Pernambuco : Diferéncia entre lei versions
m Bot: Adjuntet: ast:Pernambuco |
m Bot: Adjuntet: vo:Pernambuco |
||
Linha 122 : | Linha 122 : | ||
[[tg:Пернамбуку]] |
[[tg:Пернамбуку]] |
||
[[uk:Пернамбуку]] |
[[uk:Пернамбуку]] |
||
[[vo:Pernambuco]] |
|||
[[war:Pernambuco (Estado)]] |
[[war:Pernambuco (Estado)]] |
||
[[zh:伯南布哥]] |
[[zh:伯南布哥]] |
Version del 12 junh de 2009 a 01.09
| |||
capitala populacion (an) |
Recife 1 533 580 abitants (2007) | ||
Vilas principalas | Recife, Jaboatão dos Guararapes, Olinda | ||
Governador | Eduardo Campos | ||
Superfícia | 98 311,6 km² | ||
Populacion | 8 413 593 (2005) | ||
Densitat | 80,65 ab./km² | ||
Pagina oficiala | http://www.pe.gov.br |
Pernambuco es un estat situat dins lo centre de la Region Nòrd-Èst brasilièra. Confronta los estats de Paraíba al nòrd, Ceará al nòrd-oèst, Piauí a l'oèst, e Bahia e Alagoas al sud. A l'èst es bordat per l'Ocean Atlantic.
Istòria
Geografia
Sa superfícia totala, 98 937,8 km², es pus granda que la de Portugal e dos còps mai granda que la de la region francesa de Miègjorn-Pirenèus.
Lo clima predominant es tropical, amb de variacions de precipitacions dins caduna de las diferentas regions. La region del sertão a un clima semiarid. Sul litoral lo nivèl de las pluèjas pòt despassar los 1500 mm annals.
Economia
L'economia se basa sus l'agricultura (cana de sucre, maniòc), e l'elevatge , e mai sus l'industria (alimentària, quimica, metallurgia, electronica, textila). Al començament de la colonizacion, l'arbre apelat baston de Brasil (Caesalpinia echinata) despertèt la cupiditat dels europèus e mai benlèu avans la descobèrta de Brasil.
L'economia de Pernambuco, après un periòde d'estagnacion durant lo "decenni perdut" de 1985 a 1995, cresquèt rapidament de la fin del sègle XX fins al començament del sègle XXI. En 2000, lo PIB per tèsta èra de R$ 3673,00, totalizant un acreissement de mai de 40% en aqueste periòde, e mai de 10% per an.
- Agricultura
Despuèi lo començament de la colonizacion portuguesa, l'estat foguèt mai que mai agricòla, metent en abans la produccion nacionala de cana de sucre en rason del clima e del sòl fertil. Dins los darrièrs decennis, pasmens, aquesta cultura quasi exclusiva, facha per la produccion de sucre e d'alcòl, desapareguèt. Es estada ensajada recentament l'esplecha d'autres produches vegetals, coma la floricultura e tanben la produccion irrigada de fruches - quasi totalament destinada a l'exportacion - al long del riu São Francisco e concentrada dins la vila de Petrolina, mercé a son aeropòrt internacional, e la granda capacitat dels avions cargòs. La municipalitat de Gravatá es lo segond productor de flors del país, darrièr São Paulo.
- Industria
Las industrias modèrnas se concentran pròche del pòrt de Suape, installat en 1979. Las principalas industrias son alimentàrias, quimicas, de materials electrics, de comunicacions, metallurgicas e de minerals non metallics.
Torisme
Dins las darrièras annadas, una de las grandas font de revengut de l'estat es estada lo torisme, gràcias als atots naturals, istorics e culturals de l'estat. Aquesta creissença atira las grandas rets internacionalas d'ostalariá e a menat a la modernizacion e lo desvolopament de l'aeropòrt de Recife.
Los atots toristics son:
- las vilas balneàrias: Recife, Olinda, Jaboatão dos Guararapes, Itamaracá, Ipojuca (ont i a lo famós districte de Porto de Galinhas), Serrambi.
- l'ecotorisme e las plajas: sus l'illa de Fernando de Noronha.
- los monuments istorics: lo Recife Antiguo, lo centre istoric de Olinda, lo Forte Orange (fortalesa bastida per los olandeses sus l'illa d'Itamaracá) e autras.
- las fèstas tradicionalas: lo Carnaval d'Olinda e Recife amb sos blòts de frevo, e las Fiestas Juninas (celebracion dels sants populars catolics al mes de junh) dins la vila de Caruaru son las principalas.