversari de la mort de Jaume II de Mallorca. Aquest treball actualitza el coneixement i el repertori de les monedes d'aquest monarca i fa una anàlisi de les possibles influències que va rebre de les monedes d'altres regnes, alguns de llunyans.
La disputa per Menorca entre les potències colonials del segle XVIII (França, Anglaterra i Espany... more La disputa per Menorca entre les potències colonials del segle XVIII (França, Anglaterra i Espanya) va tenir el seu reflex en diverses medalles i gitons, darrere de les quals s'amaguen les històries de diversos episodis de tensions entre elles. Aquest article les recull totes. Disputes for Minorca among the colonial powers during the 18th century (France, England and Spain) had their reflection in a number of medals and tokens. Behind them, there is the story of several episodes of the tensions in which they were involve. This article seeks to list all of these medals.
Resseguint obres històriques disperses sobre la història de Mallorca, s'assaja d'... more Resseguint obres històriques disperses sobre la història de Mallorca, s'assaja d'establir les diverses ubicacions de la Seca de Mallorca durant l'edat mitjana, des del segle XIII fins al XV.
S'examinen els arguments que han portat Miquel Crusafont i Sabater a atribuir a la Gran C... more S'examinen els arguments que han portat Miquel Crusafont i Sabater a atribuir a la Gran Companyia Catalana algunes de les peces que corregueren en els territoris grecs durant la seva dominació durant l'edat mitjana. La majoria d'aquests arguments s'han extret d'un article d'A.J. Seltman, publicat el 1971. Aquest treball sorgí d'un treball que contradeia aquesta atribució.
S'identifiquen i es descriuen uns gitons de llautó d'ús local a sa Pobla (Mallorca, Illes Balears... more S'identifiquen i es descriuen uns gitons de llautó d'ús local a sa Pobla (Mallorca, Illes Balears). Aquestes peces s'usaren com a moneda menuda d'emergència durant la guerra del 36 i els anys immediatament posteriors. / Some brass tokens, used locally in the village of sa Pobla (Majorca, Balearic Islands), are identified and described. They were used as emergency small coinage during the Spanish War (1936-1939) and the years that followed.
S'identifiquen i es descriuen uns gitons de llautó, amb dues inicials i un número com a única emp... more S'identifiquen i es descriuen uns gitons de llautó, amb dues inicials i un número com a única empremta, i s'atribueixen a un bar de Palma, encara actiu avui dia. Aquestes peces s'usaren com a moneda menuda d'emergència durant la guerra del 36 i els anys immediatament posteriors. / Some brass tokens, depicting only two initials and one number, are identified and described, and also attributed to a bar still open nowadays in Palma (Balearic Islands). They were used as emergency small coinage during the Spanish War (1936-1939) and the years that followed.
S'identifiquen i es descriuen uns gitons de llautó, amb dues inicials i un número com a única emp... more S'identifiquen i es descriuen uns gitons de llautó, amb dues inicials i un número com a única empremta, i s'atribueixen a un bar de Palma, encara actiu avui dia. Aquestes peces s'usaren com a moneda menuda d'emergència durant la guerra del 36 i els anys immediatament posteriors. / Some brass tokens, depicting only two initials and one number, are identified and described, and also attributed to a bar still open nowadays in Palma (Balearic Islands). They were used as emergency small coinage during the Spanish War (1936-1939) and the years that followed.
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 2022
Resum: La historiografia mallorquina ha considerat tradicionalment, en les poques ocasions en què... more Resum: La historiografia mallorquina ha considerat tradicionalment, en les poques ocasions en què s'hi ha referit, que la seu de la seca de Mallorca es trobava en el casal conegut com a Can Catlar, en el carrer del Sol de Palma, una propietat que pertany a la família Descatlar des del segle XV, els hereus de la qual ostentaren, fins al segle XVIII, el títol de senyors de la Bossa d'Or com a propietaris permanents dels drets sobre l'encunyació de moneda. L'anàlisi d'un complex lligall, per ara inèdit, i algunes anotacions addicionals, ha abocat nova llum sobre la vertadera ubicació de la seca mallorquina, que en realitat situa en un altre edifici de la mateixa illeta.
Abstract: In the few published works regarding the matter, the Majorcan historiography has traditionally considered that the Majorca mint was located in the mansion known as Can Catlar, in the Sol street, in Palma, a property that belongs to the Dezcallar family since the 15th century, whose heirs held the title of Lords of the Gold Bag until the 18th century as permanent owners of the rights on coinminting. The study of an unpublished and complex expedient and some additional informations have shed new light on the mint real location, in a different building of the same block.
El 1769, durant un període de mancança de moneda circulant a Mallorca, un funcionari municipal pr... more El 1769, durant un període de mancança de moneda circulant a Mallorca, un funcionari municipal proposa l’encunyació d’una sèrie monetària que pretenia resoldre un problema que influïa en els preus d’alguns productes basics. El fet que les autoritats locals ja haguessin perdut la competència per encunyar moneda feu que haguessin de posar cura en estudiar la seva viabilitat i s’hagués de sol·licitar permís a la cort de Madrid. Tot i que no sembla que aquest permís es concedís i la moneda no s’arriba a encunyar, la documentació que es conserva il·lustra amb forca detall bona part dels aspectes tècnics i legals que calia tenir en compte per dur a terme noves encunyacions monetàries a Mallorca.
In 1769, during a period of currency shortage in Majorca, a municipal servant proposed minting a coin series in order to relieve a problem that had an influence in the prices of basic products. Having lost long ago the compentence to mint new currency, local authorities had to consider carefully its viability and to ask the Court in Madrid for its authorisation. Although it seems that this permission was not finally granted and, therefore, these coins were neved issued, the documentation that has been preserved shows in detail many technical and legal aspects of the tiem to issue new coinage.
Incursió en un sector molt poc tractat de la numismàtica de les Illes Balears: la paranumismàtica... more Incursió en un sector molt poc tractat de la numismàtica de les Illes Balears: la paranumismàtica de Menorca. Aquesta expressió abraça els elements paramonetaris d'abast local menorquí que s'usaren per substituir o complementar la moneda corrent.
Una part apreciable dels ploms eclesiàstics mallorquins que hi ha conservats en fons públics i pr... more Una part apreciable dels ploms eclesiàstics mallorquins que hi ha conservats en fons públics i privats provenen de foses fetes artesanalment i amb plom de mala qualitat a mitjan segle XX. Aquestes circumstàncies, i una conservació en unes condicions ambientals desfavorables, han portat moltes d'aquests peces a la degradació. En aquest treball, s'exposa aquesta problemàtica i es proposen algunes solucions a la degradació, alhora que se n'intenta explicar el procés i els motius, en base a diverses analítiques a què s'han sotmès algunes peces, tant originals d'època com recents.
Edició del Club de Col·leccionisme de Mallorca en format de separata d'un article inclòs en el vo... more Edició del Club de Col·leccionisme de Mallorca en format de separata d'un article inclòs en el volum amb les actes de les primeres Jornades d'Estudis Històrics de la Catedral de Mallorca, que coincidí amb el 7è aniversari de la mort de Jaume II de Mallorca. Aquest treball actualitza el coneixement i el repertori de les monedes d'aquest monarca i fa una anàlisi de les possibles influències que va rebre de les monedes d'altres regnes, alguns de llunyans.
Uploads
Papers by Jaume Boada
Abstract: In the few published works regarding the matter, the Majorcan historiography has traditionally considered that the Majorca mint was located in the mansion known as Can Catlar, in the Sol street, in Palma, a property that belongs to the Dezcallar family since the 15th century, whose heirs held the title of Lords of the Gold Bag until the 18th century as permanent owners of the rights on coinminting. The study of an unpublished and complex expedient and some additional informations have shed new light on the mint real location, in a different building of the same block.
In 1769, during a period of currency shortage in Majorca, a municipal servant proposed minting a coin series in order to relieve a problem that had an influence in the prices of basic products. Having lost long ago the compentence to mint new currency, local authorities had to consider carefully its viability and to ask the Court in Madrid for its authorisation. Although it seems that this permission was not finally granted and, therefore, these coins were neved issued, the documentation that has been preserved shows in detail many technical and legal aspects of the tiem to issue new coinage.
Abstract: In the few published works regarding the matter, the Majorcan historiography has traditionally considered that the Majorca mint was located in the mansion known as Can Catlar, in the Sol street, in Palma, a property that belongs to the Dezcallar family since the 15th century, whose heirs held the title of Lords of the Gold Bag until the 18th century as permanent owners of the rights on coinminting. The study of an unpublished and complex expedient and some additional informations have shed new light on the mint real location, in a different building of the same block.
In 1769, during a period of currency shortage in Majorca, a municipal servant proposed minting a coin series in order to relieve a problem that had an influence in the prices of basic products. Having lost long ago the compentence to mint new currency, local authorities had to consider carefully its viability and to ask the Court in Madrid for its authorisation. Although it seems that this permission was not finally granted and, therefore, these coins were neved issued, the documentation that has been preserved shows in detail many technical and legal aspects of the tiem to issue new coinage.